Publicitat
Publicitat

SALUT I ESPIRITUALITAT

Alguns turistes experimenten una malaltia mental transitòria quan visiten aquesta ciutat sagrada

La síndrome de Jerusalem, entre la fe i la psicosi

Milers de persones de fe, vingudes de tot arreu, deambulen cada any per Jerusalem, deixant-se embolcallar per l'ambient espiritual dels seus llocs sagrats i el magnetisme de les seves pedres antigues, testimoni de 3.000 anys d'història. Centre de les tres religions monoteistes -la jueva, la cristiana i la musulmana-, Jerusalem és la ciutat santa per excel·lència, l'únic lloc del món on el cel, diuen, és molt a prop i on, segons l'escriptor israelià Amos Oz , hi ha "un àngel a cada cantonada". Oh, Jerusalem! és, a més del títol del bestseller de Dominique Lapierre i Larry Collins, tota una declaració d'amor sense condicions cap a aquesta ciutat, més vella que Matusalem.

Alguns turistes, i també residents, en queden intoxicats , la idealitzen fins a extrems inimaginables i acaben submergint-se en experiències sobrenaturals . Són homes i dones que acostumen a vestir-se amb túniques blanques, presenten estats de nerviosisme i ansietat i repeteixen actes de purificació. Interioritzen de tal manera les sagrades escriptures que acaben creient-se que són el nou Messies, la Verge Maria o qualsevol altre personatge bíblic. Alguns pensen que la seva missió és salvar el món de totes les seves desgràcies.

És el que en psicologia es defineix com la síndrome de Jerusalem, una malaltia mental identificada per primera vegada pel doctor israelià Yair Bar-El. Els períodes crítics són les festivitats religioses i els mesos de més calor (juliol i agost). El doctor Bar-El, entre 1979 i 1993, aleshores director de l'hospital psiquiàtric Kfar Shaul, va examinar 470 turistes, la majoria amb antecedents psiquiàtrics.

Avui dia es tracten al voltant de 50 casos a l'any, la majoria dels quals són fervorosos creients que arrosseguen un problema psicològic. Generalment les persones afectades no presenten cap problema important, només una minoria necessita ajuda mèdica i pocs han de ser internats per un període breu durant el qual reben l'assistència i medicació necessària. Els pacients sense antecedents aviat es recuperen, no els resulta agradable parlar sobre la seva temporal transformació i se senten avergonyits pel seu comportament.

L'hospital públic Kfar Shaul, a l'oest de Jerusalem, on va treballar el doctor Bar-El, és un dels dos hospitals que tracten aquesta distorsió mental. Passat un control, la imatge que es mostra al visitant no és, a primer cop d'ull, la d'un hospital, sinó la d'un poble tranquil ple d'arbres amb cases de pedres blanques. El doctor George Katz, cap de la unitat d'emergència, ha tractat molts casos tocats per la síndrome de Jerusalem durant la seva llarga carrera. El perfil del pacient més comú, explica, és el d'una persona -en la majoria dels casos cristians evangelistes-, que ve d'una família molt religiosa, viu en una comunitat petita i rural dels Estats Units o d'algun país escandinau i espera viure a Jerusalem una experiència total. Els personatges bíblics amb els quals més s'identifiquen són sant Jordi, sant Pau i la Mare de Déu. "Si aquesta persona té problemes psicològics, venir a Jerusalem forma part de la seva malaltia", diu el doctor, que recorda especialment el cas d'un jove que creia que era sant Pau. Ningú no sabia el seu nom real i el doctor Katz es va encarregar de trobar la seva família. I la va localitzar al Canadà. Feia anys que la família havia perdut de vista el jove, tot i que finalment es van retrobar. Un altre cas, àmpliament difós pels mitjans de comunicació, va ser el de David Koresh, líder de la branca de la secta religiosa dels Davidians. Koresh, que es veia com el segon Messies després de la seva estada a Jerusalem el 1985, va morir en un incendi, juntament amb 52 adults i 21 nens, a Waco, Texas, l'any 1993, després que la policia assetgés el lloc on vivien durant 51 dies.

No hi ha estudis recents sobre la síndrome de Jerusalem, però el doctor Katz creu que si sortís de l'hospital i comencés a estudiar el comportament d'alguns pelegrins segurament en trobaria alguns símptomes, perquè aquest trastocament, assegura, es manifesta de moltes maneres. "Però potser aquest tipus de manifestacions, al cap i a la fi, són bones per als creients", sentencia.

Més continguts de