Societat 31/01/2014

La jutge fa empresonar un dels detinguts de Can Vies per l'atac a un grup 'ultra' el 12-O

La magistrada argumenta que aquest detingut ja està pendent de judici per una altra agressió i que pot reincidir. Els altres cinc arrestats queden en llibertat provisional però els prohibeixen participar en manifestacions

Ara
2 min
Dos agents dels Mossos al terrat de Can Vies, en l'escorcoll per la detenció per l'agressió a uns ultres el 12-O / PERE VIRGILI

BarcelonaUn dels sis detinguts dimarts per l'atac a un grup d''ultres' que s'havia produït el 12 d'octubre ha estat empresonat provisionalment per ordre de la jutge que porta el cas, Pilar Rovira del Canto. La titular del jutjat d'instrucció número 19 de Barcelona ho ordena en una interlocutòria d'aquest divendres.

Segons la resolució judicial, F. P. V. té pendent un judici per una altra agressió i la fiscalia demana que se'l condemni a sis anys de presó per aquest cas anterior. A més, de les escoltes telefòniques autoritzades per investigar l'atac del 12-O es desprèn que F.P.V. "planeja [planejava] accions concretes de revenja per agressions contra integrants del seu grup" i "recluta [reclutava] tercers per aconseguir que hi hagués més agressors i assegurar l'èxit de l'acció". Per aquestes raons, la magistrada considera que el noi podria reincidir. "El risc de reiteració delictiva d'aquest imputat és molt més intens que en la resta", concreta.

Els altres cinc joves arrestats pel cas –vinculats a la casa 'okupa' Can Vies, de Sants, cosa que va comportar una espectacular operació policial per escorcollar l'edifici dimecres a la matinada– queden en llibertat amb càrrecs mentre continua la instrucció judicial de la causa. Tanmateix, hauran de presentar-se al jutjat un cop al mes. El fiscal demanava que se'ls obligués a comparèixer cada setmana però la jutge considera innecessari que sigui tan sovint. Tampoc podran acostar-se als 'ultres' atacats –membres de España en Marcha que havien participat en una mobilització espanyolista– ni participar en manifestacions mentre estiguin en llibertat provisional.

Prohibit assistir a manifestacions

La magistrada admet que aquesta prohibició –també demanada pel fiscal– afecta el dret fonamental de manifestació, però considera que "es compleixen els requisits de proporcionalitat i necessitat per a la finalitat que es persegueix, que és evitar el risc de reiteració delictiva". "Si bé els fets no es van produir estricament durant una manifestació, sí que tenen el seu origen i causa en una manifestació", al·lega Pilar Rovira. "I el sentiment d'hostilitat i odi contra ideologies contràries que s'adverteix en els detinguts aconsella limitar tan com sigui possible la reiteració de fets similars, que comporten una greu alteració de la convivència democràtica, un dels principis de la qual és el respecte de la pluralitat", conclou.

La interlocutòria respon a les protestes de l'advocat de la defensa dient que la prohibició de manifestar-se és "menys feixuga que la privació de llibertat" i adverteix "expressament" als cinc imputats afectats per la mesura que si incompleixen aquesta prohibició podria enviar-los a la presó.

Contrast amb la sentència del 2009

Es dóna la circumstància que la magistrada Pilar Rovira va ser la ponent de la sentència del TSJC que el setembre del 2009 va revocar la decisió del departament d'Interior –aleshores dirigit per Joan Saura– de prohibir que la Falange es manifestés a Arenys de Munt per la Diada, coincidint amb la consulta popular sobre la independència que s'havia organitzat al poble.

Interior havia demanat a la Falange que ajornés una setmana la mobilització, però el tribunal va decidir autoritzar-la perquè el partit 'ultra' el que volia, justament, era protestar contra la consulta. "La modificació de la data per a una setmana després suposa una alteració tan gran que equival a la pràctica a una prohibició", argumentava el text redactat per Pilar Rovira, que recordava que hi havia en joc un dret fonamental.

stats