Publicitat
Publicitat

SALUT

També hi ha un brot de tos ferina i creuen que la vacuna és menys efectiva perquè ha mutat el bacteri que la causa

El brot de xarampió desmunta els antivacunes

Arran de l'actual brot de xarampió, l'Agència de Salut Pública de Barcelona alerta de la necessitat de combatre les persones que no creuen en les vacunes. Actualment també hi ha un brot de tos ferina.

Durant anys s'ha aspirat a eradicar el xarampió. Els experts coincideixen que, malgrat haver estat a les portes d'aconseguir-ho, els detractors de les vacunes, que han carregat sobretot contra la triple vírica (que també protegeix contra la rubèola i les galteres) han influït en el fet que avui s'estigui vivint a Catalunya, i arreu del món, un brot de la malaltia. Entre el 2010 i el 2011 a Catalunya n'hi ha hagut més de 280 casos, gairebé un 90% en persones no vacunades. I no és l'única malaltia per a la qual hi ha una vacuna i que està augmentant. També hi ha un brot de tos ferina: en un any i mig se n'han registrat 431 casos. En aquest cas, però, la hipòtesi amb què es treballa és que s'hi afegeix el fet que la soca del bacteri podria haver mutat i que l'actual vacuna potser ja no és prou eficaç.

Els detractors d'aquesta vacuna argumenten que en la seva composició conté adjuvants, derivats del mercuri i alumini, perjudicials per a la salut. "No hi ha evidències científiques d'això. A més, les vacunes actuals ja no porten mercuri, contenen alumini com a adjuvant però no hi ha cap dada que demostri que sigui tòxic", explica Magda Campins, cap clínic del servei de medicina preventiva de l'hospital de la Vall d'Hebron. "El pitjor és que hem fet un pas enrere, l'any 2000 el xarampió era una malaltia eliminada a Catalunya, els casos que en teníem venien de fora, i ara la majoria són d'aquí, perquè la gent de fora acostuma a venir vacunada, és una de les que té més penetració als països pobres", afegeix l'especialista.

Els dos col·lectius més afectats pel xarampió són criatures, fills de persones que no creuen en les vacunes, i adults de més de 30 anys. "Són persones nascudes entre el 1964 i el 1980, no vacunades perquè quan eren petits hi havia la monovalent del xarampió i només l'aconsellaven alguns pediatres", explica Campins. Alguns han passat la malaltia i, per tant, estan immunitzats. Però n'hi ha que no.També cal afegir-hi les persones que no estan ben immunitzades. Perquè la vacuna sigui efectiva cal administrar-ne dues dosis, una als 12 mesos i una altra als 4 anys. Prop d'un 15% dels infants no tornen al metge per rebre la segona dosi.

Encara que no es vacunin, les persones poden gaudir del que s'anomena immunitat col·lectiva, és a dir, que com que hi ha molta altra gent vacunada el virus o bacteri no corre i, per tant, malgrat que no es punxin aquestes persones estan protegides. En el cas del xarampió, la cobertura necessària per bloquejar-lo ha de ser del 95%. Entre els dos col·lectius que no estan immunitzats el llindar d'aquest percentatge podria estar en entredit. Campins recomana que els més grans de 30 anys que no hagin passat la malaltia i que no estiguin vacunats es vacunin. De fet, als professionals de la salut i d'altres col·lectius se'ls fa la prova de serologia de xarampió i varicel·la i si no tenen anticossos se'ls vacuna.

Els metges adverteixen que el xarampió pot presentar complicacions, sobretot en adults. Un 20% dels casos es poden arribar a complicar amb pneumònia. Un petit percentatge poden patir complicacions més severes, com l'encefalitis.

La triple vírica es va començar a administrar el 1980 i també protegeix contra la rubèola i les galteres, dues malalties que també han augmentat, encara que de manera molt menys significativa. Entre altres motius, el xarampió s'escampa més fàcilment perquè cada malalt pot contagiar entre 12 i 18 persones.

Abans d'introduir la triple vírica, hi havia una vacuna per al xarampió i una altra per a la rubèola per a nenes d'entre 11 i 12 anys, de manera que moltes dones hi estan immunitzades. No obstant, el 2008 n'hi va haver dos casos i, com a prevenció, es va iniciar una campanya per promocionar aquesta vacuna entre dones fèrtils en població immigrant per evitar les malformacions congènites que pot ocasionar la malaltia si es pateix durant l'embaràs. Les galteres també han augmentat, explica Campins.

La tos ferina és una altra de les malalties amb vacuna que ha augmentat. També ha canviat el perfil dels afectats. "Aquest any hem vist més nens malalts de més d'un any, i molts vacunats, fet que ens fa sospitar que la causa no és la no vacunació, sinó que el bacteri ha mutat i la vacuna ja no és prou bona per protegir-nos". En els pròxims mesos s'iniciarà un estudi per analitzar les soques circulants i, si cal, redissenyar la vacuna.

Més continguts de