Passar fred per estudiar gratis

BarcelonaL’hivern és llarg i dur, hi fa un fred que glaça, les hores de llum són molt escasses, el sol hi surt poques vegades i anar a fer una cervesa costa un mínim de cinc euros. ¿Com és que, tot i així, cada cop més joves catalans marxen a viure als països nòrdics? La resposta és senzilla: que els estudis superiors en alguns d’aquests països, com a Suècia, Dinamarca i Finlàndia, són gratuïts.

Tot i que hi ha joves que hi van a fer altres tipus de cursos, la major part hi van per fer un màster. Des que es va establir el pla de Bolonya, tenir aquesta titulació s’ha convertit en obligatori per a algunes professions, com la de mestre de secundària i la d’advocat. Fer un màster en una universitat catalana implica pagar un preu molt elevat, d’un mínim de 4.000 euros. A més a més, la nova llei de reforma universitària del ministre d’Educació, José Ignacio Wert, no ha millorat gaire la perspectiva pel que fa al futur del preu de l’educació al nostre país. Amb el decret 3+2, els màsters, que actualment són d’un any, podran passar a ser de dos anys, cosa que significa un possible encariment.

A banda dels estudis gratuïts, hi ha altres aspectes positius que aquests estudiants valoren a l’hora de prendre la decisió, com ara l’oportunitat de millorar l’anglès, aprendre una nova llengua, viure noves experiències i conèixer persones i cultures diferents. Ara bé, la decisió també comporta algunes dificultats i requereix esforç. Estar lluny de la família, els amics o la parella, passar proves d’accés i exàmens de nivell d’anglès per ser acceptats als estudis, trobar allotjament i acostumar-se a un clima totalment diferent són alguns dels obstacles amb què es troben els estudiants que opten per aquesta alternativa.

1. Suècia

L’expressió més important que cal saber per sobreviure a Suècia és “fer fika ”, que vol dir que vas a prendre alguna cosa. “Els suecs són uns grans amants del te i del cafè, i fins i tot fan descansos durant les classes per anar a fer fika ”, explica la Maria Blasi, una estudiant catalana que fa un any i mig que viu a Lund. “Hi vaig venir amb la beca Erasmus i després vaig decidir quedar-m’hi per estudiar un màster sobre la conservació de la biodiversitat. Dubtava entre fer-lo aquí o a Barcelona, però al final em vaig decantar per Suècia. D’aquesta manera puc perfeccionar l’anglès”, explica l’estudiant, que afegeix: “El màster no és que sigui gratuït, costa 280.000 corones sueques (28.000 euros) per als dos anys que dura. El que passa és que els estudiants europeus no l’hem de pagar”.

Menjar i allotjament car

El que ha de pagar la Maria és el menjar i l’allotjament. “Els països nòrdics tenen fama de cars, i ho són, però és qüestió d’organitzar-se i buscar ofertes. Pel que fa al menjar, el més car són els productes frescos com la fruita i la verdura, menys la produïda aquí (la patata, la remolatxa, la pastanaga i la col)”, explica.

Segons l’estudiant, el menjar ecològic i de comerç just es pot trobar “a tot arreu” perquè “hi ha molta consciència en aquest sentit”. Pel que fa a l’allotjament, assegura que “és qüestió de buscar-lo amb temps”, perquè hi ha molta demanda. “Jo actualment comparteixo pis amb tres persones més”. En canvi, el transport, que normalment és el que més preocupa als estudiants, no és una dificultat a Suècia. “Aquí tothom es mou amb bicicleta. Hi ha carrils especials per tot arreu i molts llocs on pots inflar les rodes”, apunta Blasi. En aquest sentit, recomana que el primer que has de fer quan arribes a Suècia és comprar-ne una. “Et pot costar uns 80 o 100 euros, però ja tens el transport cobert per a tota l’estada i quan te’n vas la vens a un altre estudiant”, afegeix.

‘Skypes’ molt freqüents

Ni la neu ni el fred són un problema per a la Maria. “Es tracta d’anar ben abrigat. Aquí estan molt acostumats al mal temps i quan neva les màquines llevaneu de seguida obren el camí per a les bicicletes i els cotxes”, comenta l’estudiant, que considera que quan els dies són grisos -que és força sovint- el millor suport són els amics que té a Lund.

“La qüestió és fer coses i no parar. Al principi em costava més la distància amb la família i els amics, però ara penso que s’ha de gaudir a cada lloc del que toca. Em guardo la família per al Nadal, l’estiu i els skypes, que són molt freqüents”, assegura la Maria. Pel que fa a les relacions de parella, apunta que “és veritat que la distància hi influeix”. “Per aquí dalt n’hi ha moltes i fan que un s’enyori més”, confessa.

2. Finlàndia

L’Anna Solé s’està formant a Finlàndia. És una altra estudiant catalana que fa sis mesos va anar a viure a Hèlsinki per fer un màster sobre la criança de plantes. “La meva especialitat estava molt poc desenvolupada a Catalunya, i a Finlàndia el nivell educatiu en aquesta matèria és molt bo”, explica a l’ARA la jove. “A més a més, el màster aquí és completament gratuït i tinc la possibilitat de rebre ajudes econòmiques de la universitat”.

L’accés al màster va ser el més complicat per a ella, ja que només acceptaven 15 persones procedents d’altres països. “Vaig haver de fer mil papers, em demanaven documents que la meva universitat no podia proporcionar-me i un alt nivell d’anglès, esclar. Però al final va ser un èxit”, diu satisfeta l’Anna, que també està treballant a mitja jornada com a assistent de recerca a la mateixa universitat on estudia per obtenir alguns ingressos.

