'Spain is different', també en qüestions de censura
Esmentar avui la censura remet a alguna cosa antiga, superada i vergonyosa. Això no ha impedit que un jutge l'hagi ressuscitada en imputar el director del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges, Àngel Sala, per haver autoritzat en l'última edició del certamen la projecció de A serbian film , una pel·lícula que inclou imatges de sexe amb menors.
Potser ningú no hauria d'estranyar-se que algú vulgui recuperar una tradició tan espanyola com la censura cinematogràfica. Els primers cops de tisora es van donar en el període republicà. A Luis Buñuel li van prohibir el documental Tierra sin pan (1932), que retratava la misèria de la regió de Las Hurdes, en considerar-lo un atac al país. El mateix rampell calderonià va impulsar el govern a amenaçar la Paramount de no exhibir cap film seu al territori nacional si no retirava de la circulació The devil is a woman (el diable és una dona, 1935) i en cremava el negatiu, molest perquè a la pel·lícula, ambientada a Espanya, la Guàrdia Civil era ridiculitzada. S'ha discutit si la productora va cedir o no a les pressions ( The devil is a woman , efectivament, va deixar de projectar-se arreu del món), però el film ens ha arribat sa i estalvi, possiblement gràcies a la seva protagonista, Marlene Dietrich, que va conservar-ne una còpia en propietat.
Institucionalitzada la censura després del triomf feixista a la guerra civil, la seva pròpia rigidesa de vegades era ultrapassada per la dels amos que servia. Un exemple d'això va ser El crucero Baleares (1941), film que exaltava el vaixell franquista del mateix nom, enfonsat durant el conflicte, però que no va agradar a les autoritats navals perquè no estava " a la altura que el episodio requería ", per la qual cosa va ser destruït. Els embolics fruit de Los jueves, milagro ( 1957) i El verdugo (1963), treballs de Luis García Berlanga, van ser memorables. El primer, una sàtira sobre els que traficaven amb falsos miracles, va ser tan tallat i corregit per la censura eclesiàstica que el director va demanar, sense èxit, que el responsable dels canvis figurés als crèdits del film com a coautor. El segon, un al·legat contra la pena de mort, va irritar alguns capitostos, tant que van proposar de fer-li el buit a la pel·lícula i negar suports i subvencions en el futur als autors que no es comportessin "correctament". Juan Antonio Bardem no va ser més afortunat amb La venganza (1957), que inicialment s'hauria d'haver anomenat Los segadores , títol vetat per la seva connotació catalanista. En contenir el film una denúncia de l'explotació que patien els camperols, la censura va exigir que s'inclogués un aclariment al principi en què es fes constar que la pobresa descrita corresponia als anys trenta, o sigui, abans del franquisme.
L'afany de revisar la realitat per no pertorbar la pau social obsessionava el règim. Una pel·lícula que mostrava la falta d'habitatges mitjançant el drama d'una família desnonada, El inquilino (J.A. Nieves Conde, 1957), va ser retirada dels cinemes, mutilada i tornada a exhibir després de modificar-ne el final, entre els motius de tant de tràfec hi havia el fet que en el film " los buenos no llevan corbata y los malos sí ", segons va dir un ministre. A Juguetes rotos (Manuel Summers, 1966), que explicava la situació de persones que havien estat famoses en el passat, van tallar-li escenes de suburbis, mendicitat, dones en biquini, la imatge d'un homosexual... i la frase: " Más cornadas da el hambre ". Algunes produccions estrangeres també van sofrir les ires dels censors, com The great dictator (El gran dictador, 1940), lluny de les pantalles per raons òbvies, i Casablanca (1943), només visible després de retocar uns diàlegs en què Humphrey Bogart es declarava partidari de la República espanyola.
En restablir-se la democràcia, la censura es va abolir per decret el 1977 i va ser possible veure sense que hi hagués cap daltabaix el que fins aleshores havia estat antipatriòtic o pecaminós. Avui, a propòsit de A serbian film , cinta certament escabrosa que s'ha visionat sense problemes en nombrosos certàmens de diversos països i que ha obtingut premis com a ficció terrorífica, hem de recordar que Spain is different . Encara .
