Publicitat
Publicitat

GEOGRAFIA DEL DESÚS

Els llocs abandonats atrauen l'atenció de persones amb ganes de resseguir el passat

Espais amb el temps aturat

Van aturar el seu comptador vital de manera sobtada i han continuat durant anys en aquest estat a mig camí entre el ser i el no ser. Sumant degradació, però sobrevivint al pas del temps, gairebé en la mateixa posició en què van quedar l'últim cop que van funcionar. Els espais abandonats fan estralls entre un grup de població aficionada a apropar-se a antics geriàtrics, discoteques o parcs aquàtics que fan malabarismes per no sucumbir als anys d'inactivitat. Llocs que dibuixen postals increïbles de color esgrogueït.

Potser un dels punts més emblemàtics d'aquesta curiosa geografia catalana el trobàvem al barri de Montigalà de Badalona. Es tracta de la Gran Velvet, la discoteca que va viure els anys daurats a principis dels 90 però que va ser arrossegada al tancament per problemes econòmics -el canvi de model de l'oci nocturn que va tendir a espais més reduïts hi va tenir molt a veure- i per la mort d'un jove apunyalat la nit de Cap d'Any del 1995, entre altres incidents. El local, però, va estar dempeus i sense ús fins a finals de l'any passat i els que hi van aconseguir entrar -assumint els riscos que comporta- expliquen que encara podien intuir-hi les vibracions de la música entre les parets: el record de les grans nits de festa. La Gran Velvet es va convertir en una icona dels espais abandonats.Però la llista és molt llarga.

1. Autòdrom Terramar L'Indianapolis català, fora de circulació des de mitjans dels 50

A tocar de Sitges, però ja al terme municipal de Sant Pere de Ribes, hi ha el que va ser el primer circuit d'automobilisme permanent de l'Estat, el tercer més antic d'Europa. Construït el 1923 i en només 300 dies, l'autòdrom Terramar, que té una forma oval molt similar a la del circuit d'Indianapolis, és una peça històrica, gairebé de museu. Viu sense activitat automobilística des de la dècada dels 50 del segle passat. Tot i els panys, encara manté intacta la pista i, fins i tot, part de l'estructura dels pàdocs. Si bé un costat del circuit resultaria viable per fer-hi passar vehicles, a l'altre hi ha crescut tota mena de vegetació. Les roselles hi han anunciat, entre esquerdes, l'arribada de la primavera. Després d'anys en l'oblit -el circuit es va vendre a mitjans dels 50 com a finca agrícola i va allotjar una granja avícola fins al 1972-, ara s'hi torna a moure alguna cosa i, tot i l'aspecte fantasmagòric, des de fa sis anys es treballa en la seva rehabilitació amb la idea de reobrir-lo com una mena de parc del motor.

Des de fa tres anys, Terramar reviu els seus dies d'activitat amb el pas del ral·li Barcelona-Sitges de vehicles d'època. Salvador Mora, promotor del nou projecte de parc, remarca que és l'únic circuit d'aquella època que "es manté verge, sense cap actuació a sobre que n'hagi vulnerat l'essència".

2. Aquatic Paradise Un parc aquàtic de Sitges sobreviu a dues dècades d'abandonament

La imatge des de la carretera és dantesca: tobogans mig descolorits desafiant la llei de la gravetat. De més a prop, sembla que encara s'hi puguin escoltar els riures nerviosos dels més petits llançant-se en alguna de les piscines. L'Aquatic Paradise de Sitges viu, des de principis dels 90, amb el temps aturat. Les pintades i les piles i piles de brossa que s'hi acumulen hi accentuen, des de fa anys, la visió de decadència, i centenars de llegendes urbanes han intentant, sense èxit, trobar un motiu que expliqui el tancament sobtat d'aquest espai pocs anys després de la seva sonada inauguració.

Al cartell de l'entrada encara s'hi intueix -descolorida- la silueta del dinosaure que va servir de mascota del parc i que, de fet, donava nom a atraccions com el DinoKamikaze. Tot i que durant aquest temps s'ha parlat de diferents projectes, com ara un gran complex hoteler, de moment la crisi ha frenat tota iniciativa. L'Aquatic Paradise s'ha convertit en l'espai idoni per a jocs de l'estil de la recerca del tresor, organitzats a través d'internet.

