Una represàlia proporcional?

Sigui per escrúpols democràtics o per intel·ligència política, el poder judicial espanyol va evitar ahir convertir el jutge Santiago Vidal en un màrtir i es va limitar a aplicar-li una represàlia que de ben segur a la caverna li semblarà poc. La seva intenció ha sigut aplicar el que en llenguatge diplomàtic es coneix com a “resposta proporcionada”, és a dir, un càstig suficient però que no s’acabi convertint en un bumerang per excessiu. Ara bé, si fem abstracció de la previsió d’expulsió, una suspensió de tres anys per a un jutge per una acció que no té res a veure amb les seves responsabilitats com a funcionari de l’Estat és una mesura completament extrema i dibuixa quins són els límits d’aquesta “democràcia de baixa qualitat”, segons l’afortunada definició del conseller Homs.

En tot cas, seria interessant obrir un debat sobre quins drets i quin grau d’implicació cívica haurien de poder tenir els jutges en una eventual Catalunya independent. El cas Vidal demostra que la justícia no depèn només de les sentències.