A la recerca de l'origen de l'univers
El Big Bang, literalment, gran explosió, va ser el moment en què del no-res en va emergir tota la matèria, és a dir, l'origen de l'univers. Aquesta teoria és la predominant entre els cosmòlegs que creuen que l'esclat de dimensions inimaginables es va produir fa entre 12.000 i 15.000 milions d'anys quan tota la matèria es va concentrar en una zona molt petita.
La matèria va sortir impulsada amb gran energia en totes direccions i, després de xocs i d'un cert desordre, es van formar els primers estels i les primeres galàxies. Des d'aleshores, l'univers està en constant evolució.
Els científics esperen aprendre més sobre els orígens del cosmos un cop s'instal·li un sofisticat detector de física a l'Estació Espacial Internacional que buscarà rastres de matèria fosca i antimatèria. L'objectiu del transbordador espacial Endeavour, que s'enlairarà demà a les 3.47 hores des del Centre Espacial Kennedy, Florida, és la recerca de les proves que confirmin l'inici de l'univers. La missió, que durarà 14 dies, és lliurar l'Espectròmetre Alfa Magnètic de la Terra (AMS-2, sigles en anglès) a l'estació espacial en òrbita.
El projecte, que lideren els Estats Units, ha costat 11.400 milions d'euros i s'ha fet amb la col·laboració de 16 països, entre els quals hi ha Espanya, i la participació de 600 científics. L'aportació espanyola ha estat des del centre d'investigació CIEMAT i de l'Institut Astrofísic de Canàries.
Serà el viatge número 36 d'un transbordador nord-americà a l'Estació Espacial Internacional (EEI) i l'últim de l'Endeavour. La nau de demà és la més jove de la flota de cinc transbordadors que ha emprat la NASA per als seus vols tripulats en els últims trenta anys. Endeavour ha estat el substitut del desafortunat Challenger que va explotar en un accident el 1986 i va causar la mort dels set tripulants. El transbordador va ser presentat el 7 de maig del 1991 i va debutar el 1992 amb la missió que va portar a l'espai el primer matrimoni d'astronautes (Mark Lee i Jan Davis), la primera astronauta afroamericana (Mae Jemison) i el primer astronauta japonès (Mamoru Mori).
Setze anys d'investigació
Els tripulants de l'Endeavour començaran a instal·lar l'espectròmetre de sis tones i mitja el quart dia de l'expedició. Aquest detector ha estat construït després de 16 anys d'investigació i sota la direcció del premi Nobel Samuel Ting, professor del Massachusetts Institute of Technology (MIT).
Manuel Aguilar, que ha liderat l'equip espanyol, explica que l'AMS-2 "mesurarà la composició i els fluxos dels raigs còsmics, essencialment nuclis d'àtoms (sobretot protons) que penetren a l'atmosfera de la Terra després de viatjar a través del univers durant milions d'anys". L'exploració del camp dels raigs còsmics d'alta energia han de permetre la recerca de senyals de l'antimatèria i de partícules de matèria fosca per estudiar les seves propietats. Samuel Ting assegura que la nostra comprensió de l'univers prové de la nostra comprensió dels raigs de llum. Però la matèria visible en l'univers constitueix només una fracció de la massa total que es coneix. "Sabem que el 90% de la matèria en l'univers no es pot veure -diu Ting-, és per això que en diem matèria fosca". Però això no vol dir que no es pugui detectar. Ting espera que l'espectròmetre pugui estudiar partícules de matèria fosca que ajudarien a explicar l'univers. "Si trobem aquests rastres de matèria fosca podrem conèixer que hi ha més enllà de la nostra galàxia", afirma Manuel Aguilar. La nostra galàxia és una de les més de 180.000 que hi ha a l'univers.
L'altre gran repte és trobar anti-matèria que ajudaria a explicar el Big Bang. "Si l'univers va començar a partir del Big Bang, abans del Big Bang hi ha un buit, res existeix en el no-res", explica Ting.
L'aportació espanyola ha estat important en la construcció del detector. Els científics han ajudat a construir l'instrument denominat RICH (Ring Imaging Cherenkov), que aportarà part de la informació fonamental (velocitat i càrrega elèctrica de les partícules còsmiques) que s'espera de l'AMS-02. L'espectròmetre, que operarà com un mòdul extern acoblat a l'Estació, estarà operatiu durant tota la vida útil de l'estació, fins a l'any 2028.
(La dada sobre la possible data del Big Bang continguda al principi d'aquest article era errònia i ha estat rectificada arran de l'aportació de l'usari que signa amb el 'nic' kk020)
