Publicitat
Publicitat

Als 73 anys, començarà història a la UAB al setembre

"El que més m'interessa és conviure amb la gent jove"

"Jo sóc universitari, però de fa 50 anys", apunta de seguida Rufo Príncep Vicente. Amb 73 anys, ara torna a ser universitari, però a més de manera reincident. L'any passat es va matricular al grau de física de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), però per al curs que ve ha decidit provar una matèria una mica més suau. Al setembre començarà història, també a la UAB.

"Estava convençut que me'ls menjaria i se'm van menjar a mi", se'n riu. Després d'haver estudiat peritatge i enginyeria tecnològica industrial als anys 60 i amb tota una carrera professional vinculada a la branca de ciències, amb una empresa pròpia de productes electromagnètics, Príncep pensava que la carrera de física no li suposaria cap problema. "Però la física actual no té gaire a veure amb el que jo recordava i requeria un esforç i un sacrifici que no té gaire sentit a la meva edat", argumenta. Per acabar-ho de rematar, una infecció pulmonar el va apartar del tot de l'època d'exàmens i això el va acabar de decidir a canviar de tema. La "curiositat" l'ha portat cap a la història, una carrera que farà a poc a poc (s'ha matriculat a 6 de 10 assignatures) amb l'únic objectiu de posar-se al dia d'uns temes dels quals sap "ben poc", diu.

En cap cas, però, es planteja deixar d'estudiar. Vivint en un complex d'apartaments amb tots els serveis a l'abast, Príncep sentia que li faltaven "estímuls". "Una sèrie d'inquietuds i el fet de sentir-me descol·locat em van fer tornar a estudiar", explica. El que més l'atreu de la universitat, de fet, és "la convivència amb gent d'una altra edat i mentalitat". En va fer un tast l'any passat i assegura que ha estat "una experiència preciosa". "Vaig trobar 40 nois que no tenen res a veure amb la figura del jove de què parlen els mitjans; el jovent actual és extraordinari", remarca, i afegeix: "Vaig aconseguir que m'acceptessin com un més, tot i que tenien molt en compte la meva edat i no em feien córrer".

Més continguts de