Publicitat
Publicitat

Un estudi detecta importants nivells de cocaïna en pous de l'Eixample de Barcelona

L'ICRA analitza la presència de drogues a les aigües subterrànies de la capital catalana i descobreix èxtasi al Paral·lel i metadona al Besòs

Un estudi ha detectat importants nivells de cocaïna sense metabolitzar en diversos pous del carrer Mallorca de Barcelona, prop de la confluència amb el carrer Enric Granados, una zona d'oci nocturn, cosa que podria suposar que s'han llençat considerables quantitats de cocaïna sense consumir a les clavegueres, lavabos o cuines. Aquesta és una de les principals conclusions d'un estudi pioner al món encapçalat per l'Institut Català de Recerca de l'Aigua (ICRA), que ha analitzat la presència de drogues en les aigües subterrànies de tres zones de la capital catalana. Entre les conclusions, destaca la presència majoritària d'èxtasi al Paral·lel i metadona al delta del Besòs.

L'estudi s'ha realitzat conjuntament amb l'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua (IDAEA-CSIC) i el departament d'Enginyeria Geotècnica i Geociències de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), i s'ha publicat recentment a la revista 'Science of the Total Environment'. Fins ara, l'ICRA i altres centres de recerca del món havien analitzat la presència de fàrmacs, drogues o pesticides en aigües residuals o superficials, però mai s'havia fet en pous, aigües subterrànies i aqüífers d'una gran ciutat. En tot cas, les concentracions de droga són extremadament baixes i sense cap risc per a la salut pública.

Segons el director de l'ICRA i de l'estudi, Damià Barceló, l'estudi és important per comprovar l'estat químic de l'aigua d'aquestes reserves, perquè, en cas de gran sequera, la ciutat necessitaria saber de quins recursos pot disposar. Algunes estimacions calculen que el subsòl de Barcelona acumula uns 40 hectòmetres cúbics d'aigua, i la ciutat en necessita un diari, cosa que permetria aguantar més d'un mes utilitzant aquesta aigua per netejar els carrers i regar els parcs i jardins.

S'han analitzat 37 pous de les tres zones esmentades –Mallorca entre Meridiana i estació de Sants, tram central del Paral·lel i delta del riu Besòs– i s'han analitzat 21 compostos, dividits en sis grups: cocaïna, cànnabis, opiacis, amfetamines, al·lucinògens lisèrgics (LSD) i benzodiazepines. Les drogues més presents han sigut la metadona, l'èxtasi, el diazepam (tranquil·litzant) i la cocaïna. En canvi, no s'han trobat cànnabis ni derivats, amfetamines ni lisèrgics.

Els nivells més alts són els corresponents a la metadona al Besòs, que arriba a 68,3 nanograms per litre, i la cocaïna al carrer Mallorca amb Enric Granados, en ple Eixample, amb 60 nanograms per litre. Aquests nivells són molt més baixos que en aigües residuals o al riu Besòs mateix, cosa que significa que les drogues es degraden als aqüífers. Per això, sobta que la cocaïna sense metabolitzar s'hagi trobat en concentracions considerables al carrer Mallorca, cosa que evidenciaria que alguns consumidors la llencen directament per les canonades.

Les mostres es van recollir en dues campanyes, el maig i el desembre del 2010. Les mateixes mostres serviran per fer anàlisis de la presència d'altres productes, que es publicaran properament.

Més continguts de