Publicitat
Publicitat

PATRIMONI DE LA HUMANITAT

La declaració de la Unesco no esvaeix els dubtes sobre el futur de la serra de Tramuntana

Una serra (menys) amenaçada

Tots els sectors de les illes Balears troben una bona notícia que la serra de Tramuntana s'hagi declarat Patrimoni de la Humanitat, però mentre alguns reclamen que serveixi per protegir al màxim aquest paratge únic, d'altres no volen anar tan enllà. L'actual govern del PP és partidari d'aquesta segona opció però caldrà veure com la du a terme. Sobretot tenint en compte que els populars s'han mostrat partidaris de continuar-hi construint.

L'expresidenta del Consell de Mallorca i actual cap de l'oposició al Parlament, Francina Armengol (PSIB), va coincidir ahir amb la seva successora al capdavant del govern insular, Maria Salom (PP), a destacar que és una fita "històrica". El portaveu de PSM-IV-ExM al Consell, Joan Font, va dir que era una notícia "fabulosa i fantàstica". En resum, tots els partits, els ecologistes del GOB, les patronals i els sindicats agraris, els hotelers, les entitats de protecció del patrimoni, etc. van valorar ahir molt positivament la declaració, encara que no ho fan de la mateixa manera. Ahir mateix ja es van començar a sentir alguns peròs i caldrà veure com el nou govern del PP gestiona la declaració. De fet, el nou conseller d'Agricultura i Medi Ambient, Biel Company, recordava que "prohibir per prohibir no és la solució". Company era, fins fa dues setmanes, president de la patronal agrària Asaja, que havia expressat públicament els seus recels per la candidatura a Patrimoni de la Humanitat.

Segons Company, la declaració és un reconeixement "als homes que han modelat la fesomia de la Serra", o sigui: sobretot als pagesos i als ramaders, que l'han feta tal com és, amb els camps d'oliveres i els murs de pedra en sec que la caracteritzen. Considera que la declaració és "molt positiva", però també confia que "garanteixi que l'activitat agrícola i ramadera continuarà en el futur, així com l'entesa entre el sector públic i el privat", segons va dir ahir.

Prop de 40.000 persones han signat en favor de la declaració que, des del sector turístic, es veu com un esquer per atraure més visitants, sobretot fora de temporada, i intentar diversificar el sector més enllà dels clàssics paquets de sol i platja. La gerent de la Federació Hotelera de Mallorca, Imma de Benito, afirmava ahir que potenciar la Serra serviria per "desestacionalitzar el turisme i fins i tot allargar la temporada". Aquesta actitud positiva, però, xoca amb l'ambigüitat que ha mostrat el PP durant la campanya electoral sobre una qüestió clau: el Guix, un projecte que va aturar el Pacte i que preveia fer una nova urbanització enmig de la Serra, a Escorca. A la campanya electoral, Maria Salom no va arribar a aclarir en cap moment si desencallaria el projecte o no. Això sí, va insistir reiteradament que cal "seguretat jurídica" i que si un projecte té tots els permisos no se'l pot aturar. També el president de Convergència per les Illes, Josep Melià, afirmava que amb la declaració, "projectes com el Guix ja no han d'estar sobre la taula i s'ha de deixar de fer urbanisme capritxós".

Habitatges als tribunals

La presidenta del Consell, Maria Salom, va afirmar ahir que el Guix "quedarà talment com està ara", però no perquè s'hagi de protegir la zona: "Sinó perquè aquest tema està en via judicial i esperarem que es resolgui". Els propietaris dels terrenys on s'havien de fer 105 habitatges, locals i garatges han recorregut als tribunals la desclassificació de la zona al Pla Territorial de Mallorca, que la qualifica de sòl rústic. L'Ajuntament d'Escorca, governat pel PP, havia concedit la corresponent llicència d'obres, però arran de la desclassificació, un jutjat n'havia ordenat la suspensió cautelar. L'exconsellera insular de Territori, Maria Lluïsa Dubón, avisava ahir que si es rebaixa la protecció de la Serra es posarà en perill la declaració de la Unesco.

El cas del Guix no és una excepció. S'han construït força cases en condicions legals com a mínim dubtoses en diversos racons de la serra de Tramuntana. El cas més paradigmàtic, però, és el dels quatre xalets il·legals de Llucalcari, a Deià, que es van començar a construir el 1985 en una zona que és Bé d'Interès Cultural. L'Ajuntament -governat també pel PP- va donar llicència per edificar-hi tot i que la zona no era urbanitzable i l'any següent el GOB va començar una dura i llarga lluita legal per salvar el paratge.

El procés judicial es va allargar durant dècades, però finalment els propietaris i l'Ajuntament es van quedar sense cap eina legal per evitar la demolició. El 2010 van començar les obres i a principi d'aquest mateix mes ja se n'havia acabat la primera fase: ja no queda ni rastre de dos dels quatre xalets. A la zona, més enllà d'alguns marges més ben fets del que és habitual i restes de vegetació més pròpia d'un jardí que de camps i pinedes, no queda ni rastre de les cases de luxe. Es preveu que enguany s'enderroquin les altres dues construccions. La demolició l'ha pagat el consistori perquè els propietaris tenien els permisos.

Més continguts de