Publicitat
Publicitat

BENESTAR SOCIAL

La Generalitat ha aportat més del doble que l'Estat al finançament d'una llei gestada amb previsions errònies

El viacrucis de la Llei de la dependència

La Generalitat ha aportat 1.300 milions d'euros més que l'Estat en els primers quatre anys d'aplicació de la llei de la dependència. La falta de finançament ha estat un dels principals errors de la llei.

Els principals actors del sector de la dependència coincideixen a assenyalar que la reforma aprovada pel govern espanyol és un pas enrere i no soluciona els problemes que s'arrosseguen des que la llei va entrar en vigor. Teresa Crespo, presidenta del Consell Assessor de Polítiques Socials del Govern i de la plataforma d'entitats socials ECAS, i Francesc Pérez, vicepresident de la Taula del Tercer Sector i president de la plataforma d'entitats de discapacitats Cocarmi, reflexionen sobre els cinc grans errors de la llei de la dependència.

1. Previsions errònies
Els càlculs dels beneficiaris han quedat molt per sota de la realitat

Abans d'aprovar la llei, el govern de Zapatero va encarregar a un grup d'experts l'elaboració d'un llibre blanc sobre aquest àmbit, en què es van incloure projeccions de quants beneficiaris hi hauria. El càlcul de grans dependents per al 2010, de 233.457 persones, ha quedat molt per sota de la realitat: a finals del 2010 ja hi havia 488.436 persones reconegudes com a grans dependents. "Jo crec que políticament interessava fer-la [la llei], van córrer bastant i no van estudiar prou quina seria la demanda", lamenta Teresa Crespo, que afegeix que la previsió era "totalment errònia". Francesc Pérez recorda que ja el primer any el sistema es va veure "desbordat" i l'aplicació va començar a anar "desfasada" respecte al calendari.

2. Falta de finançament
Catalunya ha hagut d'aportar més del doble de diners que l'Estat

Un altre dels errors de partida de la llei, segons Francesc Pérez, va ser que "no anava acompanyada d'una memòria econòmica" que detallés com es finançaria. Teresa Crespo afegeix que "l'Estat, en el moment que va veure que no era possible respondre a la demanda, va començar a incomplir el seu compromís". El llavors ministre competent, Jesús Caldera, havia assegurat que l'Estat i les comunitats finançarien la llei de la dependència a parts iguals. Les dades del departament de Benestar reflecteixen que, en els primers quatre anys d'aplicació de la llei, Catalunya hi ha aportat 2.382,23 milions d'euros, més del doble del que hi ha aportat l'Estat, 1.042,54 milions. O el que és el mateix: un dèficit de més de 1.300 milions.

Tot i denunciar-ho políticament, el mateix conseller de Benestar ha admès que la llei no obligava l'Estat a aportar el mateix que les comunitats, sinó que obligava les comunitats a aportar com a mínim el mateix que l'Estat. Dimecres, al Parlament, Cleries es va queixar que "si l'any 2011 la Generalitat hagués destinat a la llei de la dependència els mateixos recursos que l'Estat, s'haurien atès un 53% menys de beneficiaris".

3. Sistema molt complex
Errors de plantejament fan que els processos siguin més lents

La mateixa naturalesa complexa de l'àmbit de la dependència ha fet que el sistema d'atenció que s'ha creat tingui un funcionament complex. "No hi ha dos casos iguals i, encara que els classifiquem en graus i nivells, després a cada persona se l'ha de valorar a mida", explica Francesc Pérez. Tot i això, Pérez considera que s'han comès errors, com ara posar-ho en marxa sense fer cap prova pilot abans, o fer que hi intervinguin tantes administracions diferents. Això ha fet que el sistema acabi sent encara més "burocratitzat".

Teresa Crespo s'expressa en termes similars, definint els processos com "farragosos, difícils i lents". També creu que el plantejament que es va fer no va ser el més adequat: "Recordo que el primer dia, quan ens van presentar com avaluarien els PIA [programa individual d'atenció] i ens van dir que ho faria l'atenció primària, ja els vam dir que estaven bojos. Després van crear un equip extra però, tot i això, hi ha dificultats per valorar tots els casos i la gent pot estar mesos sense aconseguir una resposta".

4. Recórrer a prestacions
S'ha canviat el model, amb menys serveis i més ajuts econòmics

Les dificultats van fer que la intenció de prioritzar els serveis s'abandonés per donar més ajuts econòmics, amb menys cost i una gestió més simple. La prestació per a cuidadors familiars, que havia de ser una excepció a la norma, té 97.885 beneficiaris a Catalunya, mentre que només hi ha 23.869 usuaris amb servei de residència i 17.667 amb servei de cuidador professional. "Es va dibuixar un model que no és el que s'ha acabat fent. No s'han creat les estructures i els serveis que s'havien de crear, i no s'ha generat l'ocupació i l'activitat econòmica que s'havia de generar", diu Crespo. "La idea era bona, però no s'ha desplegat suficientment la cartera de serveis socials", afegeix Pérez.

5. Alentiment per la crisi
De 5.000 a 20.000 persones esperant ser valorades en un any

"En l'última etapa, com que no hi ha diners, la lentitud s'ha extremat. Ja anava bé que hi haguessin expedients a l'espera", diu Teresa Crespo. Partits de l'oposició com PSC i ERC també han denunciat, de manera reiterada, que la Generalitat havia abaixat el ritme de valoracions. "Van allargant els processos", diu la diputada socialista Eva Granados, que afegeix que "era una llei nova, però la maquinària havia agafat velocitat, i en l'últim any i mig no s'ha aturat, però sí que ha frenat". Segons les dades del ministeri de Sanitat, l'1 de gener del 2010 hi havia 5.065 persones esperant ser valorades. Un any més tard, eren 20.990. A 1 de juny, aquesta xifra ha baixat de nou, tot i que segueix sent molt més alta que abans del canvi de govern: 12.290. Francesc Pérez, però, es mostra comprensiu: "De la mateixa manera que el govern tripartit va fer un esforç, el nou govern també està fent un esforç".

Més continguts de