Publicitat
Publicitat

ESTIUET

És un animal i no es diu Pepe

Li diu alguna cosa el nom de Ratón? Efectivament, Ratón és aquell animal que vindria a ser com Pepe, però en toro. La seva particularitat, però, no és fer de Pol Pot pels camps de futbol sinó que s'ha especialitzat a fer broquetes amb qui se li posa al davant a correbous i festes semblants. Les seves banyes han convertit en steak tàrtar uns quants simpàtics ciutadans en calça curta i això l'ha convertit en una estrella (per cert, alguns diaris li adjudiquen tres morts, altres quatre, altres cinc...) Els organitzadors de tota mena d'actes taurins es barallen per anunciar l'actuació d'en Ratón al seu poble i això, naturalment, ha fet pujar el seu caixet. Deu mil euros per bolo cobra el xicot (i sense que la SGAE en vegi un cèntim... vaja, igual que passa amb les músiques usades en la cosa aquesta de la JMJ, també coneguda com "allò de Rouco y sus hermanos " i al contrari del que passa, per exemple, amb les músiques de La Marató de TV3 ).

Interessant fenomen, doncs, consistent en què les accions de l'anomenat "toro assassí" augmenten la cotització a mesura que pela individus tan valents com desgraciadets. Volem risc i en Ratón ens l'ofereix. Com a protagonistes o com a espectadors. La barreja perfecta entre " Freaks, la parada dels monstres " i " Pa chulo yo ". La societat farta de tot paga el que calgui per sentir o per observar el risc. Sigui un toro, sigui una atracció de fira. I quan qui accepta voluntàriament aquest risc i el que això implica en rep les conseqüències (ja se sap, el risc zero no existeix), la culpa és de l'amo del toro o de l'amo de l'atracció. Volem més emoció, volem sentir vertigen, però quan ens maregem, a corre-cuita a plorar-li a la mamà. Quan tothom sap que una de les millors maneres de no acabar amb un tret al cap és no jugar a la ruleta russa.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT