Publicitat
Publicitat

ARAVINS (03)

Parker, la bíblia dels vins

Els amants i entesos de vins saben que hi ha un nom que pesa més que qualsevol altre a l'hora de donar una opinió sobre un vi: Robert Parker.

Aquest expert nord-americà s'ha convertit en els últims anys en una de les veus més influents del sector a través de la seva guia -The Wine Advocate- i n'hi ha que el qualifiquen com el crític més important del món, capaç d'ensorrar o entronitzar un celler amb un sol comentari. Tot i això, desperta tantes passions com crítiques i el seu criteri ha estat qüestionat més d'una vegada. El que ningú nega és el seu gran poder i influència en el sector.

La seva història al món del vi va començar l'any 1975 quan aquest advocat va decidir escriure una guia de vins per orientar i suplir la falta d'una publicació similar. Així, el 1978 va néixer The Wine Advocate, la publicació que avui en dia encara dirigeix i que s'ha convertit en l'equivalent vinícola a la Guia Michelin, amb una versió web que ha aconseguit ser el lloc de vins més visitat de la xarxa.

Diuen que els llocs preferits de Parker per degustar vins són Califòrnia, Bordeus i la Provença, tot i que a la seva web s'hi poden trobar més de 190.000 crítiques de vins dels llocs més remots de la Terra.

El seu sistema de puntuació va de 50 a 100, tot i que fins a 59 punts Parker considera que un vi és "inacceptable", directament dolent. De 60 a 69 punts es considera que té moltes deficiències i està per sota la mitjana. De 70 a 79 punts es tracta d'un vi senzill però ja dins del terreny dels "acceptables".

A partir de 80 i fins a 89 parla de "bons vins", amb finor i bon gust i entre 90 i 95 punts són excel·lents amb qualitats excepcionals. A dalt de tot de la llista, els millors, estan entre els 96 i els 100 punts, i són els que Parker considera vins "extraordinaris" amb totes les característiques que un vi clàssic hauria de tenir. El seu sistema de puntuació l'ha fet famós i ell sempre ha dit que ha ajudat a definir la qualitat dels vins arreu del món. Tot i això destaca que no intenta reemplaçar el paladar de ningú ni l'experiència única de tastar un vi. En l'última visita que el crític Jay Miller -especialista de la guia Parker en vins espanyols- va fer a Catalunya, va tastar unes 400 ampolles, de les quals 12 van superar els 95 punts. Es tracta -en 11 dels casos- de vins de la DO Priorat, que es reafirma com una de les zones vinícoles més importants segons Parker, seguida de la DO Montsant.

Però Robert Parker no és l'únic que té veu en el món del vi. La revista Wine Spectator n'és un exemple. Aquesta publicació americana va néixer l'any 1976 i compta amb alguns dels crítics més prestigiosos, que fan els 15 números que la revista treu cada any i que inclouen, cada un, entre 500 i 1.000 crítiques de vins d'arreu del món.

El seu prestigi es va veure tacat l'any 2009 quan va premiar la carta de vins d'un restaurant inexistent, que un crític de vins havia inventat a internet i en què havia inclòs vins italians que la mateixa revista havia puntuat de manera molt baixa.

La revista anglesa Decanterés una altra referència al món del vi, que concedeix cada any el premi a l'Home o la Dona Decanter. Aquest guardó per ara només l'ha guanyat un vinater català, Miguel Torres, de cellers Torres, que el va rebre l'any 2002. Un altre referent en el món del vi és la guia que fa Stephen Tanzer, un crític nord-americà, que publica un recull bimensual dels millors vins del món.

Més continguts de