Publicitat
Publicitat

L'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries investiga per millorar els cultius hidropònics, per als quals no cal terra i en els quals s'estalvia aigua

Conrear vegetals sense terra i amb menys aigua

Tomàquets, maduixes, enciams, pebrots, però també flors tallades i plantes de viver, poden viure sense sòl gràcies a l'agricultura hidropònica. La hidroponia -del grec hydro [aigua] i ponos [tasca o treball]- significa literalment treball en aigua . Hi ha conreus hidropònics purs en què la planta es desenvolupa només en un medi líquid i d'altres en què es fan servir substrats de sorra gruixuda, pedres volcàniques esmicolades o també fibres vegetals aprofitades d'altres conreus, com la fibra de coco.

"En aquests moments, el punt clau no és tant aquesta tècnica en si, sinó el seu ús com a instrument per millorar aspectes relacionats", explica Robert Savé, coordinador del Programa Horticultura Ambiental de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), del departament d'agricultura, ramaderia, pesca, alimentació i medi natural. L'IRTA fa recerca en hidroponia des dels anys 80 per millorar-ne l'ús.

Regar als edificis

S'està començant a aplicar a la vegetació que hi ha als edificis, una pràctica creixent lligada a la idea de sostenibilitat urbana. "El cultiu hidropònic, en què la planta rep dissolts en aigua i en la proporció correcta els nutrients bàsics que necessita, ens permet estudiar l'ús d'aigües regenerades per regar en els immobles", concreta Savé. "Sovint es parla de l'aigua regenerada per al reg que s'obté de les estacions depuradores, però en molt pocs indrets es disposa d'una xarxa de distribució per aprofitar-la bé. En canvi, això és possible amb solucions com la depuració de les aigües grises".

Per exemple, en un edifici amb 50 persones que té una despesa de 100 litres d'aigua per persona i dia, i amb un 60% d'aigua grisa, se'n podrien obtenir 3.000 litres diaris. Comptant una demanda màxima de reg de 6 litres per m/dia, es podrien regar 500 m. Savé recorda que "les plantes dins dels edificis han estat utilitzades tradicionalment per raons ornamentals, però ara es comencen a valorar altres funcions, com les de produir fruits o hortalisses de fulla, o per fixar la contaminació, majoritàriament, la pols".

La recerca també s'orienta a incrementar la productivitat. La hidroponia aconsegueix un creixement més ràpid dels vegetals, particularment en el cas de les hortalisses. "La raó és que es redueix la incidència de l'estrès hídric o nutricional", apunta Robert Savé. També destaca que aquesta tècnica té un gran futur per endavant on hi ha problemes de sòl, ja sigui per escassetat o per falta de qualitat. "Això és el que passa sovint en zones urbanes i periurbanes, en aquest sentit la hidroponia és un gran aliat de la producció quilòmetre zero, que acosta els conreus a les zones de consum i que cada cop serà més valorada".

Màxima eficiència

L'IRTA, en el seu Programa Horticultura Ambiental, està treballant en la manera d'obtenir la màxima eficiència en l'ús de l'aigua i els nutrients, més específicament en l'ús d'aigües de baixa qualitat, i en el desenvolupament de sensors per controlar les solucions nutritives per a les plantes. Participen en les recerques els doctors Oriol Marfà, Pere Muñoz, Rafaela Cáceres i Carmen Biel. La millora de la gestió de l'aigua en la hidroponia implica repercussions ambientals positives. No és el mateix recircular l'aigua per un conreu contínuament que utilitzar-la una sola vegada i llençar-la. En el primer cas s'aconsegueix un estalvi considerable, però és important monitoritzar l'aigua reaprofitada de manera que no perdi en cap moment l'equilibri de nutrients dissolts.

La limitació de la incidència de les malalties és un altre avantatge clar. El coordinador d'Horticultura Ambiental de l'IRTA explica: "No podem lliurar les plantes de paràsits i bacteris, ja que l'asèpsia no és possible i a més és negativa, excepte en casos molt concrets, però a través d'aquest mètode, podem reduir el nombre de patògens perjudicials per als conreus i controlar-los millor".

Els conreus hidropònics, sense sòl, són una realitat cada cop més estesa. Són capdavanters en l'aplicació d'aquesta tècnica l'Estat d'Israel, Espanya els Països Baixos, Anglaterra, Canadà i els EUA però, de fet se'n troben gairebé arreu. En indrets molt àrids prop de la costa, com Kuwait, aquests conreus es combinen amb dessalinitzadores per aprofitar l'aigua del mar.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT