Publicitat
Publicitat

Els psicòlegs no fixen un mínim de dies i recomanen no crear falses expectatives

VACANCES: partides o de mes sencer?

No hi ha veritats absolutes ni xifres màgiques a l'hora de planificar el temps d'oci. Les vacances són, com gairebé tot, una construcció subjectiva que cadascú s'ha de dissenyar a mida per aconseguir deixar enrere l'estrès acumulat durant l'any. Cada cop, però, pren més força la tendència de fer-les repartides i de no esgotar, per tant, els dies de festa d'una tongada coincidint amb l'estiu. Una opció que els psicòlegs avalen de cara a fer més portable la resta de l'any i d'evitar que la rentrée laboral sigui especialment complicada.

Penjar el cartell de "Tancat per vacances" de l'1 d'agost a l'1 de setembre és, avui en dia i en plena època de crisi, una pràctica en perill d'extinció, tal com confirma Àngel Buxó, assessor de recursos humans de la patronal Cecot, que, tot i remarcar que "cada empresa és un món a l'hora de planificar les vacances", explica que últimament puja amb força l'opció de fer tres setmanes de festa a l'estiu i guardar-se la quarta per ajuntar-la amb el Nadal o la Setmana Santa. Una planificació que sol satisfer tant treballadors com empresa. Però, hi ha un mínim de dies de vacances que cal fer per aconseguir desconnectar de la rutina?

Alguns psicòlegs apunten que la primera setmana és un període d'adaptació i que no és fins a la segona que s'aconsegueix realment trencar el ritme de vida habitual. En aquesta línia, la psicòloga Rosa Guillén, del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya (COPC), explica que "com a mínim és necessari poder disposar d'una setmana lliure, perquè és el temps que necessiten la majoria de persones per afavorir un canvi de rutina".

Altres veus expertes donen poder absolut al que mana el cos, entenent que un descans d'un cap de setmana llarg planificat de manera que es respongui al que realment es necessita pot ser molt més útil a l'hora de descansar que un mes d'activitat estressant. En aquest sentit, la psicòloga Mati Segura destaca que el que cal és "sentit comú i tenir clar que unes vacances són només unes vacances i que no aconseguiran canviar un ritme de vida que no ens satisfà, perquè això requereix canvis més profunds".

Aquesta terapeuta de parella explica que el més important és ser realista i no carregar el període de vacances de grans expectatives que, després, difícilment es compliran i que poden acabar-se'ns girant en contra en forma de frustració acumulada.

És per això que recomana que cadascú es plantegi què és el que realment li ve de gust fer i que no es deixi portar pel que està convencionalment establert: "Si acabes fent un viatge perquè toca fer un viatge, quan el que realment et ve de gust és estar-te un mes tancat a casa llegint i descansant, t'equivocaràs". Guillén també destaca que la forma que es doni a les vacances ha de venir marcada només pel que realment es tingui ganes de fer: "Descansar i fer coses no és incompatible, el que és realment important és el caràcter lúdic".

Activitats durant l'any

El punt de coincidència entre psicòlegs de cara a planificar les vacances és la necessitat de repartir les activitats, ja sigui programant activitats especials per als caps de setmana o ajuntant uns quants dies festius per a petites escapades, de manera que l'operació tornada no sigui tan dura perquè sempre quedin noves cites marcades al calendari.

A més, Segura remarca que els últims dies de vacances són unes dates adequades per parar-nos un moment a pensar en la vida que portem, perquè si "realment la idea de tornar a la feina ens amarga és que no estem fent el que ens agrada i potser ens hem de plantejar si hi ha expectatives de canvi". Pensar, per exemple, "si fem una feina que no ens agrada però ens serveix per poder-nos pagar coses que sí que ens compensen".

Pel que fa a la relació amb la família, Mati Segura explica que no cal obsessionar-se a pal·liar la falta de temps dedicat durant l'any, com si fos una teràpia de culpa, i que és positiu reservar-se espais per a un mateix. I en el cas dels fills petits, "tenir clar que són nens i que no cal tenir remordiments si de tant en tant ens cansen".

Més continguts de