“Papa, què és un ‘panchito’? Per què ens fan això?”

BarcelonaL’Adrián Morán, nascut a l'Ecuador, va venir a Catalunya ara fa 17 anys. Va traslladar-se a Sabadell fugint de la pobresa amb l’esperança de tenir una vida millor que al seu país d’origen. Ni ell ni la seva família s’imaginaven l’infern que haurien de viure. Tot va començar per un problema de convivència amb un club cannàbic que s’havia instal·lat il·legalment a l’edifici. No complien cap requisit de seguretat i les olors i els sorolls pujaven fins a la casa on l’Adrián vivia amb la seva dona i els seus dos fills, de 3 i 4 anys.

L’Adrián va denunciar-ho i els membres del club no van tenir més remei que marxar. Els joves del grup, d’entre 16 i 25 anys, s’ho van prendre com una cosa personal i van amenaçar l’Adrián i la seva família: “Ens heu fet fora i ara nosaltres us farem fora a vosaltres”. “És una enrabiada, són xavals, en una setmana ni se’n recordaran”, li van dir a l’Adrián quan va fer-ho saber a l’Ajuntament, on li van explicar que eren nois de classe benestant, educats. No va ser així.

Durant els següents 8 mesos, cada cap de setmana el grup de joves del club cannàbic va dedicar-se a insultar la família de l’Adrián, a vexar-los i assetjar-los, segons explica. Pixaven i vomitaven al replà, colpejaven la porta de matinada i els amenaçaven de matar-los. “ Panchitos”, “Fills de puta”, “Posa la puta de la teva dona a cuinar”, “ Sudacas de merda”, són alguns dels insults que els van dedicar. No dormien a les nits esperant el moment que els joves vindrien a increpar-los. Una matinada fins i tot van intentar entrar a casa seva. Mentre picaven a la porta, que s’estellava, l’Adrián va tancar la dona i els fills a la part més allunyada de la casa, on ploraven desesperats. Va agafar un bat i un ganivet de cuina. “No sabia què volien, però si volien arribar a la meva dona i als meus fills havien de passar per sobre meu”, recorda. Amb els nervis a flor de pell va trucar a la policia, que de seguida el va reconèixer: “Ah, ets tu altre cop. Si trobem una patrulla lliure ja l’enviarem”. Quan finalment va arribar la policia els assetjadors ja havien fugit i l’Adrián plorava de ràbia. Ningú va poder travessar la porta aquella nit, però aquella família ja no va poder tornar a dormir.

Lluitar per la pròpia dignitat

“La part més difícil per a mi va ser quan els meus fills em van preguntar «Papa, què és un panchito? Per què ens fan això?» Tenien por i jo no sabia què dir-los ni què fer”, recorda l’Adrián. A l’escola els van cridar l’atenció perquè els nens anaven amb son a classe i estaven molt nerviosos. Només quan SOS Racisme i el cònsol de Colòmbia s’hi van posar, l’assetjament va parar. Ara estan a l’espera que se celebri un segon judici -el primer va ser sobresegut- i, més que un càstig, l’Adrián demana per als agressors que prenguin consciència del mal que han fet. “No vull els seus diners, vull la meva dignitat”, diu. Encara ara, quan la seva filla petita no pot dormir, li diu: “Papa, els veïns fan soroll”. Ell la tapa i la calma, encara que faci dos anys que els veïns ja no hi són.

La discoteca que no deixava entrar marroquins

Era una nit de celebració. El Jalale Jai i els seus amics feien cua a la discoteca Boulevar de Barcelona quan els van demanar el document d’identitat. En veure el DNI del Jalale, nascut al Marroc, li van dir que no podia passar. Va creure que era una broma, però no era així. Incrèdul, va demanar explicacions. “Em van dir que les últimes setmanes havien patit molts robatoris, que la majoria de lladres havien sigut marroquins i que havien decidit no admetre’ls l’entrada”. El Jalale, cuiner de l’hotel Arts i que viu a Catalunya des de fa 19 anys, va demanar el full de reclamacions. Després d’avisar-lo que trucaria la Guàrdia Urbana, el gerent del local s’hi va acostar i li va dir que podia passar i que el convidaria a una copa, que no era res personal. Però ja era massa tard. “No hauria pensat mai que això podia passar a Barcelona, i vull anar fins al final. Sé que no és personal, però tots hem d’aportar el nostre gra de sorra i denunciar les discriminacions”, diu. Va posar-se en contacte amb SOS Racisme i ara està a l’espera del judici contra la discoteca.