Efímers 21/07/2015

Un full de ruta que eleva el to social del procés

CDC, ERC i les entitats acorden un pla de quatre fases per l’estat propi sense oblidar les necessitats urgents

Oriol March / Sara González
4 min
LA RECTA FINAL  La plenitud nacional és “indestriable” del progrés social, segons el pla traçat.

Barcelona“Ho hem de fer bé, i ho hem de fer ràpid”, defensava ahir Raül Romeva, cap de llista de Junts pel Sí, des de la terrassa del Museu d’Història de Catalunya. Aquesta és la recomanació que ha fet el comissionat per la Transició Nacional, Carles Viver i Pi-Sunyer, a la candidatura que integren CDC, ERC i les tres entitats principals del sobiranisme civil. L’acte de presentació de la llista va servir per fer públic l’esquema del full de ruta que han pactat els integrants de la confluència sobiranista, que preveu un màxim de divuit mesos per proclamar la independència i un total de quatre fases per exercir la plena sobirania del país sense tenir en compte les maniobres de veto que engegarà l’Estat.

Una de les principals novetats del document que va esbossar Romeva és la inclusió d’una agenda social que consta de dotze mesures i que pretén solucionar les necessitats “urgents” de la ciutadania en paral·lel als actes de sobirania necessaris per avançar cap a la independència. “Aquest és el perquè del que fem”, va assenyalar el cap de llista. Les mesures anunciades començaran el mateix dia 28 de setembre en cas que la candidatura del sí s’imposi amb una majoria “suficient” -no es van detallar xifres concretes- a les eleccions plebiscitàries.

Declaració solemne

Anunci d’inici del procés d’independència al Parlament

El Parlament que es constitueixi després dels comicis aprovarà una declaració “solemne” que proclamarà l’inici de la independència. En el text es posarà en coneixement de les autoritats de l’Estat, de les institucions europees i de la comunitat internacional l’inici d’aquest procés. La declaració es tancarà amb un “mandat” al Govern per tal que adopti les mesures necessàries per complir amb la decisió de les urnes.

Constitució

Participació ciutadana mentre es fan les estructures d’estat

La primera fase de redacció de la Constitució catalana anirà a càrrec de la participació ciutadana, segons consta al full de ruta. “Es tracta d’una fase gestionada per la societat civil i encara no regulada jurídicament”, sosté el document. Les institucions de la Generalitat centraran la seva tasca, en un principi, a posar en funcionament les estructures del nou estat “mentre s’ocupa de la gestió ordinària de les competències catalanes”. La Hisenda pròpia i la Seguretat Social catalana són dues peces claus per garantir la viabilitat del futur país.

Transitorietat jurídica

Desconnexió de les lleis espanyoles i noves eleccions

Culminada la primera fase, es procedirà a la proclamació de la independència, “que suposarà la desconnexió respecte a l’ordenament jurídic espanyol vigent”. Després d’aquesta proclamació, el Parlament té previst aprovar la llei de transitorietat jurídica, que en un principi ha de regular “de manera provisional” els elements estructurals d’un hipotètic estat català i les clàusules generals que “han de garantir la completesa de l’ordenament jurídic de l’estat i la continuïtat i successió d’administracions”.

En termes pràctics, la llei declararà la continuïtat de l’aplicació del dret autonòmic català, del dret espanyol, del dret de la Unió Europea (UE) i del dret internacional. També preveu la continuïtat dels contractes de l’Estat i de la Generalitat, així com també la possibilitat que els funcionaris i el personal laboral que prestin els seus serveis a l’administració central puguin integrar-se en el cos públic del nou estat.

A partir d’aquest nou marc jurídic transitori, CDC, ERC i les entitats tenen ideada la regulació de la fase parlamentària i referendària de la Constitució, així com l’encaix de la participació ciutadana i dels resultats obtinguts en la primera fase d’elaboració del procés constituent. Posteriorment, sempre que guanyin les forces sobiranistes, s’iniciarà l’última fase del procés d’elaboració de la Constitució amb la convocatòria d’eleccions constituents en un període màxim de divuit mesos a partir del 27-S. La creació del nou estat culminaria, segons el document, amb l’aprovació de la Constitució per referèndum.

Què passa si Madrid veta els passos cap a la independència? “En cas que mitjançant decisions polítiques i/o jurídiques l’Estat bloquegés l’autogovern de Catalunya, el Govern i el Parlament procediran a la proclamació de la independència i a l’aprovació de la llei de transitorietat jurídica”. Això pot accelerar o retardar els temps sobiranistes.

Agenda social

Mesures per resoldre les necessitats urgents dels ciutadans

La justícia social, la igualtat d’oportunitats, la creació d’ocupació i el desenvolupament econòmic són quatre eixos que Junts pel Sí té com a prioritat en el desenvolupament del procés d’independència. De fet, Romeva va insistir que en la construcció de les estructures d’estat no es poden oblidar les necessitats socials “immediates i urgents” dels ciutadans perquè justament aquestes són “la raó fonamental” per posar en marxa el procés.

Considerant que la plenitud nacional i el progrés social són “indestriables”, la candidatura es compromet a impulsar una sèrie de polítiques per millorar la vida dels catalans de cara a la construcció del nou estat. En el pla de treball, que inclou una dotzena de mesures, hi apareixen des de crear ocupació i treball “digne i de qualitat” fins a impulsar mesures per evitar els desnonaments i combatre la pobresa infantil, així com la implantació d’una renda garantida de ciutadania, garantir el futur de les pensions, potenciar polítiques per a la inserció laboral dels joves i enfortir el sistema públic de salut i social. També avançar cap a un salari mínim europeu, una escola catalana inclusiva i d’èxit escolar i un país socialment i culturalment avançat.

Govern de concentració

Una mà que estarà sempre estesa a la resta de formacions

Després del 27-S, si la candidatura obté una majoria social suficient per impulsar el procés d’independència, la seva voluntat és construir un govern de concentració nacional que materialitzi el full de ruta. Romeva va insistir ahir que la porta a sumar-se al procés quedarà oberta a la resta de formacions durant les fases fins a la declaració d’independència. Segons l’acord, si la candidatura guanya, CDC tindrà la presidència de la Generalitat, així com els càrrecs de portaveu del Govern i el de president del grup parlamentari. ERC, per la seva banda, tindrà una vicepresidència a l’executiu i la presidència del Parlament.

Això sí, Romeva va iniciar la intervenció recordant que es tracta d’una iniciativa “excepcional” perquè la situació és insòlita, però que, un cop culmini el procés, es procedirà a convocar unes eleccions de caràcter constituent. “I, en aquest marc, que guanyi el millor”, va concloure Romeva.

stats