Publicitat
Publicitat

Per als científics és un repte estudiar l'hàbitat afganès d'aquests animals

El regne inhòspit del lleopard de les neus

Thomas McCarthy, director del programa del lleopard de les neus del grup conservacionista Panthera, s'ha passat gairebé 20 anys amunt i avall de l'accidentat territori de les muntanyes i els altiplans de l'Himàlaia per estudiar aquest extraordinari felí recobert d'un pelatge llarg i espès amb taques negres, segurament un dels éssers més esquius del planeta. "Cada any m'estic sis mesos aquí, al país del lleopard de les neus", ens diu des del Tadjikistan a través d'una línia telefònica precària, "i amb els dits d'una mà en tinc prou per comptar les vegades que n'he vist".

George Schaller, conegut biòleg i ecologista i vicepresident de Panthera, té una gran reputació, una immensa experiència i l'ull agut d'un falcó. "A Mongòlia, vaig implantar collars a una parella de lleopards", diu. "La ràdio m'indica on són; hi vaig; miro una vegada i una altra i no hi veig res, si no és que el lleopard decideix moure's". "Si el lleopard de les neus no es mou i no vol que el vegin", diu Schaller, "no el veuràs pas".

Per estudiar els lleopards de les neus, diu McCarthy, "cal molta dedicació professional, tenir una dèria molt forta o totes dues coses alhora". Malgrat les dificultats, però, aquests naturalistes han persistit i ara il·luminen amb un seguit d'investigacions el món d'aquest felí alpí, misteriós, rar i immillorablement adaptat, que ha rebut l'apel·latiu ben merescut de "fantasma de les muntanyes".

Servint-se de càmeres trampa, sensibles al moviment i hàbilment disposades, els científics han aplegat un munt d'imatges del lleopard de les neus i han pogut fer una estimació del nombre d'exemplars que hi ha, identificar individus i traçar les migracions. Aquest mètode demostra que els lleopards marquen el territori: "Les nostres patrulles saben que si situen una càmera davant d'unes roques el lleopard de les neus, quan passi, voldrà ruixar-les, i aleshores, ja el tenen", diu Peter Zahler, cap dels programes asiàtics de l'Associació per a la Conservació de la Fauna Salvatge del Zoo del Bronx.

En l'últim número de la revista The International Journal of Environmental Studies , un equip de científics de l'associació conservacionista presentava un informe dels resultats dels -segons diuen- primers registres fotogràfics de lleopards de les neus obtinguts amb càmera trampa a l'Afganistan. Basant-se en les fotografies de 16 càmeres situades en diferents indrets del fred i extens Corredor de Wakhan, al nord-est de l'Afganistan, Anthony Simms i els seus companys indicaven que la regió sembla ser un baluard sensacional dels lleopards de les neus. "Ens ha sorprès el gran nombre de lleopards de les neus detectats", diu Simms en una entrevista. "És un indici prometedor que potser tenim una població més abundant del que ens pensàvem".

Al sud de Mongòlia els investigadors de Panthera han implantat uns sofisticats collars amb tecnologia GPS a 14 lleopards de les neus que, diversos cops al dia, envien dades als ordinadors dels científics per fer el seguiment d'aquests animals. "Les dades són sensacionals", diu McCarthy, "aquests felins tenen un radi d'acció immens", 10 o 20 vegades més extens del que deien les estimacions prèvies.

Tot i la gran quantitat de descobriments nous, els científics encara tenen una noció vaga del nombre d'exemplars que hi ha i de com els afecta el fet de viure en un món cada vegada més humanitzat.

Se sap que viuen escampats, amb molt baixa densitat de població, per una dotzena de països de l'Àsia central i es considera que es tracta d'una espècie en perill d'extinció. Els investigadors estimen que en els últims 16 anys la població ha caigut un 20%, i que ara deu ser d'entre 4.500 i 7.500 exemplars en llibertat, tot i que, segons Schaller, "aquestes xifres són només una conjectura".

Els lleopards de les neus tenen grans urpes flonges que els ajuden a caminar sobre la neu de manera àgil i silenciosa i una cua inusualment llarga i ampla que els serveix per equilibrar-se quan salten i per tapar-se la cara quan dormen.

Tot i el nom, no són pas lleopards i, segons les anàlisis genètiques recents, ni tan sols són parents pròxims dels lleopards.William Murphy i Brian Davis, de la Universitat de Texas A&M, escrivien l'any passat en la revista Molecular Phylogenetics & Evolution , que, genèticament, els parents més pròxims dels lleopards de les neus són els tigres; però mentre un tigre mascle adult pot pesar 250 kg, diu Patrick Thomas, cuidador dels mamífers del Zoo del Bronx, un lleopard de les neus mascle rarament supera els 45 kg o els 55 Kg: no gaire més que un gos domèstic gros.

A més, els lleopards de les neus no rugeixen ni ronquen i les seves emissions sonores poden sonar força semblants als miols d'un gat siamès. Com a regla general, són de temperament tranquil i poc agressius. "No conec cap cas de lleopard que hagi atacat i hagi matat un ésser humà", diu Schaller.

Per desgràcia, no podem dir el mateix de l'espècie humana. Creiem que una de les amenaces més importants que pesen sobre els lleopards de les neus és el nombre creixent de pastors d'ovelles i cabres que comparteixen terreny amb aquests felins; sovint, tan bon punt un dels animals és atacat, els pastors maten el lleopard. Els conservacionistes treballen per afrontar el problema: ajuden la gent de la zona a construir corrals resistents als depredadors, organitzen programes d'assegurança per compensar els pastors per les pèrdues o busquen noves fonts d'ingressos, com el turisme benestant. Potser els turistes no en veuran mai cap; però, si més no, els seus dòlars poden ajudar a garantir que aquests felins hi són i que els vigilen silenciosament.

Més continguts de