BARCELONA
Societat 12/10/2016

Els antics legionaris de Sant Andreu eviten ser ‘desnonats’

El Consorci de la Zona Franca s’hi sent “còmode” i ignora Colau

S.s.
3 min
Una imatge dels terrenys de les antigues casernes del districte de Sant Andreu.

BarcelonaEl Consorci de la Zona Franca no expulsarà els antics legionaris que des de fa trenta anys ocupen un espai a les casernes de Sant Andreu, tal com va exigir al març Ada Colau. Barcelona en Comú ho portava al programa electoral i l’alcaldessa de Barcelona és la presidenta del plenari de l’organisme, però el president del comitè executiu és Jordi Cornet, delegat especial de l’Estat al Consorci i secretari general del PP a Catalunya.

El 2013 el Consorci, propietari de l’espai, va regularitzar la situació de la Germandat d’Antics Cavallers Legionaris de Barcelona i els va autoritzar a utilitzar els terrenys de forma gratuïta i temporal a canvi de condicionar i mantenir l’espai, que des dels anys 90 utilitzaven com a seu. A més, els va cedir 5.000 metres quadrats addicionals per a les seves activitats, que inclouen desfilades i accions d’exaltació de “l’orgull legionari i espanyol”, segons les seves proclames. La decisió del Consorci no va agradar gens a bona part del veïnat, que va organitzar protestes i va titllar d’aleatòria l’elecció d’aquest col·lectiu per a la cessió d’espai. També s’hi oposaven grups polítics com ICV, el PSC, ERC i la CUP.

Malgrat aquestes queixes, el delegat especial va afirmar ahir en roda de premsa que els legionaris continuaran on són “perquè el Consorci té un compromís legal amb ells”. Segons Cornet, el Consorci se sent “còmode” amb aquesta convivència. “Ens estimem més un ocupant controlat que un de descontrolat. Si no hi fossin ells, hi hauria risc d’ocupacions més problemàtiques a l’hora de tirar endavant el desenvolupament urbanístic que tenim planificat”, va argumentar. I va afegir que els antics legionaris són una bona opció “perquè tot i que no paguen cap renda sí que mantenen el solar en condicions i garanteixen que quan s’hagi d’urbanitzar la zona no hi haurà problemes”.

Per no “generar més tensió”

Així mateix, Cornet va afegir que “si les molèsties són tan greus el responsable de buscar alternatives és l’Ajuntament de Barcelona”. “Si la solució passa per generar més tensió no anem per bon camí. El que necessitem és seny, conciliació i calma, en lloc d’incrementar o excitar els sentiments”, va concloure.

El delegat especial de l’Estat al Consorci també va recordar que, a banda dels antics legionaris, de l’operació de cessions d’espai se’n van beneficiar també els Mossos d’Esquadra, que van guanyar 2.000 metres quadrats per a aparcament, i el Sant Andreu Cricket Club, que va passar a disposar, igualment de manera gratuïta i temporal, d’una parcel·la d’uns 1.500 metres quadrats per practicar aquest esport.

Jordi Cornet va fer aquestes declaracions durant una compareixença per anunciar que el Consorci té previst enderrocar el 2018 els últims edificis de les casernes de Sant Andreu i reallotjarà les 78 famílies afectades al passeig Torres i Bages número 130-134, en un nou immoble que sortirà a concurs aquest mes per 11 milions d’euros. “Avui és un dia gairebé històric, hem aconseguit desencallar una inversió molt important a Barcelona, que ens permetrà iniciar a partir d’ara una nova etapa”, ha celebrat el delegat de l’Estat. La majoria d’aquestes 78 famílies són exmilitars.

Per al projecte de desenvolupament d’aquesta part de la Zona Franca, el Consorci té programats 551 habitatges, dels quals 482 són habitatges lliures i 69 habitatges socials. A banda, hi ha quatre equipaments pendents que depenen d’una inversió de 13 milions d’euros de l’Ajuntament de Barcelona: una escola bressol, un centre cívic, un habitatge per a la gent gran i un edifici administratiu.

Un cop s’hagi urbanitzat la zona, el Consorci donarà entrada a les inversions privades previstes, que inclouen la construcció d’un alberg jove i una residència d’estudiants.

Les antigues casernes de Sant Andreu van ser adquirides pel Consorci el 2004 a petició de l’Ajuntament de Barcelona, que va voler impulsar un nou planejament i un pla de millora urbana sobre un àmbit de més de 107.000 metres quadrats . La crisi va alentir el projecte i l’any passat es va reactivar.

stats