Publicitat
Publicitat

D'icona de la Barcelona moderna a protagonista d'un espot del PP: 10 coses que (potser) no saps del Cobi

Es compleixen 30 anys de la nominació olímpica de la capital catalana. La mascota dels Jocs es va convertir en el símbol de la modernització de la ciutat, però també en un retrat de la societat de l'època

Un ninot bidimensional i inspirat en un gos d'atura català anomenat Cobi va ser la mascota dels Jocs Olímpics de Barcelona del 1992. Aquesta setmana, la nominació olímpica de la ciutat ha fet 30 anys. Però el disseny del valencià Xavier Mariscal va representar molt més que uns Jocs: va ser la cara de la societat i el govern barcelonins del moment –amb llums i ombres–, i la icona d'una ciutat que començava a reivindicar-se com la Barcelona moderna i cosmopolita que és avui. "À la ville de... Barcelona!", 30 anys després

Repassem 10 aspectes que potser no sabies del Cobi:

1. El seu disseny avantguardista va provocar polèmica entre els catalans

La mascota olímpica que aviat es convertiria en part de la memòria col·lectiva catalana es va presentar el 15 de març del 1988 i de seguida va generar polèmica. Segons una enquesta feta pel diari 'Avui' el mateix any, el 39% dels catalans va assegurar que "no li agradava gens". El seu disseny modern, inspirat en el món del còmic, contrastava amb les mascotes precedents dels Jocs, d'un estil molt similar als dibuixos de Walt Disney. A més, el Cobi era un gos estrany: no tenia cua, caminava dret, anava vestit i practicava tota mena d'esports. 

En acabar els Jocs, però, el fidel amic de l'home ja comptava amb el 81% del suport popular, segons el Comitè Organitzador de les Olimpíades de Barcelona (COOB). La figura va ser reproduïda en tota mena de suports i materials i es va distribuir en grans operacions de marxandatge. El Cobi va aparèixer al costat de marques mundialment conegudes. Segons el Comitè Olímpic Internacional (COI), el Cobi ha estat la mascota més rendible dels Jocs fins avui.

2. Dos dissenys de Pere Torrent, mascotes finalistes dels Jocs

El COOB va organitzar un concurs restringit per triar la mascota dels Jocs en què van participar 6 dissenyadors, que van presentar 16 propostes. El jurat va triar tres projectes: el Cobi, un altre gos dissenyat per Pere Torrent (Peret) i un dibuix d'un sol, obra també de Peret. 

Finalment, l'executiva del COOB va acabar triant el disseny de Mariscal, que va guanyar per 4 vots de diferència respecte del segon disseny classificat. El guanyador va obtenir 2,5 milions de pessetes com a premi. 

3. L'exponent d'una aposta per la modernitat

El Cobi s'ha erigit com un exponent de la voluntat dels organitzadors dels Jocs Olímpics de Barcelona de trencar amb el que s'esperava. Una altra mostra d'això va ser l'arriscada aposta del llavors alcalde, Pasqual Maragall, de contractar un espectacle ideat per la companyia La Fura dels Baus per a la cerimònia inaugural dels Jocs. El creador del Cobi, Xavier Mariscal, va assegurar a 'El País' que "si Barcelona va tenir tant d'èxit va ser perquè al darrere hi havia una voluntat d'innovar". El dissenyador creu que aquesta filosofia és la que va faltar a les candidatures madrilenyes: "Estaven mal plantejades, i l'equip no en tenia ni idea. Estava format per un grup sense consens, i això el COI ho valora molt. Hi havia una part de la ciutadania que rebutjava aquell equip de govern". Mariscal va dir que li "hauria encantat que guanyés Madrid" –el 2013–, però el resultat dels Jocs hauria estat " cutre, com ells, i els Bárcenas de torn s'haurien posat les botes". 

4. La companya del Cobi, la Petra: una nena sense braços mascota dels Jocs Paralímpics

Xavier Mariscal també va dissenyar la Petra, la companya del Cobi: una nena sense braços que va ser la mascota dels novens Jocs Paralímpics. Tots dos van protagonitzar una sèrie de dibuixos, 'The Cobi Troupe', en què apareixien juntament amb altres personatges. Els guions van ser escrits pel mateix Mariscal i la companyia teatral 'El Tricicle'. La va produïr la BRB Internacional. 

 

5. La gran figura inflable del Cobi, obra del químic Quim Guixà

No va ser fàcil construir les divertides figures inflables del Cobi que van decorar els Jocs Olímpics. Va caldre un expert per aconseguir donar forma tridimensional al ninot de Mariscal. Ho va explicar el diari 'El País' en una entrevista al creador dels globus del Cobi: el químic Quim Guixà. "Ho vam passar molt malament quan el vam crear. Qualsevol disseny té una geometria, però el de Mariscal era d' un sol traç. Va ser un repte convertir-lo en un model matemàtic", va explicar. A més de crear desenes de Cobis de 2 metres, Guixà també va fer la rèplica de l'Estadi Olímpic que va recórrer l'Estat per promoure els Jocs, així com el model de 16 metres d'altura que es va presentar el 8 d'octubre del 1988 al Moll de la Fusta. 

