Societat 31/07/2013

Detecten emissions de ràdio ultracurtes que podrien procedir de fora de la Via Làctia

El descobriment podria ajudar a entendre on són els barions que els científics troben a faltar segons els seus càlculs

Europa Press
2 min
Una imatge de la Via Làctia / GETTY IMAGES

MadridEl 2007, els científics van detectar la presència a l'atmosfera d'un misteriós pols de ràdio provinent de l'exterior de la galàxia. Els científics no sabien què era i van estudiar la possibilitat que es tractés d'un tipus d'interferència creada per la Terra. Fent servir un telescopi de ràdio per buscar púlsars, estrelles de neutrons giratòries o restes d'estrelles que han esclatat, els científics volien saber per una banda d'on venia el pols i per una altra què el podria estar causant.

Com a resultat de la investigació, els científics van arribar a una descoberta sorprenent: les emissions no procedien de cap interferència terrestre, sinó que podrien tenir l'origen fora de la galàxia. "Les emissions de ràdio duren mil·lèsimes de segon i semblen arribar des de l'altra banda de l'Univers", ha assenyalat Dan Thornton, l'autor principal de l'estudi, publicat a 'Science'.

Segons els científics, si fins ara només s'han descobert quatre emissions ultracurtes com aquestes és perquè les investigacions s'han centrat en zones relativament petites de l'espai. Afirmen que completar l'estudi de l'espai requerirà temps i que, amb una recerca més exhaustiva, tot fa pensar que es descobriran molts més senyals.

A més, l'estudi continua endavant perquè pels astrònoms no està del tot clar quin és l'origen dels senyals de ràdio. Una de les hipòtesis de treball apunta que són el resultat d'algun esdeveniment cosmològic important que va tenir lloc fa milions d'anys. "Creiem que és probable que les emissions siguin el resultat d'un esdeveniment extrem catastròfic, algun tipus de destrucció", ha indicat Thornton. Podria tractar-se d'una "supernova" o una explosió gegantina d'un magnetar (un estel de neutrons). Els científics creuen que la descoberta pot ajudar a entendre perquè els científics detecten en les seves mesures molts menys barions que, segons els càlculs teòrics, haurien d'aparèixer.

stats