“Els nens pregunten quan aniran a l’escola de veritat”

BarcelonaSi tots els alumnes de l’escola Ernest Lluch de l’Hospitalet de Llobregat decidissin sortir al pati alhora no podrien fer-ho. Amb un total de 210 nens, disposen de 130 metres quadrats d’espai d’esbarjo. També han dissenyar uns horaris al mil·límetre per poder utilitzar el menjador o per fer les entrades i les sortides. L’escola Ernest Lluch funciona en barracons des de la seva creació, ara farà cinc anys. Es va crear en ple moment de crisi econòmica i no estava ni previst que tingués edifici definitiu. Ara, segons la directora, Carme Martínez, està previst que puguin abandonar els barracons en un mínim de dos anys.

“Les altres escoles en barracons disposen d’una esplanada per poder augmentar les instal·lacions, però la nostra està situada enmig d’un entorn urbà i ens sentim encaixats i tancats”, explica. Tot i que els pares estan molt contents amb el projecte pedagògic de l’escola, denuncien el greuge que suposa estudiar en barracons. “Volem pensar que serà provisional, però cada vegada es fa més difícil el dia a dia a l’escola”, apunta el vocal de l’AMPA, Natxo Rodríguez, que lamenta que l’espai limiti l’activitat dels nens. Un exemple són les extraescolars. Per fer-les, han de mobilitzar una gran part del mobiliari de l’escola.

“Les classes de break dance les hem de fer al menjador. Cada vegada hem de retirar les taules i vigilar que els nens no es clavin cap cop”, explica Rodríguez, que afegeix que no disposen d’un espai al centre per poder fer la festa de final de curs. “Si al pati no hi caben tots els nens, imagina’t amb les famílies”, apunta, i afegeix que si “en horari escolar un nen parla fort, a l’aula del costat el senten”. Pel que fa a l’opinió dels nens respecte a estudiar en barracons, varia segons l’edat. “Els nens són nens i tenim la sort que no veuen les coses amb ulls d’adult: ells juguen amb els seus amics i són feliços a l’escola”, explica la presidenta de l’AMPA, Sílvia de Diego, que té una filla que va a primer i un fill que fa P5. A mesura que es fan grans, però, els alumnes ja comencen a percebre els greuges. “Em consta que els nens grans pregunten quan aniran a l’escola de veritat”, explica Rodríguez. Però, tot i els barracons, la Sílvia i el Natxo -com la majoria de famílies- no van dubtar a portar els seus respectius fills a aquest centre. “El dia de portes obertes vaig veure el tracte de tu a tu de les mestres i un model pedagògic de proximitat que em va agradar molt”, explica la presidenta de l’AMPA. En la mateixa línia, el vocal assegura que quan va veure el tracte del professorat cap als alumnes, no va tenir cap dubte d’apuntar-hi el seu fill, que ara fa P4.

Molta immigració i mobilitat

L’Ernest Lluch està situada a Collblanc - la Torrassa i és considerada una escola d’especial dificultat. “Tenim una taxa de mobilitat i d’immigració brutal. Dels 20 nens que van començar P5, ara només en queden cinc”, explica la directora. En aquest sentit, afegeix que hi ha nens que arriben a 4t de primària d’altres països i que no han anat mai a l’escola. Per a les famílies de l’AMPA, aquest és un dels punts forts de l’escola. “Tenim un mapamundi amb les fotos de tots els nens enganxades als països d’on provenen”, explica la presidenta de l’AMPA, que considera que és “molt beneficiós”.

L’Ernest Lluch és una de les 86 escoles que funciona en barracons. A Catalunya hi ha un total de 1.010 barracons, 15 més que l’any passat. “Si l’escola pública és igual per a tothom, com pot ser que tinguem aquestes diferències?”, es pregunta la directora de l’AMPA, contenta amb la seva escola però cansada d’esperar un espai digne.