Publicitat
Publicitat

Gràcia ha revifat la tradició del guarnit amb gent jove

El relleu generacional recupera l'esperit familiar

Dues turistes s'aturen al carrer Fraternitat per donar als veïns enfeinats les "gràcies per fer una festa tan encantadora". Després que les Festes de Gràcia esdevinguessin una nota indispensable a les guies turístiques i revistes d'aerolínies low cost , la cita gracienca comença a recuperar el seu esperit més local i tradicional.

És precisament amb aquest esperit que Albert Capel i Mari Carmen Márquez van ressuscitar l'any passat la comissió de festes de Fraternitat de Dalt, que havia expirat el 2002. A finals del 2009, van penjar un cartell convocant una reunió i van aconseguir engrescar una dotzena de veïns -la meitat joves-, que des de llavors roben hores del seu temps lliure per fer el guarnit. L'Albert i la Mari veuen la festa com una manera de divertir-se i fer barri, sense més pretensió. Per això, des del principi es va decidir no cobrar quotes als veïns, i fins i tot les actuacions a les nits de festa, que normalment s'emporten la major part del pressupost, les protagonitzen ells dos amb el seu grup d'actors amateurs.

I és que el relleu generacional, tan visible ja als carrers de Gràcia, no ha transformat les festes en alcohol i música disco, com certes veus alertaven fa uns anys. "És cert que encara hi ha carrers complicats perquè tenen molts bars que volen fer negoci", diu la Carla Carbonell, líder de la junta de Joan Blanques de Baix de Tot, que enguany se suma a la festa. La Carla i altra gent de la nova junta col·laboraven fins l'any passat en un d'aquests carrers, Mozart, i han optat pel canvi. "Vam decidir que volíem una festa més familiar, amb activitats de matí i tarda", diu la Carla, de 28 anys. Aquesta setmana, uns 25 veïns -de 14 a 40 anys- treballaven cada dia a la part més meridional de Joan Blanques per guarnir-la del Llibre de la Selva.

"És evident que primer es retalla en festes majors que no pas en salut o educació, però aquestes festes també fomenten la cohesió social", diu la Rosa Bofill, presidenta de la comissió de Ciudad Real, un altre carrer que enguany (quan la crisi ha retallat la subvenció) reprèn la tradició del guarnit, després de 7 anys. També Camprodon feia sis anys que no guarnia, des que els impulsors de l'antiga junta van marxar del barri. El nou president, Toni Moya, havia estat col·laborador en l'etapa anterior i, per celebrar el retorn, va voler dedicar el carrer a fer "un passeig per a la memòria", recuperant fotografies i peces de tots els guarnits de Camprodon des del 1931.

'Indignació' i accessibilitat

Però no tot és tradició. Els nous temps i els nous moviments socials, com el 15-M, també tenen un lloc a la festa major. El vicepresident de Fraternitat de Dalt, Sebas Ledesma, és un indignat , malauradament conegut per unes fotografies en què surt amb la seva cadira de rodes durant la càrrega policial a la plaça Catalunya. Per això, dijous que ve hi haurà a Fraternitat una xerrada sobre "la màgia negra del capitalisme". Però la reivindicació hi serà tots els dies, gravada a les rampes que la junta (que no l'administració) ha posat perquè en Sebas pugui baixar al carrer, en les quals es llegeix: "La revolució serà accessible o no serà".

Més continguts de