Els pioners que ja proven la reforma horària

BarcelonaDes de fa un any i mig, una iniciativa de la societat civil treballa per promoure una reforma dels horaris que avançaria les nostres rutines per acostar-les a les de la majoria de països europeus. Durant aquest temps, una comissió del Parlament ha estudiat el repte amb la participació de representants de diversos sectors afectats, i el Govern s’ha compromès a fer la seva proposta de canvis legals abans que s’acabi la legislatura.

Els experts assenyalen que, perquè aquesta reforma horària tingui èxit, s’haurà de marcar un dia D i executar simultàniament totes les mesures que es considerin necessàries. Mentrestant, però, hi ha organitzacions pioneres que ja estan provant, per exemple, d’avançar l’hora d’entrada, l’hora de dinar i l’hora de sortida. I amb el suport de la Iniciativa per a la Reforma Horària, avaluen els resultats i defineixen els pròxims passos.

El consultor i psicòleg organitzacional Xavier Peralta, que treballa en aquesta experiència pilot, explica que “l’objectiu bàsic del projecte és aplicar un inventari de bones pràctiques i a partir d’aquí identificar punts forts i oportunitats de millora”. L’avaluació es fa des del punt de vista dels responsables de les organitzacions, i també des del punt de vista dels treballadors. “Volem conèixer l’altra part i comparar-ho”, detalla Peralta.

Assignatura pendent

Un primer pas és permetre que els treballadors entrin més d’hora, dinin més aviat i més ràpid, i surtin més d’hora. “Ens estem trobant organitzacions que estan promovent aquests horaris”, celebra Peralta, que afegeix: “[No funcionarà] si et diuen que pots sortir a les cinc però el cap et mira malament perquè marxes abans i la majoria no marxen”. Al contrari, “les organitzacions s’ho han de creure i incorporar com un valor que s’eviti el presencialisme”.

Canviar la cultura del temps és el repte més difícil, i això es nota en les hores d’entrada i de sortida però també en altres moments. “La bona pràctica menys present és fer reunions operatives i eficients, que durin mitja hora o tres quarts, en què tothom tingui els continguts treballats prèviament i es respectin uns torns de paraula”, explica Peralta. El més habitual a casa nostra, lamenta, és que “no s’aprofiti el temps, s’allarguin i s’acabi parlant del Barça”.

Compromís del Govern

Una de les principals conclusions de les compareixences a la comissió del Parlament va ser que els sectors afectats són reticents a les mesures parcials en un àmbit concret. Cap no vol liderar el canvi en solitari, perquè consideren que en sortirien perjudicats. Davant d’aquesta situació, el Govern ha assumit la necessitat d’agafar la iniciativa. El portaveu, Francesc Homs, va recordar que l’executiu està “disposat” a assumir crítiques i va defensar que “en un país democràtic una de les maneres de regular les coses és fer lleis”, però va afegir que això no significa “imposar res”.

La Iniciativa per a la Reforma Horària posa avui el punt final a la Setmana dels Horaris amb un acte de clausura amb la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega. Durant tota aquesta setmana s’han celebrat actes amb representants de diversos sectors, amb l’objectiu de continuar sumant suports. Els impulsors de la iniciativa també es van reunir, dimarts, amb el president de la Generalitat, Artur Mas. Li van traslladar propostes concretes perquè el compromís del Govern s’acabi concretant amb èxit.

La Fundació JOIA avança les rutines del personal i els usuaris

La Fundació JOIA, que es dedica a l’atenció de persones amb problemes de salut mental, va decidir avançar les rutines del seu personal i els seus usuaris a principis d’aquest any. Fins llavors, feia un horari tradicional, de 9.00 a 13.30 i de 15.00 a 18.30, i aquesta hora de tancament sempre s’acabava allargant. L’horari actual és de 8.00 a 13.00 i de 14.00 a 17.00, i a l’hora que toca tothom és fora.

“Al nostre sector no és gaire comú”, destaca Enric Arqués, codirector de la fundació. Les estretors de les entitats sense ànim de lucre fan que sigui molt habitual allargar la jornada. En el cas d’un servei d’atenció, el canvi era especialment difícil. “Teníem por de com ho veurien les persones ateses, i això ha sigut el més sorprenent”, explica Arqués.

Els professionals han descobert que “hi ha vida més enllà de la professió” i els usuaris que “hi ha vida més enllà del tractament”, i Arqués subratlla que “no és només que la gent estigui millor, sinó que ha influït de manera brutal en la productivitat”. Al marge del confort, insisteix, han millorat el compromís professional i també els resultats.

