Publicitat
Publicitat

Vull córrer

És l'esport en estat pur, sense intermediaris, sense cap element físic ni mecànic que s'interposi entre l'atleta i el terra

Ens passem el dia corrent. Per arribar a temps a la feina o a la universitat, per no fer tard a dinar o al partit de futbol amb els amics, per satisfer els nostres caps o els nostres familiars, per agafar l'autobús o perquè no se'ns colin al súper. I quan hem acabat totes les obligacions ens vestim de curt, ens posem les sabatilles i sortim a córrer. No tenim remei. Realment, per què correm?

L'afició a córrer pels carrers i parcs va sorgir a la ciutat de Nova York als anys setanta com una activitat esportiva associada a la salut que per primer cop es practicava a la via pública, fora dels recintes esportius tradicionals i oberta a gent de tots els sexes i edats. A aquella primera onada futinguera se n'hi ha afegit una altra, molt més massiva, des de fa un parell d'anys.

Córrer és l'esport en estat pur i sense intermediaris, la lluita contra un mateix, sense cap element físic ni mecànic -tret de les sabatilles- que s'interposa entre l'atleta i el terra. És el corredor contra els seus límits, lluitant per arribar més lluny i per ser més veloç. Un esport que es practica des de molt abans que l'esport fos esport.

Avui bona part de corredors s'inicia en aquesta activitat per qües tions de salut, per perdre pes o per sentir-se bé. I de seguida que han assolit un nivell de forma que consideren satisfactori molts d'ells senten la necessitat de posar-se a prova i competir amb altres aficionats. El calendari anual de curses de cinc o deu quilòmetres creix de manera imparable des de fa anys. I, en paral·lel, també ho fa la quantitat de participants en proves més exigents. La Mitja Marató de Barcelona va tenir aquest any 8.000 inscrits, el 50% més que en l'edició del 2010. En una xifra semblant es mou la mitja fins ara més popular, la de Granollers. I la prova reina del calendari català, la Marató de Barcelona, ha superat enguany els 15.000 participants, el doble que el 2007.

Conseqüències de la massificació: algunes curses, com la de Granollers i la de Bombers, opten per limitar el número d'inscrits.

Una altra dada que serveix per mesurar l'increment de l'afició: aquesta tardor es publicaran dos llibres diferents que proposaran als barcelonins llocs on anar a córrer. Un, d'Eliseu T. Climent (editorial Alpina), inclou rutes per Collserola. El segon és Barcelona corre , de Pere Bosch i Núria Blanco. L'edita l'Ajuntament i aplegarà els escenaris més adequats per practicar fúting per la ciutat.

Més continguts de