Poques beques i mal repartides

BarcelonaInsuficient, mal gestionat i no garanteix l’equitat entre els estudiants. Així és, segons un estudi de la Fundació Jaume Bofill, l’actual sistema de beques a Catalunya i Espanya. L’entitat va presentat ahir l’informe, elaborat pel professor de sociologia de l’educació de la UB Xavier Martínez-Celorrio i que posa a examen el sistema. L’informe denuncia que Espanya i Catalunya estan a la cua de la Unió Europea en inversió per a aquest tipus d’ajuts. L’any 2011 -les últimes dades fetes públiques amb els pressupostos executats- Catalunya va destinar-hi un 3,5% del total de la despesa pública educativa i l’Estat un 3,8%, mentre que la mitjana de la UE era el doble, un 7,5%.

L’estudi també detalla que entre el 2009 i el 2015 Espanya ha retallat 575 milions d’euros en ajudes escolars (28,9%). Catalunya, en canvi, ha estabilitzat la inversió en 300 milions d’euros en el període 2009-2013. Ara bé, ha reduït les beques en ensenyaments no universitaris i s’ha incrementat en els superiors gràcies a la posada en marxa de les beques Equitat com a conseqüència de l’augment de taxes. Un fet, segons Martínez-Celorrio, que demostra que l’actual sistema pot arribar a beneficiar més les classes mitjanes que les baixes. L’autor argumenta que durant l’etapa universitària ja s’ha “deixat a la cuneta” el gruix d’alumnes que han abandonat els estudis prematurament o s’han quedat només amb l’educació obligatòria. Per tant, ja s’ha fet una “selecció acadèmica”.

Les dades li donen la raó, ja que més de la meitat dels alumnes de famílies desafavorides repeteixen algun curs al llarg de la seva vida escolar a l’estat espanyol i, per tant, són exclosos de les beques. Paradoxalment, són els que més les necessiten perquè el 79% de l’abandonament escolar entre els 18 i els 24 anys són d’alumnes que viuen en llars que arriben amb dificultats a finals de mes. Tot plegat demostra que l’actual sistema “no acaba de funcionar en equitat i igualtat d’oportunitats”, va insistir ahir Martínez-Celorrio.

Replantejar el sistema de beques

Davant d’aquesta situació, l’autor de l’informe és partidari de replantejar l’actual sistema de beques. Proposa fomentar beques-salari o beques per a l’estudi que incentivin els joves de famílies més desafavorides a no deixar els estudis quan acabin l’ESO per anar al mercat laboral, i que segueixin amb el batxillerat o la formació professional (FP). Tot i que l’abandonament després d’acabar secundària ha baixat a causa de la crisi perquè molts alumnes han continuat estudiant per la falta de feina, el sociòleg va advertir que quan hi hagi recuperació econòmica tornarà a passar el mateix. “El sistema educatiu hauria de ser prou seductor per retenir aquests alumnes” i donar també la possibilitat d’estudiar i treballar alhora. Aquest pas ajudaria a “canviar els referents culturals que predominen entre les classes populars, que acostumen a estar orientats a la cultura del treball” sense aspirar a titulacions superiors i els portaria a pensar que invertir en ells mateixos és rendible.

Solucions

L’estudi també proposa una renda garantida per a famílies pobres amb menors que integri totes les prestacions i que cobreixi el menjador escolar, els llibres i materials, i les activitats extraescolars, amb un seguiment periòdic dels beneficiaris. En l’àmbit universitari, proposa crear un registre de becaris que unifiqui totes les ajudes per agilitzar el sistema de beques i facilitar el coneixement de l’existència de les ajudes.

Com a exemple per “recuperar” els costos d’aquestes d’ajudes, l’informe esmenta les beques BaFOG implantades a Alemanya. Sense ser crèdits bancaris com els que s’han popularitzat als Estats Units, les beques BaFOG obliguen l’estudiant becat a retornar el 50% de l’ajuda sense interessos. L’autor de l’estudi defensa la introducció de sistemes com aquest, principalment en les especialitats més cotitzades en el mercat de treball.