És dins d’una cabina, té dos braços que treballen de manera independent i pot fer cinc dosis de medicaments cada 20 minuts. És el nou robot, pioner a Catalunya, que a partir d’ara prepara els medicaments citostàtics que s’administren per via intravenosa als pacients oncològics de l’Hospital Clínic de Barcelona. El seu principal avantatge és la seguretat, tant per als tècnics farmacèutics que ho preparen com per als pacients, perquè evita el contacte amb els fàrmacs i els possibles errors que hi pot haver en l’elaboració manual. “Té més precisió”, va insistir ahir el cap de servei de farmàcia de l’Hospital Clínic, Carles Codina. Part de la seva eficàcia es deu al fet que cadascun dels seus braços fa una feina diferent. Un recompon i agita els vials que s’utilitzaran i l’altre es fa servir per als sèrums i les injeccions. A més, també permet aprofitar els vials que en l’elaboració d’una dosi queden a mitges, la qual cosa permet reduir la despesa de fàrmacs. L’aparell disposa d’un sistema de videocàmeres per controlar tot el procés i la cabina on treballa té la funció d’autorentat dels residus que poden quedar de cada sessió. Durant tot el dia és capaç d’elaborar un centenar de dosis.
De moment el robot només s’utilitzarà al Clínic, però el cap de servei de farmàcia no descarta que a mitjà termini uns altres hospitals puguin adquirir aquests aparells per un preu que oscil·la entre els 400.000 euros i un milió. De fet, el pròxim s’instal·larà a l’hospital universitari Vall d’Hebron. El que Codina sí que veu factible és que a curt termini el robot del Clínic pugui preparar aquest tipus de medicació per a altres centre hospitalaris.
El conseller de Salut de la Generalitat, Boi Ruiz, va assegurar que l’aparell respon a l’“ètica de la gestió pública”, és a dir, “fer les coses d’una altra manera per treure els millors resultats possibles”. La Fundació Oncològica de Catalunya (gràcies a aportacions econòmiques de l’Obra Social La Caixa), la Fundació Jesús Serra i la Fundació Antoni Serra Santamans han finançat el nou robot.
