Vanessa Maxé i David Balbás: “Només si és bona per a les persones, els territoris i el planeta, és mobilitat sostenible”

L’Escola de Mobilitat Sostenible fa possible que qualsevol persona esdevingui agent de canvi en el marc d’un dels reptes globals actuals de la nostra societat: assolir una mobilitat sostenible. Ho fa a través de formació en línia i flexible, la qual permet triar entre mòduls, cursos, postgraus i màsters, així com de l’anàlisi i el desenvolupament de casos reals i projectes i visites sobre el terreny per experimentar de primera mà tots aquells temes tractats als cursos.

Durant els darrers anys es debat molt sobre la mobilitat sostenible, fins al punt d’haver esdevingut un concepte que molts cops és mancat d’un propòsit real.

— Així és: al final sembla significar qualsevol cosa o, el que és el mateix, no significar res en concret. Tenim combustibles sostenibles, autopistes sostenibles i aeroports sostenibles, i sovint costa aclarir-se entre el greenwashing, les propostes interessades, el soroll mediàtic i les confusions conceptuals. Necessitem aclarir els conceptes, ordenar els objectius i estratègies i aclarir les eines i els processos que ens ajudaran a avançar.

Quin és el concepte que defensen vostès, des de l’escola?

— Nosaltres intentem sintetitzar la nostra visió amb el lema “Només si és bona per a les persones, els territoris i el planeta, és mobilitat sostenible”. Per això, quan hi ha qui pretén vendre'ns que la mobilitat sostenible passa únicament per convertir els cotxes en elèctrics, sense considerar els efectes que això té en el consum d'espai, d’energia i de materials; en les economies locals; en l'equitat de les comunitats, l'autonomia infantil i de la gent gran; o en la nostra salut, la cosa no encaixa.

Quin paper pot jugar l’economia social a l’hora d’assolir el repte?

— L'economia convencional prioritza el capital i els beneficis. En canvi, per a l'economia social el capital és un mitjà i no un fi, prioritzant les persones i el fi social, gestionant de forma democràtica i comprometent-se amb el territori i la seva comunitat. S'estima que a l’estat espanyol hi ha prop de 75.000 empreses d'economia social, les quals generen més de 2,5 milions de llocs de treball i apleguen gairebé 23 milions de persones associades. Tot això fa que l'economia social reuneixi unes característiques clau per poder donar resposta als reptes que ens planteja la mobilitat sostenible. De fet, l'economia social ja és present en totes les dimensions relacionades amb la mobilitat: fabricació; manteniment i fi de vida dels vehicles; obtenció i gestió de l'energia necessària per moure'ls; construcció i manteniment de les infraestructures; operacions de transport de passatgers i mercaderies; planificació i disseny, etc.

I com cal anar virant, d'altra banda, de la innovació merament tecnològica a una de més social?

— Quan pensem en innovació ens imaginem cotxes autònoms, intel·ligència artificial i trens supersònics, etc., però la innovació que transforma realment les nostres ciutats no sempre ve vestida d'alta tecnologia. A l’escola creiem que les innovacions més valuoses són les que neixen de processos socials i organitzatius. Incorporar la perspectiva de gènere, de la infància i la gent gran; millorar la coordinació entre els agents i utilitzar dades que ja tenim per planificar de manera més justa i eficaç en són només alguns exemples.

Per què cal així mateix crear entorns col·laboratius per tal d’assolir el repte?

— Un dels pilars de l'escola és la idea que per aconseguir transformar els nostres sistemes de mobilitat ens cal connectar qüestions que fins ara s'havien treballat fragmentàriament. Connectar la teoria amb l'acció; les diferents disciplines; les accions que desenvolupen les administracions públiques; els diversos modes de transport i l'espai públic; les eines i instruments amb què actuem per transformar la mobilitat; etc. Això implica dedicar temps i energia al treball en xarxa i les aliances estratègiques amb tots els agents que desenvolupen la seva activitat en l'ecosistema de la mobilitat sostenible. Actualment, col·laboren amb l'escola prop de 100 professionals i 40 entitats de referència.