Publicitat

Bolets verinosos a la ciutat: com diferenciar el 'Lepiota brunneoincarnata' del fredolic

El fong es pot trobar als parcs urbans catalans i ja ha provocat una mort i quatre intoxicacions. És molt fàcil de confondre amb l'apagallums o el fredolic

El bolet Lepiota brunneoincarnata ha aflorat abundantment a Catalunya per la combinació de pluges i fred, i ja ha provocat una mort i la intoxicació de quatre persones. Aquest bolet és molt fàcil de confondre amb d'altres com l'apagallums o el fredolic –s'assemblen molt–, que no són verinosos i que també es poden trobar en medis urbans, sobretot en parcs, com el lepiota.

Símptomes i cura

De la família de les agaricàcies, el lepiota és un bolet que conté amatoxines, unes substàncies tòxiques que poden provocar la mort si es consumeixen. Aquest bolet creix en grups, sobretot des dels mesos estiuencs fins a la tardor.

D'aspecte blanquinós, té un barret i esquames disperses per tot el cos. El peu fa entre dos i cinc centímetres de diàmetre, i pot ser o bé hemisfèric o bé convex. Els lepiotes són uns bolets poc abundants i creixen, preferentment, en boscos d'arbres de fulla ampla i a les vores dels camins.

El consum del lepiota pot ser mortal. Els primers símptomes de l'enverinament es produeixen al cap de 8 o 10 hores després de la ingestió, de mitjana. Tot i això, els efectes poden tardar fins a 24 hores a aparèixer.

Els símptomes més característics són gastrointestinals (sobretot, diarrea severa, vòmits, augment de la set, mal d'estómac i mal de cap, deshidratació i rampes). Després d'aquesta primera fase, la persona que ha ingerit el bolet nota una lleugera recuperació. Tot i que només és aparent.

Al cap de dos dies de la ingestió del lepiota apareixen símptomes que ja causen danys al fetge i els ronyons i, fins i tot, es poden patir trastorns de comportament.

Un tractament mèdic adequat pot salvar la vida de la persona que hagi ingerit el bolet. Això sí, el tractament –molt complex i que pot incloure un trasplantament de fetge– ha de produir-se en les primeres hores després del consum del lepiota.

L'apagallums, blanc com el lepiota, però lleugerament més gros

L'apagallums és un bolet comestible de la família de les agaricàcies que té un barret de cinc a vint centímetres –és més grosque el lepiota– i presenta un aspecte hemisfèric o cònic que es torna convex i s'estén sense mamelló. Té les làmines blanques i desiguals i la cama llisa, també blanquinosa.

Aquest bolet apareix, sobretot, a l'estiu i a la tardor, igual que el lepiota, vora boscos amb coníferes i caducifolis. Tot i ser comestibles, el consum d'apagallums pot provocar trastorns gàstrics.

Els apagallums més semblants al lepiota són els més petits de deu centímetres.

El fredolic és més fàcil de distingir pel seu aspecte més grisós

Aquest bolet, en grec, Tricholoma, '    marge pelut'   , és també de la família dels agaricals. El fredolic és d'un color més grisós, de barret és irregular, amb un centre que sobresurt, i presenta fibres i esquames negroses.

Es considera un bolet tardà, que surt a les pinedes amb les primeres onades de fred –d'aquí, el seu nom–, per això acostuma a dir-se que el fredolic allarga la temporada boletaire.

El fredolic té una espècie pròxima que sí que és verinosa. El fredolic metzinós és més robust i més propi de les fagedes i els boscos amb avets. La principal diferència entre el fredolic i el fredolic metzinós és que el primer té el peu buit i el verinós, ple.

PUBLICITAT

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

El + recomanat

PUBLICITAT