Sous mitjans de 2.500 euros

Segons aquesta jove, la vida a Finlàndia és cara, però no ho és tant com a Suècia o Dinamarca. “El menjar pot variar d’un a quatre euros més, respecte del que costa a Catalunya. Això sí, la festa és caríssima. Una cervesa barata costa cinc euros”, explica l’estudiant, que considera que també s’ha de tenir en compte que els sous en aquest país són més elevats. “Un salari normal acostuma a ser de 2.500 euros. I el més important per als joves és que hi ha moltes ajudes econòmiques per a estudiants, no només per als finesos, sinó també per als internacionals”, diu. El fet de trobar allotjament a Finlàndia no és una dificultat, com sí que ho és en altres països nòrdics. “Hi ha moltes agències connectades amb la universitat que t’ofereixen allotjament per un preu raonablement baix. A mi em van trobar un pis de seguida amb dues estudiants fineses i molt a prop de la universitat. A més a més, al meu barri fins i tot hi ha una associació que ens proporciona activitats lúdiques en què pots conèixer gent”.

Vitamina D per la falta de llum

El fred és dur, però no és el pitjor de viure a Finlàndia, segons l’Anna, sinó la falta de llum solar. “Quasi no veus el sol durant un mes sencer perquè està sempre ennuvolat i les nits són molt llargues. Això fa que sentis una tristesa absoluta. Fins i tot als finesos els afecta. Però hi ha solucions per superar-ho, com ara prendre pastilles de vitamina D, fer esport, anar al psicòleg i fer sessions de llum solar”.

L’Anna creu que una altra dificultat és adaptar-se al caràcter i a la manera de fer de la gent dels països nòrdics, ja que hi ha una gran diferència cultural. “Els finesos són tancats entre setmana, a la feina i als estudis, però els caps de setmana, amb l’alcohol, es transformen i es tornen els teus millors amics”, comenta la noia, que afegeix: “Al principi els has d’anar a parlar tu i et contesten amb monosíl·labs, però a poc a poc s’hi van acostumant i et comencen a fer preguntes. Això vol dir que ja estan disposats a ser amics teus. I un cop et fas amic d’un finès, ho seràs per tota la vida”.

3. Dinamarca

El Víctor Vico és un tercer exemple d’estudiant català que ha marxat a viure a un país nòrdic, però el seu cas és una mica diferent. Ell no ha anat a Copenhaguen per fer un màster, sinó per estudiar música moderna i guitarra. A més a més, aquest estudiant juga amb una mica d’avantatge, ja que, com que la seva mare és danesa, ell parla l’idioma. Tot i així, és nou a la ciutat, només fa sis mesos que hi viu. “Sempre he sigut conscient que als països escandinaus hi ha més possibilitats en l’àmbit educatiu, però un estiu que vaig venir a Copenhaguen a treballar de cambrer em va sobtar la intensa vida musical que hi havia, el gran nombre de llocs amb música en viu, la qualitat que tenia i el valor que les institucions daneses donaven a l’art i a la cultura en general”, diu el Víctor, que afegeix: “A més, em vaig assabentar que aquí els estudis eren gratuïts. Des de llavors he tingut al cap l’opció de venir-hi a estudiar”, diu el Víctor, que ha hagut de fer dues vegades les proves d’accés per entrar a l’escola de música, abans de ser acceptat.

Trobar pis és difícil

Trobar pis és una de les grans dificultats d’anar a viure a la capital danesa, segons l’estudiant. “És el que dóna més maldecaps a tothom. És una ciutat que s’està popularitzant molt ràpid per tot Europa, cada any vénen molts estudiants i treballadors de fora, i encara no s’ha reaccionat a la gran demanda d’habitatge. La major part dels pisos que pots trobar són molt cars, no gaire espaiosos i sovint són compartits amb molta gent”, explica l’estudiant, que actualment viu amb dues noies més d’Olot, que també estan estudiant a Copenhaguen. Tot i això, segons el Víctor, “val la pena fer l’esforç” i considera que els estudiants a Dinamarca tenen moltes facilitats.

“L’escola on estudio té 19 locals molt ben equipats amb tot el que pot necessitar un músic o una banda de música per estudiar i assajar”, explica el Víctor, que detalla: “No és el meu cas, perquè jo no vaig a la universitat, però els estudiants danesos que hi van reben una ajuda de 5.900 corones daneses (800 euros) al mes i els estrangers que estudien en una universitat danesa també poden accedir a aquesta ajuda treballant 15 hores a la setmana”.

El professor, menys present

L’educació a Dinamarca, segons explica el Víctor, és bastant diferent de la de Catalunya: “El professor hi és molt menys present, és una figura que apareix de tant en tant per guiar-te però dóna molta més llibertat als alumnes”. En realitat, afirma aquest jove, el que més es valora a les escoles i universitats de Dinamarca “és que l’estudiant trobi la seva manera particular de treballar”. Segons el Víctor, l’ensenyament té una orientació molt més pràctica: “En els meus estudis, per exemple, és més important com t’expresses amb l’instrument que els coneixements teòrics que puguis tenir”, diu. “I a la universitat es fan molts treballs en grup i pràctiques en què et posen en situacions semblants a les que et pots trobar al món laboral”, conclou aquest músic.