Publicitat
Publicitat

De l’èxtasi i l’al·lucinació al tractament mèdic

Estudis recents han trobat que drogues com la ketamina i l’èxtasi tenen utilitat mèdica

Els trastorns mentals tenen orígens molt diferents, però tots solen presentar alteracions en el nivell de neurotransmissors, les molècules que el cervell utilitza per traslladar informació entre cèl·lules. És per això que els avenços de les últimes dècades han permès dissenyar fàrmacs per a aquestes malalties, que funcionen intentant restablir l’equilibri bioquímic del cervell. Seguint aquest principi, uns experiments recents han descobert un nou tipus de fàrmac que podria tenir un impacte important en el tractament d’algun d’aquests trastorns: les drogues recreatives.

S’anomenen drogues recreatives (o sovint simplement drogues) les substàncies químiques que s’utilitzen amb l’única intenció de generar un estat d’ànim per al gaudiment de l’usuari, sense cap interès curatiu. Moltes tenien originalment una utilitat clínica. Per exemple, els opiacis (els derivats de la morfina i similars) s’utilitzen en dosis controlades per tractar el dolor, però també es venen il·legalment per la sensació de benestar que generen. Aquestes drogues tenen efectes secundaris importants, entre els quals l’addicció, i són un problema social i de salut greu a la majoria de països.

Sorprenentment, ara s’han descobert nous usos medicinals d’aquestes drogues: nous treballs suggereixen que la ketamina i la MDMA (coneguda com a èxtasi) podrien servir per tractar la depressió i el trastorn per estrès posttraumàtic (TPE), respectivament, sempre que s’administrin de manera supervisada i a les dosis adequades.

La ketamina com a antidepressiu

La ketamina és un compost químic que, des dels anys setanta, forma part de l’anestèsia, perquè provoca un fort estat de sedació. Aquesta és la seva indicació principal, però, a part d’això, s’ha vist també que és analgèsica i que interfereix en la formació de records. Pràcticament des que es va començar a comercialitzar, es va fer famosa per una altra de les seves característiques: la capacitat de generar al·lucinacions. Així és com es va convertir ràpidament en una droga d’ús recreatiu, molt present en l’entorn de les discoteques de finals del segle XX.

Ara s’ha vist que la ketamina té encara un altre efecte, pràcticament immediat, en persones que pateixen depressió. En qüestió de minuts, el seu estat millora substancialment, mentre que els fàrmacs antidepressius clàssics poden tardar tres dies o més a aconseguir un efecte similar. Un estudi presentat fa poc en un congrés de psiquiatria proposa que aquest efecte és per l’impacte que té la ketamina no en les neurones sinó en les cèl·lules que fan les feines de manteniment del cervell, conegudes com a glia. Ja s’han començat a buscar derivats de la ketamina que facin el mateix sense produir els efectes secundaris que en compliquen l’ús.

Per altra banda, la MDMA és un derivat de l’amfetamina que provoca un estat d’eufòria i d’empatia, per això s’anomena sovint “la píndola de l’amor”. Es va sintetitzar per primer cop fa més de cent anys, amb la idea d’utilitzar-la precisament per tractar problemes mentals, però es va acabar desestimant. A partir dels anys vuitanta, va ser adoptada per la cultura rave i utilitzada àmpliament com a droga recreativa. Actualment la MDMA no té cap ús clínic i està prohibida a la majoria de països.

Èxtasi per tractar traumes

Un altre estudi presentat recentment suggereix que la MDMA podria ser útil per combatre els problemes que tenen les persones que han passat per un estrès traumàtic. Els primers estudis clínics demostren que a un 67% dels tractats amb MDMA els van desaparèixer els símptomes de la malaltia, mentre que això només va passar a un 23% del grup que no en va rebre. Els científics diuen que, de tots els fàrmacs que s’han provat fins ara per tractar traumes, és el que ha tingut més bons resultats. En aquests experiments, la MDMA s’utilitza per ajudar a recordar l’estrès traumàtic creant un estat de benestar que suprimeix el pànic i la por. Això ajudaria els pacients a enfrontar-se a l’experiència que va causar inicialment el problema i superar-la. Abans d’avaluar si s’aprova l’ús generalitzat d’aquest tractament, s’expandiran aquests estudis a un nombre més gran de voluntaris per validar els resultats.

Aquests són alguns exemples de drogues que, degudament controlades, poden tenir efectes medicinals en persones amb problemes mentals. Abans ja s’havien provat amb el mateix objectiu substàncies com l’LSD, amb resultats poc esperançadors. I fa temps que s’estudien les propietats anticanceroses del cànnabis, tot i que encara no se n’ha demostrat cap utilitat real en aquest camp. El perill d’aquesta mena d’estudis és encoratjar l’automedicació i crear un problema més greu que el que s’intenta tractar, però si es pot anar més enllà dels prejudicis i regular-ne bé l’accés, les drogues recreatives podrien ser eines molt útils per equilibrar la bioquímica del cervell i millorar la qualitat de vida de molts pacients.

Salvador Macip és metge i investigador de la Universitat de Leicester.

Més continguts de