Aprofitar més la flexibilitat

El canvi d’horaris va lligat a altres mesures de conciliació en el marc del pla d’igualtat de l’entitat. “La tarda del divendres ja la teníem lliure, teníem una bossa d’hores per a la gent amb fills i dividíem els dies d’assumptes propis en franges”, resumeix Immaculada Pinar, codirectora de la fundació. Vistos els bons resultats, ja pensen en maneres d’aprofitar més la flexibilitat. Per exemple, amb la implantació del teletreball en alguna part de l’organització.

Les botigues de Vilafranca tancaran a les set per un dia

Els comerços de Vilafranca faran l’experiment de tancar cap a les set de la tarda per un dia, el pròxim 15 de setembre, en el marc d’una iniciativa més àmplia que vol implicar diversos sectors. “Ho fem conjuntament tres organitzacions de comerç i una organització empresarial multisectorial”, explica Francesc Simó, gerent de la Unió Empresarial del Penedès. “Cada sector i cada part de les empreses poden fer coses diferents, però les animarem a fer el que puguin”, detalla.

“Els comerços intentaran tancar més d’hora, i les empreses sortir més d’hora, perquè els treballadors puguin participar en activitats de voluntariat per a organitzacions socials de la ciutat”, afegeix Simó. Un dels arguments a favor de la reforma horària és que facilitaria la participació en la vida associativa, i els impulsors de la prova pilot de Vilafranca volen que aquesta experiència estigui vinculada a entitats com la Creu Roja per visualitzar-ho.

La clau, actuar conjuntament

Simó assenyala que “en el sector del comerç els treballadors estan incòmodes pel fet de tancar tard” i admet que és “absolutament surrealista” que al migdia es tanqui a la una i no es torni a obrir fins a les cinc. També valora, però, que “l’horari habitual és aquest” i que “canviar els hàbits no és fàcil”. La clau, considera, és arribar a acords per actuar de manera conjunta. Al marge de l’hora de sortida, Simó defensa que s’implantin sistemes com bosses d’hores per augmentar l’eficiència.

Els establiments GAES no obren els dissabtes

Els establiments comercials són reticents a avançar l’horari de tancament encara que sigui només una hora, però GAES, l’empresa catalana que lidera el sector de la correcció auditiva a l’Estat, va prendre una decisió encara més ambiciosa l’any 2013. “Abans ja només obríem tres hores els dissabtes al matí, i des del febrer del 2013 el 90% dels centres ja no obren els dissabtes i només n’hi ha un 10% que es mantenen de guàrdia”, explica Esther Vargas, responsable de l’àrea de persones i beneficis socials.

“Tancar els dissabtes és revolucionari, ara que la tendència és que els comerços obrin fins i tot els diumenges”, assegura Vargas. Aquesta responsable de GAES admet que entre els seus clients “hi ha un percentatge més alt de gent que no treballa i té més disponibilitat horària”, però també destaca: “Hi ha empreses de la competència que segueixen obrint i potser tenen la botiga al costat de la nostra”.

Per minimitzar els efectes negatius, l’empresa ha reforçat el contacte directe amb els clients, que en molts casos van a les botigues de manera periòdica, i han potenciat les cites prèvies. Vargas assegura que “la rebuda ha sigut fins i tot positiva”, ja que els clients valoren que l’empresa es preocupi pels treballadors. La iniciativa ha sigut reconeguda amb el premi Barcelona a l’Empresa Innovadora en Conciliació i Temps.

Horari d’oficina amb un marge de dues hores

La responsable de l’àrea de persones i beneficis socials de GAES afegeix que a les oficines centrals de l’empresa hi treballen 350 persones i n’hi ha unes 200 que tenen un horari flexible. En funció de les seves necessitats i preferències, poden entrar entre les 7.30 i les 9.30 i sortir entre les 17.00 i les 19.00. També hi ha una seixantena de treballadors que fan teletreball al matí o a la tarda, o bé un o dos dies a la setmana.

Vargas subratlla que GAES és una empresa capdavantera en aquest àmbit, però admet que “sempre hi ha coses a millorar”. Posa l’exemple de l’eficiència de les reunions, o un possible replantejament de l’horari intensiu dels divendres i de l’estiu: “Hi ha empreses que fan el mateix horari tot l’any i pleguen a les 16.30”.