José Ángel Barasona: "Si la PPA ha sortit d’un laboratori, és més probable que sigui de manera intencionada que accidental"

BarcelonaJosé Ángel Barasona és investigador Ramón y Cajal del Centre de Vigilància Sanitària Veterinària (VISAVET) de la Universitat Complutense de Madrid (UCM). Fa 10 anys que investiga la pesta porcina africana (PPA) en senglars i a hores d'ara treballa amb porcs senglars infectats amb PPA.

Fa just una setmana el ministeri d'Agricultura va explicar que el centre de referència en sanitat animal de la Unió Europea (UE) havia conclòs que el virus que va causar el brot de Bellaterra pertany a un nou grup genètic, el 29. Què vol dir això?

— Vol dir que és una soca que, a priori, no ha estat mai descrita a la Unió Europea, tampoc en un laboratori. És a dir, és una soca de la qual no se’n tenia coneixement, per això li han donat el número 29, ja que fins ara teníem descrits els grups genètics de l'1 al 28. La 1 és la soca de referència, la famosa Geòrgia 07 que s'utilitza en centres que investiguen sobre la PPA. També és cert que no sabem què està circulant avui dia a l'Europa de l'Est, només a l'occidental.

Llavors la soca detectada no és la mateixa que fa servir el centre IRTA-Cresa que s'ha posat en el focus els darrers dies?

— Sens dubte no és Geòrgia 07. No és el grup genètic de la soca Geòrgia 07 que és la mare de tots els virus de PPA genotip II que circulen ara mateix a l’hemisferi nord.

S'ha parlat molt d'una possible fuga del virus.

— El tema del laboratori a mi també em sap molt greu. Sincerament, jo treballo amb el virus de la pesta porcina en senglar des de fa 10 anys en un BSL-3 –un laboratori amb el mateix nivell de contenció de bioseguretat que l'IRTA-Cresa– i em costa molt pensar que pugui escapar-se de manera accidental d’un BSL-3.

No pot haver-hi un descuit humà?

— És summament improbable. Fa molts dies que intento pensar com pot ser un accident així. L’única cosa que entenc és que, si ha sortit d’algun laboratori, és més probable que sigui de manera intencionada que accidental. És que no hi ha manera. Molts dels protocols estan preparats perquè, si existeix algun error humà, es pugui predir què pot passar. Són centres de recerca que són autèntics búnquers.

I si es tractés d'una negligència, quina quantitat de virus hauria de sortir com per provocar un contagi?

— És que aquest virus no funciona pas així. Podria passar amb la febre aftosa perquè és un virus molt petit que pot quedar enganxat a la roba o a la pell, però el de la PPA és un virus molt més gran i relativament maldestre per infectar.

Què vol dir?

— No és un virus que tingui una capacitat de transmissió elevada. És un virus gran que necessita teixit o sang infectada. Per infectar necessita que un animal entri en contacte directe amb sang, amb teixits infectats o amb secrecions hemorràgiques. Per això no aconsegueixo explicar-me com pot ser un accident. I sincerament, espero que no ho sigui perquè, com a centre de recerca, hem d’estar segurs que garantim que això no passi. Òbviament, el risc zero no existirà, però sí les mínimes possibilitats que passi una cosa així.

Molta gent ha fet mofa de la teoria de l'entrepà pel contagi. Què en pensa?

— Jo de cap manera descartaria aquesta teoria, perquè és la manera en què han anat saltant aquest virus. No només en els brots històrics, sinó en els brots actuals. Si els residus de productes carnis contaminats es processen sense seguir els controls sanitaris, després aquests productes passen a la cadena de consum. Per això no em semblaria gens estrany, per exemple, que algun turista pogués portar algun producte contaminat de l’Europa de l’Est.

També s'ha parlat que Collserola podria ser una zona de risc per a la PPA.

— Bé, cal dir que el mateix ministeri tenia un mapa de risc en què creuaven la densitat de senglars, per una banda, autovies o autopistes d’alta ocupació, per una altra banda, i àrees de servei. Amb això, tenien un mapa en què un dels tres punts de més risc de tota Espanya era justament on ha aparegut el cas a Bellaterra, en aquella zona de l’AP7. Un altre seria a l’A6, molt a prop de Madrid, i un altre seria a la zona perifèrica de Màlaga. Per això també vull defensar els companys del CRESA. Totes les hipòtesis estan obertes i fins que realment no es comprovi què podia passar i es provi, per a mi l’accident entra dins de les últimes possibilitats.

Tot i això, el ministeri diu que està investigant si ha sortit d'un laboratori.

— Sí, i que ho posessin en mans del SEPRONA, com si hi hagués alguna cosa més és el que més em preocupa. Que el ministeri ho hagués fet públic tan ràpidament... Pot ser que hi hagi informació que no coneixem.