3. La Savinosa Un preventori oblidat en un punt idíl·lic de la costa de Tarragona

Fa prop de 40 anys que va tancar les portes com a sanatori pel tractament i la prevenció de malalties, sobretot de la tuberculosi. Una reixa separa ara l'antic preventori de la costa, a mig camí entre les platges de la Savinosa i l'Arrabassada, de Tarragona. Un punt privilegiat del litoral català. Aquesta megaconstrucció, que té l'origen com a sanatori el 1929, va servir també d'allotjament provisional als antics barraquistes mentre no es construïa el barri de l'Esperança. Avui sobreviu buit en un estat de conservació fantasmagòric. Finestres trencades, reixes rovellades, parets molt perjudicades pel pas del temps i les autoritats locals passant-se la pilota sense intervenir-hi. És propietat de la Diputació de Tarragona i està catalogat com a bé d'interès local, cosa que entorpeix alguns dels projectes que s'hi han plantejat. Des d'alliberar la zona de construccions, fins a convertir el preventori en un centre de formació turística , entre moltes altres iniciatives. Ara les reixes -i els gossos- el protegeixen de curiosos.

4 i 5. Anglès i Sant Boi Un cementiri a mig traslladar i una benzinera a mig jubilar

No s'enderrocarà fins que no se n'hagi traslladat l'últim difunt. Des de principis dels 90 al cementiri vell d'Anglès, a la Selva, no s'hi enterra ningú, i l'estat de manteniment de l'espai és certament deficient. El resultat és una postal colpidora que faria les delícies dels responsables de buscar localitzacions per a alguna pel·lícula de terror. Les plantes s'han fet fortes en els nínxols buits i les totxanes descobertes decoren els que estan ocupats. Des de fa anys, els propietaris dels nínxols poden optar per traslladar-los al nou cementiri, ja als afores del poble, o a la fossa comuna. I mentre això no es concreta, el cementiri vell vagabundeja.

No és l'únic espai de la geografia catalana que en ser rellevat per un altre ha caigut en desús però ha continuat dret. La benzinera de Cepsa situada a la carretera que connecta el Prat de Llobregat i Sant Boi també va perdre clientela quan es va inaugurar la nova carretera entre aquestes dues ciutats i va acabar tancant. Tot i així, sobreviu -com pot- des dels 90. L'Ajuntament de Sant Boi explica que no s'hi ha renovat la llicència per a cap activitat.

6. Los Castillejos Un campament militar, una dècada sense cap activitat

Les casetes de guarda que s'albiren a la carretera -amb unes vistes increïbles- que arriba a Arbolí (Baix Camp), a la serra de Prades, anuncien l'arribada a l'antic camp militar de Los Castillejos. Construït als anys 50 per allotjar-hi les milícies universitàries -per a molts encara és un record de l'època de la mili- va caure en l'oblit més negre quan el ministeri de Defensa el va abandonar l'any 2000. Ara és el que més s'assembla a un poble fantasma. Això sí, vandalitzat amb pintades, destrosses i matalassos en cada racó. El 2003 el va comprar la Generalitat amb la condició que Defensa es fes càrrec de la neteja. Net -només de restes militars-, encara aguanta.

7.Estacions fanatsma Gaudí, una parada de metro que no ha arribat a funcionar mai

Els canvis sobre la marxa en el traçat de les línies de metro de Barcelona han deixat punts morts, estacions fantasma que no han arribat a funcionar, com la situada sota el Banc d'Espanya o la de Correus. La més ben conservada és la de Gaudí, just a sota de l'avinguda Gaudí, que es va preveure per a la línia 2 pels volts del 1968. No va prosperar perquè aviat les obres de la línia 5 es va veure que eren més ràpides. Ara, amb una mica d'atenció, és visible des del metro quan se surt de Sagrada Família en direcció a Sant Pau (L5).

Més continguts de