Publicitat
Publicitat

FECUNDITAT

Les immigrants que arriben més joves a Catalunya tenen un calendari de fecunditat similar al de les catalanes

Les catalanes, entre les menys fecundes d'Europa

Un 23% de les dones catalanes en edat fèrtil no tenen fills, un percentatge per sobre de la mitjana europea. Catalunya s'equipara amb països com Alemanya, Àustria o Suïssa

Catalunya se situa al nivell del grup de països europeus amb una fecunditat més baixa, ja que el 23% de les dones en edat fèrtil no té fills, un percentatge molt pròxim al d'Alemanya, Àustria o Suïssa, on una de cada quatre dones (el 25% de la població) no té descendència. Així ho constaten les dades de l'Enquesta Demogràfica de Catalunya de l'any 2007, que han presentat avui en roda de premsa la directora i el sotsdirector de l'Institut d'Estadística de Catalunya a Barcelona, Anna Ventura i Enric Ripoll, respectivament, juntament amb l'investigador del Centre d'Estudis Demogràfics de la UAB, Daniel Devolder.

Aquest expert ha fet una anàlisi de la fecunditat a partir de la citada enquesta, per observar l'evolució dels comportaments a l'hora de tenir fills, amb especial atenció al retard en l'edat de la primera maternitat, que a Catalunya se situa en els 30,5 anys. La proporció de dones que viuen a Catalunya i que no tenen fills, un factor que es denomina infecunditat per part dels estudiosos, sobrepassava ja el 20% en la segona meitat dels anys 1990 i des d'aleshores aquesta tendència s'ha incrementat i estabilitzat en el 23%, indiquen les dades de l'enquesta.

L'estudi afegeix que, en la fecunditat, també té un impacte destacat el fet que un 40% de les primeres unions de parelles són consensuals -sense vincle legal- i després no es transformen en matrimoni. Un nombre important de parelles se separen durant els primers 15 anys de convivència, de manera que tenint en compte que les parelles solen tardar entre 5 i 10 anys a tenir descendència, l'estudi afirma que, de manera molt aproximada, entre el 5 i el 10% dels matrimonis i entre el 10% i el 20% de les parelles que no s'han casat s'interrompen abans de tenir descendència.


Un factor addicional que podria explicar per què les separacions contribueixen al descens de la probabilitat de tenir un primer fill és l'augment del temps que es triga a decidir tenir-lo, ja que s'ha duplicat entre l'any 1975 i l'actualitat.

Pel que fa a les dones immigrants, la idea que tenen molts més fills que les autòctones és correcta fins a cert punt, precisa l'expert de la UAB, que argumenta que l'enquesta indica que l'edat d'arribada d'aquestes persones afecta directament els comportaments de la fecunditat. Les dones arribades abans dels 13 anys i que, per tant, han passat a Catalunya gran part de la seva infància, tenen un calendari de fecunditat similar al de les catalanes, i l'única diferència és el nombre de fills, ja que tenen una mitjana d'1,7 naixements per dona.

Les que arriben durant la primera fase de la seva adolescència, entre els 13 i els 17 anys, inicien la seva vida reproductiva més d'hora i tenen una mitjana de 2,05 fills, i les dones arribades al voltant dels 20 anys veuen afectat directament el seu comportament de fecunditat pel moviment migratori i tenen menys fills abans dels 25 anys per a, una vegada assentades a Catalunya, tenir més descendència i arribar a un nivell alt, de 2,8 fills de mitjana.

Aquesta enquesta es va realitzar l'any 2007 a 27.911 persones a tot Catalunya i es preveu que es repeteixi aquest mateix 2011, de manera que es podran constatar les diferències o similituds de comportament de les dones en edat fèrtil que viuen a Catalunya abans i durant la crisi econòmica.

Més continguts de