6. De la glòria a la misèria: el creador del Cobi es va arruïnar

Com passa a moltes de les creacions més cèlebres de la història, el Cobi va marcar en part la carrera del seu creador, que serà recordat com el dibuixant de la mascota dels Jocs Olímpics de Barcelona, tot i que en el sector ja era conegut abans i van tenir molt més recorregut. Tot i així, la crisi li va passar factura.  "Em vaig arruïnar. Sóc un manter", va arribar a declarar Mariscal a la revista 'Gurb'. El 2014 va haver de tancar el seu estudi per suspensió de pagaments. La crisi va acabar amb l'imperi del dibuixant, que tot i així no ha renegat mai de la seva obra olímpica. 

En alguns moments, però, la fortuna ha tornat a somriure a l'artista, que el 2010 va estrenar la pel·lícula 'Chico i Rita', codirigida amb Fernando Trueba i Tono Errando, i va guanyar un Oscar. 

7. Símbol del model del catalanisme de Maragall

En el seu llibre 'El llarg procés' (Tusquets), de Jordi Amat, el periodista ha fet cèlebre la metàfora del Cobi com el símbol del "maragallisme olímpic" enfront del pujolisme, i la concepció del catalanisme que tenia cada sector. El primer lligat a l'esquerra urbana i a propostes federalistes, molt vinculat a Barcelona. El segon, considerat un catalanisme més tradicional. En els darrers anys, però, aquests dos sectors s'han desdibuixat i persones procedents d'un i altre han coincidit en un moviment més transversal.

En una entrevista a RAC1, el director de la inauguració i la clausura dels Jocs Olímpics del 1992, Lluís Bassat, va explicar que la cerimònia es va fer amb "una cura matemàtica: amb un terç de Barcelona, un terç d'Espanya i un terç de Catalunya. Quan pensàvem una idea, hi havia qui cronometrava. Quan ho teníem tot llest, algú es va queixar que faltaven 3 minuts de Catalunya, i vam haver de contractar una cantant perquè cantés tres minuts en català". Entre les anècdotes de Bassat, que expliciten amb claredat l'ambient del catalanisme del moment, va explicar que "es va decidir emprar la paraula 'hola' després d'una discussió sobre si s'havia de dir 'benvinguts' o 'bienvenidos'". 

Segons Amat va exposar a 'La Vanguardia', qui va sortir més malparat d'aquesta lluita entre dues maneres d'entendre el catalanisme va ser l' esquerra il·lustrada –emparada per Maragall–. "L'alternativa del catalanisme d'esquerres no va ser més que un embrió", perquè "l'elaboració d'una alternativa catalanista es va complicar des de la mateixa esquerra", considera el periodista: "Cobi i el maragallisme començaven a formar part d'un passat sense hereus". 

8. Blanc d'un sector crític representat per Manuel Vázquez Montalbán

Els Jocs Olímpics també van ser molt criticats pel moviment veïnal barceloní contrari a una Barcelona de grans infraestructures. L'escriptor i periodista Manuel Vázquez Montalbán va exercir de portaveu d'aquest sector crític. Montalbán va publicar 'Sabotaje olímpico', un fullet protagonitzat pel famós detectiu Pepe Carvalho, que era ficció però que  s'inspirava en fets reals. Per la seva banda, Eduardo Mendoza va publicar un exercici similar titulat 'La visión del Archiduque'. 

Segons 'La Veu del Carrer', una de cada quatre pessetes gastades pel consistori es destinaven al pagament d'interessos. Un document interessant publicat en aquest mitjà és el repàs de l'economista Albert Recio, que va descriure per ordre alfabètic les fites de la Barcelona olímpica, amb pròleg de Vázquez Montalbán. 

9. El Cobi de Gaudí

El Palau Güell, una de les obres de Gaudí més emblemàtiques de Barcelona, amaga un Cobi. Només a l'abast dels observadors més espavilats, el contorn del dibuix es pot identificar al trencadís que decora una de les xemeneies. 

Segons va explicar Xavi Casinos a 'La Vanguardia', la troballa no és casualitat. La clau del misteri és a les obres de restauració de l'edifici, que van començar a partir del 1984. En concret, una de les xemeneies es va restaurar el 1992, i sembla que algú va pensar que calia deixar-ne testimoni. És per això que va col·locar el trencadís formant la silueta del Cobi i, a sota, el símbol dels Jocs de Barcelona dissenyat per Josep Maria Trias. La xemeneia es va batejar com 'l'olímpica'. 

10. El Cobi... en un espot del PP?

L'any 2012, el Partit Popular va utilitzar la imatge del Cobi en un dels seus vídeos, en què diferents dirigents populars d'arreu d'Espanya manifesten la seva estima per Catalunya. El Cobi apareix a l'espot vestit de blau i amb una senyera i una bandera espanyola. 

En el seu moment, Mariscal es va mostrar "molt disgustat" per l'ús del Cobi en el vídeo d'un partit: " El Cobi és de tots", va dir.

Més continguts de