SOCIETAT
Societat 25/01/2012

Gallardón anuncia mà dura a la justícia: Així són les 4 primeres reformes socials del PP

El ministre planteja una cadena perpètua "revisable", menys concessions als menors, la reforma de la llei de l'avortament i el copagament de la justícia

Ara
3 min
Alberto Ruiz Gallardón compareix a la comissió de Justícia aquest dimecres al matí / EFE

BarcelonaDesprés de dedicar les primeres setmanes gairebé exclusivament a les mesures per afrontar la crisi, el govern de Rajoy afronta les primeres reformes socials.

En la seva primera compareixença al Congrés, el ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, ha anunciat canvis legislatius de gruix a la llei de l'avortament, la llei del menor i el codi penal.

La reforma afecta fins i tot la butxaca dels ciutadans perquè el ministre es proposa instaurar el copagament a la justícia. Els ciutadans que recorrin en segona instància hauran de pagar. Cap de les mesures anunciades, tret del copagament, suposa una gran sorpresa perquè ja estaven incloses en el programa electoral del PP.

1. El govern espanyol estudia instaurar una "pena de presó permanent revisable"

Què vol fer el govern espanyol:

Gallardón ha dit que estudiarà la possibilitat d'instaurar una "pena de presó permanent revisable", en la línia de la majoria de països europeus. Seria, ha dit, una pena excepcional per a casos molt restringits i que haguessin causat una gran alarma social.

Què passa ara:

Ara mateix, el codi penal preveu penes de fins a 40 anys de presó quan el condemnat ha comès dos o més delictes castigats amb penes de més de 20 anys. També en el cas que hagi estat condemnat per dos delictes vinculats amb el terrorisme i una de les penes superi el límit de 20 anys. En la pràctica, això són 32 anys de presó, com a mínim. Només a partir d'aquest moment es pot accedir a la llibertat condicional.

2. Les joves de 16 i 17 anys que vulguin avortar tornaran a necessitar el permís dels pares

Què vol fer el govern espanyol:

Rajoy va deixar clar en el seu programa electoral que reformaria la llei de l'avortament de Zapatero. El PP sempre ha defensat que la reforma es va fer sense consens. De fet, els populars van aconseguir diversos cops reunir milers de persones a Madrid per protestar per la reforma legislativa, aprovada al Congrés el 2010 amb 184 vots a favor (PSOE, PNB, ERC-IU-ICV, BNG, Na-Bai i dos dels 10 diputats de CiU). Un dels aspectes més polèmics és la llibertat de les joves de 16 i 17 anys a l'hora d'avortar sense el consentiment dels pares. Gallardón farà marxa enrere i ara caldrà el permís dels pares.

Què passa ara:

La llei actual no exigeix el consentiment patern, però sí que els pares siguin informats que les seves filles d'entre 16 i 17 anys interrompran l'embaràs, sempre que les noies no al·leguin perill de violència intrafamiliar, amenaces, coaccions, maltractaments o una situació de desarrelament o desemparament.

La llei de salut sexual i reproductiva estableix un termini de 14 setmanes perquè les dones, "sense interferència de tercers", puguin avortar lliurement. Així mateix, tindran la possibilitat d'interrompre el seu embaràs fins a la setmana 22 si "hi ha greu risc per a la vida o la salut de l'embarassada" o "risc de greus anomalies en el fetus".

3. Els menors que delinqueixin amb adults seran jutjats conjuntament

Què vol fer el govern espanyol:

El govern espanyol reformarà la llei del menor perquè en els casos de delicte greu en què hi hagi implicats adults i menors tots siguin investigats i jutjats conjuntament, si bé als menors se'ls seguirà aplicant la legislació prevista per a ells. Gallardón ha assegurat que la reforma no suposarà "cap rebaixa" dels drets del menors.

Què passa ara:

Els menors que no tenen 18 anys en el moment de cometre el delicte del qual se'ls acusa són jutjats per un tribunal de menors, que aplica unes normes específiques, tenint en compte que tenen menys capacitat d'obrar i més probabilitats de reinserció de la societat. Recentment, en el cas de Marta del Castillo, el menor conegut com "El Cuco" va ser jutjat individualment i condemnat per encobriment. Pels atemptats de l'11 de març del 2004 a Madrid, també hi havia un menor implicat, conegut com "El Gitanillo", que va ser condemnat a 6 anys d'internament en règim tancat i 5 anys més de llibertat vigilada. En tots dos casos, amb la reforma de Gallardón, el menor seria jutjar pel tribunal ordinari.

4. Els ciutadans que recorrin en segona instància hauran de pagar

Què vol fer el govern espanyol:

El ministre de Justícia ha anunciat la introducció de taxes per a les persones que vulguin recórrer en segona instància. Es tracta, segons ha dit, d'un mecanisme per "evitar abusos" en un sistema judicial que no dóna més de si. Segons el ministre, n'estaran exemptes aquelles persones que acreditin que no disposen de recursos per afrontar aquests costos. Gallardón també ha avançat que es limitarà el sistema d'assistència jurídica gratuïta, que "es mantindrà" però hi haurà "correccions".

Què passa ara:

La Constitució estableix que la justícia serà gratuïta quan així ho digui la llei i per als qui acreditin que no tenen recursos per litigar.

stats