"Els senglars no hi entenen, de fronteres": els alcaldes combaten la plaga per separat

Barcelona"Els senglars no hi entenen, de fronteres". Són paraules d'una tècnica de medi ambient d'un municipi del Baix Llobregat que resumeixen bé quina és la problemàtica que afronten els ajuntaments amb el control de la fauna salvatge. Tot plegat ha agafat protagonisme arran de la crisi pel brot de la pesta porcina africana, però ja fa mesos –i en alguns casos, anys– que els municipis metropolitans amb muntanya a la vora s'arremanguen per mantenir a ratlla aquests porcins. El problema arriba quan, fora dels parcs naturals, l'opció que tria un municipi afecta la situació de l'altre: ja sigui perquè opta per la cacera, que fa que els senglars –molt sensibles al soroll– es moguin cap a una altra zona, o perquè no fa res per controlar-los. És un escenari que fa que la gestió municipal del control del senglar es converteixi en un autèntic camp per a la teoria de jocs.

Aquest dilema es produeix, per exemple, a Sant Climent i als pobles de l'entorn de la muntanya de Sant Ramon. La societat de caçadors del poble fa habitualment batudes de senglars dins del terme municipal, que és tot àrea de caça. Ara bé, des de l'ajuntament adverteixen que aquests esforços són "insuficients si els municipis veïns no apliquen mesures similars" o si es restringeix la caça en àrees properes –així passa en les anomenades zones de seguretat–. És, per exemple, el cas de Sant Boi de Llobregat, on el mètode de control ordinari és la captura amb gàbia i posterior anestèsia per part d'un veterinari, i Viladecans, on estan en procés de contractar una empresa especialitzada per fer el mateix arran dels incidents que es van produir a la tardor en el nucli urbà.

El mètode de la captura i sacrifici també és l'opció per la qual el 2021 va optar Corbera de Llobregat, que captura uns 130 senglars a l'any davant del risc que causin accidents de trànsit, destrosses en espais verds o que s'abraonin als contenidors per menjar. Esplugues té un sistema similar des del 2024, que inclou un servei d'emergències.

A Pallejà, una densitat de senglars superior a la de Collserola, apliquen un doble mètode davant la seva proliferació en zones on el bosc ha anat avançant per l'abandonament dels conreus. Hi ha una societat de caçadors que rep suport econòmic municipal i, en paral·lel, des del 2024 han contractat un servei de captura amb gàbies trampa en urbanitzacions on no es pot caçar. "Cada municipi utilitza les eines que té al seu abast", apunta Alberto Segura, regidor d'Educació i Infància, Cultura, Comunicació, Sostenibilitat i Medi Ambient. A Pallejà van iniciar converses amb la Generalitat perquè ajudés a instal·lar contenidors de cadàvers per senglars, que ajudarien els caçadors, però finalment no es va arribar a cap entesa. "Ara caldrà reprendre-ho per seguir avançant", afegeix Segura.

Els caçadors es reivindiquen

Segons sosté Àngel Obiols, de la Federació Catalana de Caça, recórrer a empreses de control de fauna salvatge és una decisió purament política, perquè al Baix Llobregat hi ha tradició de caça i una comunitat de caçadors prou formada per assumir "amb rigor" aquest encàrrec. "El cost per a les administracions és molt més elevat: només l'anestèsia pot costar uns 500 euros per exemplar i, a més, el cadàver s'ha de cremar. Quan es caça, la carn es pot consumir o vendre", explica Obiols, cap de colla dels caçadors de Sant Just Desvern. Aquest col·lectiu manté des de fa deu anys un acord amb l'ajuntament, que totes dues parts valoren molt positivament: el consistori contribueix a les seves despeses; a canvi, els caçadors estudien l'evolució del senglar i actuen segons un pla tècnic aprovat per la Generalitat, revisant llicències de tothom que intervé.

A Matadepera, a la comarca veïna del Vallès Occidental, els caçadors ajuden al control de la fauna –del senglar, però també del cabirol–, sense escopeta i només amb la voluntat de foragitar-los. Aquest mètode es combina amb captures amb gàbia que fa una empresa externa, explica l'alcalde, Guillem Montagut. La situació és similar a Castellbisbal, que dona suport econòmic als caçadors perquè facin aguait nocturn. Matadepera, però també Sant Cugat i Corbera, han participat en estudis de la UAB per reduir la taxa de reproducció del senglar, que cria molt i amb molta facilitat.

Però, de nou, les fronteres municipals condicionen l'estratègia: quan un senglar travessa la línia que separa Sant Just de Sant Feliu de Llobregat, els caçadors no poden prémer el gallet. Hi ha hagut reunions amb els alcaldes per abordar aquesta qüestió, tot i que des de Sant Feliu remarquen que els incidents amb senglars són "puntuals" i que hi ha bona coordinació supramunicipal. Segons Obiols, un dels grans reservoris de senglars es troba a la zona del parc de Barcelona, on les autoritzacions per fer batudes excepcionals costen "molt d'obtenir", per raons polítiques, manté, però també per l'afluència de gent. Obiols lamenta l'existència d'un "prejudici" davant dels caçadors basat en un estereotip que "no es correspon amb el perfil actual" de qui practica aquesta activitat, més professionalitzada que generacions enrere.

Coordinació supramunicipal

Amb la idea d'evitar el campi qui pugui, els consistoris del Baix Llobregat intenten ordenar la gestió de la fauna salvatge. Les muntanyes del Baix són un primer espai de coordinació. A més, i segons traslladen a l'ARA fonts del Consell Comarcal, la idea és iniciar contactes amb el departament d'Agricultura el primer trimestre del 2026 per "avançar" en les mesures de control que han acordat. A banda, el Consorci del Parc Agrari de la comarca té convenis amb el Prat, Sant Boi, Santa Coloma de Cervelló i Viladecans per facilitar batudes excepcionals, amb l'autorització de la Generalitat. Pel que fa al Papiol, si "puntualment" hi ha alguna entrada de porcs senglars a la zona del Parc Agrari, protegida amb tanques, són els pagesos qui ho gestionen amb els caçadors o el consorci, segons fonts municipals.

A Collserola, la coordinació es vehicula a través del parc, on periòdicament s'autoritzen batudes de caça. Tanmateix, això desencadena moviments de senglars pel massís, amb un impacte desigual en els municipis. A Cerdanyola del Vallès –on aquest 2025 hi ha hagut tres batudes a la zona de Collserola–, generen "incomoditat i admiració més que problemes", diuen des del consistori. En canvi, a l'Ajuntament de Sant Cugat van començar a rebre queixes ja el 2009 i, en divuit anys, han invertit 600.000 euros per posar-hi remei. El 2015 es va arribar a una situació límit, amb fins a 230 senglars vivint a la ciutat. Fonts d'aquest municipi són taxatives: "La captura de senglars [a Collserola] no és suficient per reduir la població dins la zona urbana". Amb la crisi per la pesta a sobre, la Generalitat es proposa ara reduir a la meitat la població de senglars a Catalunya.