Publicitat
Publicitat

Flors a Castelldefels en memòria dels 12 morts en la pitjor tragèdia ferroviària

Dos anys després, les famílies mantenen viva la memòria dels seus parents i es resisteixen a abandonar la batalla judicial

"Segon aniversari" es llegeix a una de les vetes de la corona de flors que penja a la tanca del baixador de Castelldefels-Platja de Renfe. Les altres dues vetes evoquen els noms de les 12 víctimes mortals de l'atropellament que es va produir en aquell indret la nit de Sant Joan del 2010. Va ser la pitjor tragèdia de la història ferroviària recent de Catalunya. Algunes famílies segueixen acudint al lloc dels fets per recordar els seus familiars perduts. I, també, mantenen una batalla judicial en què ja han patit dos revessos, el darrer fa poques setmanes: la jutgessa de Gavà que instrueix la investigació dels fets va arxivar la causa per segon cop. Les famílies, de nou, han tornat a recórrer.

Jorge, Diego E., Diego F., Danny, Jesús, Javela, Franklin, Rosa Maria, Claudio, Jhinson, Jhon, Iulian: són els 12 noms que evoca una corona de flors que, com l'any passat, han penjat alguns familiars a la tanca del baixador de Castelldefels-Platja.

Són els 12 noms de les 12 víctimes que va causar l'accident que es va produir poc després de les onze de la nit de Sant Joan del 2010 en aquella estació. Els atropellats, la majoria joves llatinoamericans que anaven a la platja de Castelldefels a celebrar la revetlla, baixaven d'un comboi de rodalies provinent de Barcelona i es van trobar una estació envaïda per la gentada.

No van esperar a arribar al pas soterrat i van cometre una imprudència que està prohibida: creuar per les vies. Un altre comboi provinent de València que circulava a gran velocitat els va atropellar, a ells i d'altres persones que van resultar ferides. Va ser la pitjor tragèdia de la història ferroviària recent catalana.

La majoria dels morts eren fills joves que van deixar famílies nouvingudes a Catalunya cercant un futur pròsper per a ells. Altres van deixar esposes o filles. La darrera cosa que va fer una de les víctimes va ser ajudar la seva companya, supervivent de la tragèdia, a escapar de la via. Tots ells eren llatinoamericans, menys una dona romanesa d'uns 30 anys que vivia a Catalunya sense família i que va ser la darrera de ser identificada.

Record sense autoritats

Dos anys després, algunes d'aquestes famílies segueixen acudint al lloc dels fets per mantenir-hi viva la memòria dels seus parents. Enguany han penjat la corona de flors. Ja ho van fer l'any passat, en el primer aniversari, en un acte solitari, sense presència d'autoritats. Aquesta corona se suma a d'altres rams de flors seques, o de plàstic, que es poden observar tot l'any lligades en pals dins de l'estació, a la part més occidental, per on va entrar el tren que va atropellar les víctimes i on van morir la majoria d'elles.

I, com l'any passat, diversos guàrdies del servei de seguretat privada de Renfe, que era absent de l'indret la nit tràgica, custodia el baixador durant tot el dia. Impedeixen que els usuaris creuin les vies sense usar el túnel. I també tenen ordres d'impedir prendre imatges dels rams que recorden les víctimes. Aquesta nit se'ls afegiran agents de l'Àrea Regionals de Recursos Operatius dels Mossos, efectius del SEM i de la Creu Roja i policies locals, segons va explicar a l'ACN fa unes setmanes la comissària dels Mossos de la regió metropolitana sud.

Cas novament arxivat

Les famílies dels morts, alguns ferits i testimonis de l'accident asseguren que, a banda de l'absència de guàrdies de seguretat, el servei de megafonia tampoc funcionava en una estació que, narren, estava massa plena de gent. Per això consideren que Renfe hauria d'assumir alguna responsabilitat i van recórrer l'arxivament de la investigació dels fets que una jutgessa de Gavà va dictar un mes després de l'atropellament, el juliol del 2010, quan molts d'ells encara eren a Llatinoamèrica enterrant els morts.

L'Audiència de Barcelona els va donar la raó i va ordenar reobrir el cas, però el jutjat de Gavà l'ha tornat a arxivar fa unes setmanes. L'advocat de les víctimes, Andreu van den Eynde, insisteix que no han tingut oportunitat de defensar la seva postura davant de la magistrada. Ja han tornat a recórrer el nou arxivament.

Més continguts de