La pitjor part de l’onada de calor comença ara

BarcelonaJa fa dies que la calor intensa es fa notar i genera malestar, però tot just ara entrem en la fase més dura de l’onada de calor. Entre avui i dimarts és probable que a la majoria d’indrets els termòmetres arribin al sostre d’aquest episodi de temperatures altes, amb màximes que superaran puntualment els 40 graus a l’interior, i s’hi acostaran força fins i tot al prelitoral i a la Catalunya Central.

Per avui hi ha previstes màximes de 40 graus a Lleida, 39 a Girona, 38 a Manresa, 37 a Vic, 33 a Barcelona i 31 a Tarragona. Uns valors que, grau més grau menys, es repetiran demà i dimarts. L’onada de calor podria començar a remetre durant la segona part de la setmana que ve, i a partir de dijous s’iniciaran tres o quatre dies de temperatures més suportables. No serà un canvi brusc, però fàcilment els termòmetres baixaran entre tres i cinc graus.

Si aixequem una mica més la mirada sembla probable que amb petites oscil·lacions la calor de ple estiu continuï durant bona part del mes de juliol. Els mapes de llarg termini concedeixen molt poques possibilitats que en les pròximes setmanes entrem en una dinàmica de temps més variable o amb alguns xàfecs, i en el terreny de les temperatures les previsions de llarg abast no són tan clares, però la majoria d’escenaris ens situen entre la calor normal d’estiu i la calor forta. Difícilment l’estiu farà un gir de guió en els pròxims quinze dies.

Res extraordinari

És normal la calor que està fent? Per posar una mica de context a l’actual onada de calor hem consultat dades d’algunes altres onades de calor bastant recents, i els resultats ens diuen que en la majoria d’observatoris aquesta calorada no està sent, fins ara, especialment destacable. És cert que és molt prematura, i que si això continua així l’estiu se’ns pot fer molt llarg, però després de més d’una setmana ja de calor intensa, a la majoria d’indrets les dades no permeten ubicar l’onada de calor a l’altura de les importants dels últims quinze anys.

Per fer el gràfic que acompanya la peça hem comptat dies de calor forta consecutius, o gairebé seguits, tant d’aquesta onada de calor com de les recents més destacables. A Lleida és on fins ara les dades d’aquest any són més contundents: durant l’última setmana hi ha hagut sis dies consecutius amb una temperatura igual o superior als 37 graus, una dada que només es veu superada per l’extraordinària onada de calor de l’agost del 2003. En les altres ciutats analitzades les dades deixen força clar que l’última onada de calor, la de l’agost del 2012, va ser, fins a dia d’avui, bastant més dura. És probable que els dos estius seguits sense cap calorada ens hagin fet oblidar una mica la sensació de passar molta calor, però el cert és que en molts casos durant l’agost del 2012, l’agost del 2009, el juliol del 2006 i, per descomptat, l’estiu de 2003, en vam passar més. Veurem si al final aquest estiu quedarà en un lloc similar a tots aquests, o si acabarà sent benigne.

Per què n’hi ha més?

Els corrents en jet són un cinturons permanents de vent molt fort que es troben a uns deu quilòmetres d’altura. A l’hemisferi nord el més potent viatja d’oest a est per latituds mitges, i és important perquè de les seves fluctuacions en depèn la formació de borrasques i els canvis de temps. Estudis recents han observat que aquest corrent tendeix a serpentejar més en els últims anys, és a dir, fa més ondulacions, i això provoca que les masses d’aire molt càlid arribin més fàcilment al nord, i viceversa.

A Europa, durant els mesos d’estiu, és un dels llocs on més passaria aquesta circumstància, i aquest podria ser un dels motius que expliquin que les onades de calor siguin més habituals en els últims anys. La qüestió important és saber per què passa això, i alguns experts apunten que la ràpida fusió dels pols hi pot tenir alguna cosa a veure, però aquest és un aspecte sobre el qual de moment no hi ha consens.

Diversos rècords de calor a Europa

A Londres aquest dimecres es va arribar a la temperatura més alta per un mes de juliol: 36,7 graus a l’aeroport de Heathrow. El mateix dia a París el termòmetre es va enfilar fins als 39,7 graus, la segona temperatura més alta des del 1873 a la capital francesa. Els 38,2 graus de dijous a Maastricht també suposen rècord per un juliol a Holanda. També a Madrid l’onada de calor hi va fer caure un rècord dilluns passat: a Barajas mai s’havia arribat als 40 graus en un mes de juny. Avui i demà les màximes de més de 35 graus es poden produir també en indrets com Berlín, Praga i Zuric, a Madrid el termòmetre tornarà a fregar els 40 i és probable que aquest valor se superi en indrets com Sevilla i Còrdova. A mesura que avanci la setmana la calorada s’anirà movent cada cop més cap a l’est.