Societat 13/06/2016

La geometria enquista el baix nivell de matemàtiques a la secundària

Els alumnes de 4t d'ESO milloren en català, castellà i anglès. A primària baixa lleugerament el nivell de castellà, anglès i matemàtiques i es manté el de català

S. Soro
3 min
La primera prova que han fet els alumnes de 4t d'ESO ha estat la de català. PERE TORDERA

BarcelonaLa geometria és la disciplina que segueix "enquistant" com a causa principal el baix nivell de matemàtiques entre els estudiants de quart d'ESO als centres catalans. Obtenen una mitjana de 68,1 punts, lleugerament per sota dels 70 que es consideren necessaris per la competència bàsica en aquesta matèria, segons alerta el departament d'Ensenyament. Són els resultats de les proves d'avaluació que van convocar 65.043 alumnes el passat 16 i 17 de febrer i que aquest dilluns han presentat en roda de premsa el president del Consell d'Avaluació del Sistema Educatiu, Joan Mateo, i el secretari de Polítiques Educatives, Antoni Llobet.

Per posar remei a aquest handicap, la conselleria té en marxa des de l'any passat un programa de formació a distància en geometria per al professorat que fins ara han cursat 400 docents. L'objectiu, ha dit Mateo, és que com a mínim un professor de cada centre faci la formació. "La nostra idea és despertar l'interès també en el professorat i intentar revertir aquesta tendència", ha assenyalat.

En matemàtiques, un 15% dels alumnes tenen un nivell baix; un 25,2%, mitjà-baix; un 32%, mitjà-alt, i un 27,8%, un nivell alt. Són xifres que han millorat respecte al 2015 a la part baixa de la piràmide, però han empitjorat a l'alta. L'objectiu de la conselleria és que, de cara al 2018, en cap assignatura hi hagi més del 15% d'alumnes amb un nivell baix.

Milloren en català, castellà i anglès

A la resta d'assignatures, els estudiants de 4t d'ESO han millorat en català, castellà i anglès, on han obtingut de mitjana un 76,9, un 76,5 i un 71, respectivament –l'any passat van obtenir un 76,3, un 75,2 i un 69,3–. És la primera vegada que en anglès superen els 70 punts, el mínim que es considera necessari per a la competència bàsica en aquesta matèria. "Estem contents, però són fluctuacions petites, així que estarem pendents de si es consoliden o no", ha detallat Mateo. Enguany, d'altra banda, s'ha avaluat per primera vegada la competència cientificotecnològica, que avalua la interpretació d'informació de caràcter científic i tecnològic i on els alumnes catalans han debutat amb una nota mitjana de 67,2 punts.

De cara al curs que ve, per reforçar l'avaluació dels coneixements d'anglès la conselleria implantarà una prova complementària només en aquesta llengua, que és la que mostra més diferències entre alumnes dins un mateix centre, ja que el coneixement que se'n té, ha dit Mateo, ve molt condicionat per nivell social i cultural de cada família.

Nivell més baix de castellà, anglès i matemàtiques a primària

Els alumnes que acaben aquest curs l'educació primària ho faran amb un nivell lleugerament més baix que els del curs passat en castellà, anglès i matemàtiques, en canvi, es mantenen en català. Així, han obtingut una mitjana de punts de 74,1 en castellà –l'any passat van ser 75,7–, 73,7 en anglès –l'any passat 74,5–, 77,9 en matemàtiques (80) i 74,5 en català.

Les proves de 6è de primària es van fer el 4 i el 5 de maig, i unes quantes famílies van decidir boicotejar-les i no assistir-hi. El departament d'Ensenyament ha xifrat en 274 –de més de 77.000– els alumnes que van declarar-se "insubmisos" a les proves. Pel que fa al boicot a 3r de primària –previstes per la llei Wert–, la conselleria les ha xifrat en 600 alumnes d'aproximadament 70.000.

Tant el secretari de Polítiques Educatives, Antoni Llobet, com el president del Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu, Joan Mateo, han volgut remarcar que les proves de competències bàsiques es continuaran fent al marge del que marqui la Lomce, que vol fer unes avaluacions basades en el currículum escolar, i no en una sèrie de competències. "Les nostres proves demostren que són útils", ha dit Llobet. Mateo, per la seva banda, ha criticat que la proposta de la Lomce, en què els resultats de cada escola serien públics, serveixi per crear un rànquing entre centres i no per millorar el sistema educatiu.

stats