La solució al mal ús dels grups de WhatsApp de pares: afegir-hi el mestre

Barcelona"La mestra torna a estar malalta, ho està molt sovint, no?”, “El meu fill m’ha dit que el professor de matemàtiques s’ha passat amb l’examen, ¿els vostres s’han queixat?”, “A partir de dilluns ja no hi ha escola a la tarda... la qüestió és treballar poc” o “El Jordi no recorda quins deures té, me’ls podeu dir?” Són alguns exemples de missatges reals que es poden trobar en grups de WhatsApp de pares de l’escola. El departament d’Ensenyament ja ha alertat en alguna ocasió que es gestionin bé, després de ser l’origen de desavinences entre les famílies i l’escola.

ANÀLISI: Un canal de comunicació amb una dimensió desconegudaDe fet, la proliferació d’aquest canal de comunicació en els últims anys ha portat molts centres educatius a incloure en les seves xerrades d’inici de curs recomanacions perquè se’n faci un bon ús. L’escola concertada Sagrada Família de Barcelona, però, ha decidit fer un pas més i incloure dins d’aquests grups els mestres. De moment ho ha fet en forma de prova pilot amb els pares de quart de primària. La proposta va sorgir precisament d’un dels dos tutors d’aquest curs, Sergi Gómez, davant dels malentesos que es generaven a causa d’un mal ús de l’eina, i ràpidament va comptar amb el suport de l’equip directiu. Durant la presentació del curs, els pares hi van donar el vistiplau i el mateix Gómez i l’altra tutora de quart van crear el grup -on hi ha una quarantena de famílies- amb un telèfon mòbil propietat de l’escola. Els docents responen als dubtes o suggeriments de les famílies de 9.00 a 17.15 de dilluns a divendres i seguint el calendari escolar. Fora d’aquests horaris el mòbil es queda al centre. “Es resolen queixes de manera immediata abans que es hi hagi una tergiversació. Tot es parla en obert, res en privat”, deixa clar la directora, Núria Vila.

Un bon funcionament

Per garantir un bon funcionament del grup es compleixen normes de seguretat i comportament: cada divendres es genera un arxiu amb tot l’historial de la conversa d’aquella setmana i en l’apartat de privacitat del mòbil de l’escola està desactivada l’hora de l’última connexió al WhatsApp i els dos tics blaus que confirmen la lectura dels missatge. A més a més, els comentaris han de ser respectuosos amb els alumnes, mestres i famílies. En el cas que siguin ofensius o inapropiats, l’usuari pot ser expulsat o fins i tot es pot anul·lar el grup.

De moment l’experiència és un èxit, i per això el centre té la intenció d’estendre la prova pilot a altres classes a partir del curs que ve. “També està servint per millorar formes de funcionament. Per exemple, fins ara s’enviaven els correus electrònics a les famílies a l’adreça que tenen assignada per l’escola. Ara, després que ho proposessin els pares al grup de WhatsApp, també se’ls fa arribar als seus correus personals”, explica Gómez. Alhora s’utilitza per recordar horaris i activitats del centre o per gestionar la localització d’algun material que hagi perdut l’alumne, com el xandall o l’abric. En cap cas, però, aquest WhatsApp ha minimitzat els altres canals de comunicació. “Tot el contrari, quan algú pregunta què tenen de deures, se’ls recorda que ho poden veure a l’agenda de la intranet, i si hi ha un problema individual se’l convoca a una entrevista personal”, explica el tutor de 4t. L’únic inconvenient és el mateix que té qualsevol grup nombrós de WhatsApp, que en pocs minuts pot generar centenars de missatge al mòbil. “Els pares, però, en fan un ús responsable”, puntualitza Gómez.

No sempre és així. Un dels casos més extrems es va produir a finals del curs passat en una escola de les Balears, on un mestre va anar a la Guàrdia Civil per denunciar que les famílies el difamaven en el grup. Els comentaris, que algú li va fer arribar al seu mòbil, denunciaven que l’alumnat, de poca edat, estava descobrint aspectes relacionats amb la sexualitat massa d’hora i en culpaven el mestre.

Pedagogs i la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (FAPAC) coincideixen que si s’utilitza adequadament pot ser una “eina potent” perquè les famílies tinguin “vivència de comunitat educativa”. “Permet una coordinació ràpida, però cal pactar què toca a cada grup i com es fa”, deixa clar Jordi Jubany, mestre i autor del llibre La família en digital. En aquest sentit els experts coincideixen que cal una cultura d’utilització de l’eina. “El que fan les noves tecnologies és ampliar virtuts i defectes que ja té la societat. Mentre no es materialitzin unes pautes d’utilització, s’ha d’aplicar el sentit comú”, diu el pedagog Gregorio Luri. Per a Jaume Funes, psicòleg i educador, no tots els pares saben gestionar correctament les xarxes socials: “Molts cops passen a ser xafarderies online, tal com va passar fa uns anys amb els perfils que alumnes van crear a Facebook per explicar intimitats dels seus companys i professors”.

Com s'ha de fer servir?

1. Ser respectuós. No escriure missatges ofensius.
2. No enviar continguts sense pensar-los abans.
3. No posar en dubte la credibilitat dels missatges i no fer judicis de valor previs.
4. Evitar alarmes innecessàries: una cosa que afecta algú no ha de perjudicar tothom.
5. Vigilar amb les etiquetes. No crear imatges falses de pares, professors o estudiants.
6. Donar importància al context de producció, recepció i reproducció dels comentaris.
7. No explicar qüestions personals ni enviar missatges brossa, com fotos o mems.
8. Evitar discussions personals
9. Tenir present l'efecte grandària: un comentari irrespectuós en un espai públic pren una dimensió extra.
10. Pensar en la imatge personal i familiar que es transmet.

A banda dels malentesos que poden provocar entre pares i escoles, l’altre gran perill dels grups de WhatsApp és que es releguin les responsabilitats de l’alumnat. “Si serveixen per gestionar les agendes dels fills -deures, excursions o encàrrecs-, el que farem és no ajudar-los a treballar l’autonomia, perquè aquesta gestió forma part de la seva responsabilitat”, apunta Jubany. Com a anècdota, explica, li va arribar el cas d’un nen que havia de portar com a deures una fulla d’arbre per a l’endemà a l’escola. Quan va arribar a casa, la mare, que se n’havia assabentat per WhatsApp ja l’havia agafada. “Era ell qui havia d’anar-la a buscar i recordar-se de dur-la a classe”, alerta. Per fer-ne un bon ús, professors d’educació i psicologia de la UOC han elaborat un decàleg. “Una cosa és mantenir bones relacions amb les famílies i una altra convertir la relació entre pares en una agenda paral·lela que eviti que els nens facin l’esforç d’assumir les seves responsabilitats”, conclou Nati Cabrera professora d’aquesta universitat.