Mor Pere Mir, el gran mecenes científic de Catalunya
És el creador de la fundació Cellex, que ha fet aportacions als principals centres científics, com l'ICFO, el Centre de Recerca Biomèdica de la UB o l'Idibaps
BarcelonaPere Mir i Puig, un dels grans mecenes del món científic a Catalunya, va morir divendres passat a l’edat de 97 anys. Mir era doctor en Ciències Químiques, un emprenedor que va construir un imperi empresarial i que, més tard, va dedicar bona part d’aquests fruits a nodrir els principals centres científics i de recerca biomèdica del país a través de la Fundació Cellex, que va crear ell mateix el 2002.
Entre els projectes que va finançar, destaca l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), al qual va fer una aportació de 16 milions d’euros el 2010, que va ser la donació privada més gran mai feta per un mecenes científic a Espanya. També va donar diners al Centre de Recerca Biomèdica de la Universitat de Barcelona, que amb nou milions de la fundació Cellex va poder construir una nova instal·lació el 2013.
L'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) i el Vall d’Hebron Institut d’Oncologia també van ser beneficiaris d’importants aportacions. “Sense la fundació Cellex, no seríem res”, recorda l’actual director del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia, Josep Tabernero. Defineix Mir com un home “entranyable”, però “rigorós” amb la feina, un esperit que va traslladar a la fundació a l’hora d’avaluar el retorn de les seves aportacions. “L’interessava molt el retorn i l’impacte de la recerca en el malalt”, afegeix Tabernero a l’ARA.
Una obra silenciosa
La fundació Cellex va ser el vehicle que va canalitzar la contribució de Mir no només a la ciència i la recerca, sinó també a l'educació, amb la creació del programa de beques CiMs + Cellnex per a alumnes de batxillerat especialitzat en ciències i matemàtiques.
Mir, però, va voler sempre restar en un segon terme i no ser protagonista. “Actuava sempre des de la discreció i, de fet, la feina de la fundació va ser durant uns any força secreta”, explica Tabernero. El reconeixement a la feina feta li va ploure des de molts àmbits. Va rebre la Creu de Sant Jordi l’any 1993, el Premi Nacional de Recerca de Catalunya el 2011 i la medalla d’or de l’Ajuntament de Barcelona amb el guardó al Mèrit Científic l’any 2013.
“Va ser un personatge immens, amb una visió excepcional”, el recorda Lluís Torner, director de l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) i Premi Nacional de recerca 2016. El seu interès per la ciència no es limitava al camp mèdic, sinó que s'estenia cap a la física, la química i les matemàtiques.Relata com la seva curiositat i les seva connexió constant amb la ciència a Catalunya i els avenços a nivell mundial van restar intactes fins al final. “Encara fa un any i mig, ens convocava algunes tardes per conversar sobre ciència i ens plantejava problemes per veure si érem capaços de resoldre'ls”, afegeix Torner.
Les descobertes científiques de Mir li van permetre múltiples patents –en nous mètodes de síntesi del formol, per exemple– algunes de les quals segueixen utilitzant-se avui. Així va aixecar diverses empreses sota el paraigua de Derivados Forestales (el nom del grup). Sense fills a qui traspassar el negoci, s’ho va acabar venent i va obrir la seva faceta com a mecenes per tornar a la societat una part dels guanys que havia obtingut com a empresari científic.
