Publicitat
Publicitat

PASSI-HO BÉ TINGUIN

Ofertes i saldos culturals

Un dels elogis que s'acostuma a fer d'una ciutat és que compta amb una gran oferta cultural. Sobretot es diu de Nova York, de Londres i de Berlín, mai de Roma o de Marsella. Això ens indica quina idea més pintoresca tenim de la cultura, feta d'exposicions solemnes i musicals de pacotilla (ni a còpia d'absenta encara no he aconseguit oblidar Els Miserables ). Als anys vuitanta, un oncle meu repetia sovint que així com a El Molino hi anaven els pagesos catalans, al Folies Bergère hi anaven els pagesos europeus (dit amb el respecte màxim per tots els associats de la Unió de Pagesos; espero que m'hagin entès). Des de llavors que m'he mirat Europa com un continent essencialment pagès i tota aquesta oferta cultural tan enlluernadora com una manera com una altra de rasurar agricultors.

Els que viatgen compulsius a ciutats amb una gran -més ben dit gegantina, colossal, ciclòpia- oferta cultural ens estan dient, si no cantant, xiulant o tocant la gaita, que amb la de Barcelona s'han de mocar amb mitja màniga (quan a mi me'n sobra ben bé la meitat). Després t'assabentes que encara no han anat a veure l'exposició de Brangulí del CCCB. Però se'ls ha d'entendre, Brangulí és cultura local mentre que Bavietsky és universal: són impressionants les fotografies fetes per Bavietsky de les naus de la Casa de la Caritat de Leipzig.

Per norma general els pelegrins devots a les ciutats amb gran oferta cultural estan molt interessats en la cultura centreuropea, en la Praga de Kafka i la Trieste de Magris. Els dóna per aquí, com a d'altres els dóna pel patchwork .

Quan tornen, comparteixen generosos amb tothom que ensopeguen la cosa aquesta de l'oferta cultural. En un sopar, ja fa anys, em van acabar explicant Cats . No es van estalviar cap marrameu.

Més continguts de