La sequera ja ha deixat empremta als boscos catalans

BarcelonaL'estiu passat ja va anar molt just. Tot i la sequera i les onades de calor dels mesos de juny i juliol, finalment amb les pluges de finals de juliol i de l'agost n'hi va haver prou perquè no es repetís l'escenari del 2012, any en què els arbres van patir afectacions importants a Catalunya.

Enguany no se n'han escapat. Només cal que ens fixem una mica en les masses forestals que ens envolten per comprovar que l'absència de pluges dels últims mesos i les elevades temperatures han passat factura a la majoria de boscos. Les pluges han arribat tard, i aquests dies és fàcil observar arreu del territori exemplars amb tonalitats de tardor, o del tot secs en el pitjor dels casos.

Així ho ha constatat el Creaf aquesta setmana. Els ecòlegs d'aquest centre que treballen a la xarxa DeBosCat (Decaïment de Boscos de Catalunya), que s'encarrega de fer el seguiment dels episodis de sequera dels boscos, preveuen que les afectacions d'aquest any seran com a mínim tan greus com les del 2012, fins ara el pitjor any registrat des que va començar el projecte el 2010.

El projecte DeBosCat es duu a terme en col·laboració amb el cos d'Agents Rurals, que fan el treball de camp. Aquests dies han reprès el seguiment anual de l'estat de salut dels boscos catalans. Quan acabin aquestes tasques elaboraran un informe que valorarà quins són els boscos afectats per la sequera.

Faigs i roures amb tonalitats de tardor, no pas morts

Mireia Banqué explica que "la sequera té uns efectes més immediats en els arbres de fulla plana". "Espècies com el roure o el faig avancen la seva estratègia de perdre la fulla i eviten la falta severa d'aigua". Això es fa visible en algunes rouredes de la comarca d'Osona, que ja han pres la coloració marronosa, així com en determinades regions de faig de l'Alta Ribagorça, el Berguedà i el Montseny, on fins i tot han perdut part de la fulla a l'agost.

Segons els experts, globalment no cal alarmar-se, ja que l'avançament de la pèrdua de fulles no implica una mort directa de l'individu. Quan arribi la primavera, si les condicions són bones, els arbres rebrotaran.

Efectes en el cas dels pins

Ara fa unes setmanes ens fèiem ressò de la delicada salut dels pins pinyoners de la comarca del Maresme. En el comunicat del Creaf d'aquesta setmana, Mireia Banqué explica que creuen que al Maresme "la mort actual de pins no es deu només a les sequeres presents, sinó que ha estat un cúmul de factors, com que els arbres estan debilitats per la manca d'aigua i per fongs, i alguns insectes perforadors ho han aprofitat i els han infectat". Afegeix que caldrà esperar els resultats de la campanya DeBosCat per confirmar-ho.

Els experts del Creaf apunten que els pins han de sobreviure a la sequera resistint-la pel fet de no renovar tot el fullatge cada any. Els efectes de falta d'aigua en espècies com el pi pinyoner no apareixen immediatament sinó que es van acumulant i es poden manifestar a llarg termini.

Les espectaculars imatges que il·lustren aquesta notícia mostren els efectes de la sequera als boscos de pi pinyoner del Maresme. Van ser capturades amb un dron per Lluís Brotons, investigador del CSIC al Creaf i associat al CTFC.