Publicitat
Publicitat

Papes i marro

Els diferents representants de Déu a la terra han col·leccionat històries personals reprovables segons els estàndards de la moralitat catòlica

Qui diu que les dones no manen, o no han manat, a l'Església? Giovanni Battista Pamphili, Innocenci X, no hauria opinat el mateix. La seva cunyada vídua, i alhora suposada amant seva, Olimpia Maidalchini, el tenia dominat i va exercir com a papessa. Va governar Roma amb rigor i es va afanyar a enriquir-se: fins i tot cobrava un impost a les prostitutes per protegir-les, cosa que la convertia en una proxeneta. Al papa l'anomenava públicament Gianbattista, i quan ell va morir, el 1655, Olimpia va robar el que va poder de la cambra pontifícia i va fugir. El cadàver d'Innocenci X va quedar abandonat i van ser els criats qui el van enterrar, quan les rates començaven a rosegar-lo.

Tan pagat de la seva bellesa estava Pietro Barbo que quan el van elegir papa el 1464 va voler adoptar el nom de Formós. Els cardenals el van convèncer que no fos presumptuós, i per això se'l coneix com a Pau II. Va combinar la lluita contra la corrupció al si de l'Església i els intents d'organitzar una croada contra els turcs amb el seu gust per les orgies homosexuals i sadomasoquistes. Aquest detall plana sobre la seva mort, el 1471, ja que si oficialment es va dir que va ser víctima d'un infart, també es va dir que l'havien escanyat o que va dinyar-la mentre el sodomitzava un patge.

Parlar d'Alexandre VI (1492-1503), el papa Borja, fa pensar en un ambient violent i corrupte, en una llegenda negra amb poc fonament històric. Sí que és cert que Roderic Borja va ser un gran seductor que va tenir nou fills: tres de mare desconeguda, quatre amb Vanozza Catanei (dos de cèlebres: Cèsar i Lucrècia) i dos, quan ja era pontífex, amb Giulia Farnese. Això aleshores no era cap escàndol. La moral del Renaixement era indulgent en matèria sexual i ni tan sols els eclesiàstics valoraven gaire la castedat. Cal tenir en compte que el predecessor d'Alexandre VI, Innocenci VIII, també havia estat pare. Ara bé, els suposats lligams incestuosos de Lucrècia amb el seu progenitor van ser una falsedat que, per revenja, va començar a escampar un dels marits de la noia, Giovanni Sforza, nebot del duc de Milà, a qui van obligar a separar-se d'ella per raons polítiques.

La Capella Sixtina deu el seu nom a Francesco della Rovere, Sixt IV, el papa que va autoritzar la Inquisició a Espanya. La seva elecció el 1471 va ser possible mercès als diners amb què un home jove, Pietro Riario, va comprar les voluntats dels membres de la Cúria. Sixt IV va agrair el favor a Riario tot atorgant-li el capell cardenalici, rendes de bisbats i abadies i una considerable influència política. El misteri rau en la mena de relació que els unia. S'ha afirmat que aquesta era purament sexual, però també que realment eren pare i fill encara que de cara a tothom eren oncle i nebot. Aquestes darreres hipòtesis no serien desgavellades, atès que en aquells temps el nepotisme, el favoritisme envers els parents, era un costum força arrelat entre els manaires de l'Església.

Dues singularitats distingeixen Teofilatto de Tusculum, conegut per a la història com a Benet IX: va ser el papa més precoç, escollit quan tenia 14 anys, el 1032, gràcies al fet que el seu pare va subornar la Cúria, i va ostentar el càrrec tres cops al llarg de la seva vida en una època en què sovint els bisbes de Roma abdicaven o eren assassinats o deposats. La seva segona etapa com a pontífex la va cloure el 1045 venent el papat per 1.500 lliures d'or perquè es volia casar amb una cosina seva. Aquestes actituds li van causar una enorme impopularitat i ser acusat d'incestuós, bisexual, zoòfil i satanista.

Juli III (1550-1555), abans Giovanni Maria Ciocchi del Monte, va presidir el Concili de Trento. En privat presidia orgies que van fer que un arquebisbe li dediqués un llibre titulat Elogi de la sodomia . La passió pederasta de Juli III va quedar clara quan va fer cardenal un noi gairebé analfabet de 17 anys, Prevostino, que havia conegut quan en tenia 13 i a qui havia adoptat com a nebot. No va ser cap secret per als diplomàtics del moment que Sa Santedat i Sa Eminència compartien llit. Estan enterrats junts, i la seva relació bé podria veure's com a precedent dels actuals embolics entre capellans i escolans.

Més continguts de