Societat 01/03/2017

Les arques de l'Ajuntament de Barcelona: 97 milions de superàvit

L’oposició critica que es quedin tants diners guardats "al banc" sense gastar i no es destinin "a la gent"

S. Soro
2 min
Pisarello i Colau durant la sessió del ple d’ahir a Barcelona, marcat pel debat sobre les Medalles d’Or de la ciutat.

BarcelonaL’Ajuntament de Barcelona va tancar l’exercici 2016 amb una despesa total de 2.702 milions d’euros i un superàvit de 97,5 milions d’euros, segons ha anunciat aquest dimecres el consistori a través d’un comunicat. El govern d’Ada Colau va acabar l’any amb un 97,6% dels pressupostos executats, però els ingressos van créixer més del que preveia l’Ajuntament per l’impost de plusvàlues, la taxa que prové dels impostos per la venda (o herència) de béns immobles i que van suposar 36 milions d’euros extres.

Tant bon punt s'han fet púbiques les xifres, l’oposició ha carregat contra Ada Colau i el seu equip per haver augmentat l’excedent que tant havien criticat a Trias. El 2015, poc després de guanyar les eleccions, Colau va declarar que era “una anomalia que l’Ajuntament tingués tant superàvit amb tants drets bàsics per atendre”. Els resultats que l’actual alcaldessa criticava, corresponents a 2014, deixaven a les arques municipals 22 milions d’euros de superàvit.

La que ara és tinent d’Urbanisme, Ecologia i Mobilitat, Janet Sanz, també va escriure el 2015 a Twitter: “Trias torna a fer superàvit en plena crisi. Els diners pels bancs i no per la gent i els barris”, unes paraules que avui diversos regidors de l’oposició han volgut recordar al govern. “Avui heu anunciat un superàvit de 98 milions d’euros. Tornaràs a fer el tuit?”, li ha etzibat Sònia Recasens, del Grup Municipal Demòcrata, a través d'un retuit. “Els diners per al banc i no per la gent”, ha afegit Jordi Coronas, d’ERC. Els anys 2013 i 2015, el superàvit va ser de 139 milions d’euros i de 100 milions d’euros, respectivament.

Un augment propiciat per la Llei Montoro

Des del govern municipal, han justificat el superàvit per les limitacions de la Llei Montoro, que posa un topall a les despeses de les ciutats, i també a les plusvàlues. El primer tinent d’alcaldia, Gerardo Pisarello, ha assegurat que la liquidació de l’exercici 2016 demostra “que cal fer una esmena a la totalitat a la Llei Montoro perquè ofega la capacitat dels ajuntaments, imposant limitacions que s’han demostrat innecessàries i injustificades, veient la solvència dels comptes municipals”.

Barcelona té un superàvit de 97 milions d'euros

Amb aquesta injecció, l’Ajuntament té previst fer dues coses. Primer, reforçar la liquiditat municipal, que es va veure mermada en 70,7 milions d’euros per l’increment salarial de l’1% al cos funcionarial, i així, poder garantir pagar als proveïdors a 29,8 dies. I segon, invertir-lo a ampliar el parc d’habitatge protegit o la millora de l’espai públic i les zones verdes. El consistori podrà tirar endavant aquestes inversions amb el superàvit gràcies al seu baix deute, per sota del 60% dels ingressos corrents –el 32,9% exactament–, un dels més baixos d’Europa.

stats