Eduard Sola: “La generació per sobre nostre parla tota en castellà, i la nostra, en català”

Dossier La generació que va decidir parlar en català als fills 4 articles

• Per què vaig decidir parlar català als fills
• Eduard Sola: “La generació per sobre nostre parla tota en castellà, i la nostra, en català”
• Màriam Ben-Arab, la catalana d'arrels tunisianes que dibuixa a 'Cavall Fort'
• L’experta en multilingüisme d'Europa que ha educat els fills en cinc llengües (i una és el català)

BarcelonaQuan el guionista Eduard Sola va guanyar el Gaudí per Casa en flames va recordar-se dels seus orígens humils i "orgullosament xarnegos". I quan va guanyar el Goya va dedicar-lo a les "supermares" que, com la seva, ho han sacrificat tot pels fills. "Mama, això és per a tu. T’estimo moltíssim", li va dir en català. Dos mesos després, ens trobem amb Eduard Sola i els seus pares, superada ja la voràgine dels reconeixements i la ressaca pel debat polític que va aixecar la paraula xarnego.

José Antonio Sola i Sebastiana Guerrero, Sebi, han baixat de Santa Eulàlia de Ronçana a fer d’avis de l’Emília (5) i el Jan (1) al barri de Sants. La seva família és una de tantes de fills d’immigrants andalusos que es van integrar en la catalanitat a la segona generació, fins al punt que quan va néixer el seu fill, el 1989, li van posar Eduard i li van parlar en català. "Entre nosaltres continuàvem parlant en castellà i al nen, en català, però sense cap mena de problema. Vam dir «Perquè estigui més integrat, que som a Catalunya, que parli l’idioma d’aquí, que els amics seran catalans». No va ser premeditat ni res", explica la Sebi, que continuava parlant amb tota la família –pares, sogres i germanes– en castellà. "Aquesta decisió inconscient també la van prendre les meves tietes respecte als meus cosins. La generació per sobre nostre parla tota en castellà, i la nostra, tota en català", diu Sola. Es tracta d'un canvi lingüístic intrafamiliar que passava paral·lelament en altres llars.

La família de la Sebi s’havia establert a les colònies de les mines de Sallent, on el català era inexistent. Quan la Sebi va baixar a viure en un poblet del Vallès de pocs milers d’habitants, amb 7 anys, va trobar-se amb el català. "No entenia res de res. Em va costar una miqueta, potser tres mesos, perquè de seguida vaig fer amics i tots eren catalans, tot era en català", recorda.

El José Antonio vivia a les cases barates de Granollers, que llavors era un barri exclusivament castellanoparlant de la perifèria de la ciutat. Va sentir català quan als 14 anys va començar a treballar en una farmàcia del centre. Eren dues trajectòries paral·leles que es van trobar. "Ens vam conèixer parlant castellà, i quan comences amb un idioma ja l'has pifiat, ja no canvies. Jo al meu home no sé dir-li «t'estimo», jo li dic «te quiero». És que no em surt. Sí que em surt amb el meu fill: «T'estimo moltíssim»", diu, retornant-li aquella dedicatòria dels premis.

"Què busco per al meu fill?"

En cap moment van viure el canvi com una renúncia. Vist des d’avui, si pensen per què van decidir parlar al fill una llengua que no era la materna, la resposta és a fora de casa: "Va ser fàcil. El meu entorn de feina, les mares de l’escola, el poble, les festes majors... Tot el que s’hi feia era en català", diu Guerrero. El fill veu que la geografia va ser clau per a la integració, una condició que avui es fa difícil de reproduir per integrar les onades posteriors d’immigrants, perquè es troben amb menys entorns catalanitzats.

"També s’hi va sumar una qüestió política més profunda –apunta Eduard Sola–. Jo soc del 89, en ple pujolisme. Sempre hi ha hagut una classe alta castellanoparlant, sens dubte, però en aquells primers 90 hi havia clarament una reivindicació del bon català. I el bon català vol dir una classe benestant. I tot i que [el català] sigui una qüestió inconscient i deguda al context, jo crec que també hi ha això en el seu cap. Quan prens les decisions de criança, sens dubte dius: «Què busco per al meu fill? Busco el millor». I hi ha un model, que és el bon català, al qual li van bé les coses, que és estudiat, que té un bon sou, que parla català. Doncs donem-li el català".

El que està passant a la quarta generació dels Sola és just el contrari. La neta, que és "catalanoparlant i catalanopensant", està socialitzant a l’escola i al barri de Sants sobretot en castellà. "A la meva filla a casa ningú li ha parlat en castellà, i avui té 5 anys i el parla perfectament. I dius: «No cal fer esforços perquè la gent aprengui castellà. El castellà està al món, el castellà guanya la partida sempre»". Per això Sola celebra que els seus pares fessin el canvi que avui representa un gra de sorra per salvar la llengua: "La decisió que ells van prendre és l'òbvia, o sigui, al castellà no li fa falta un parlant més, ja el guanya de forma automàtica".

El xarneguisme avui

La paraula xarnego va ser la que va disparar les alarmes després del discurs d’Eduard Sola als Gaudí. Ell ho explica així: "El xarneguisme per a mi és una qüestió de classe obrera d’una època concreta ubicada en un lloc concret". I això no vol dir que contraposi el xarnego de classe obrera amb la idea de català burgès. "A la mateixa època que els meus avis passaven gana, als Pirineus hi havia la mateixa gent passant gana. La meva iaia buscava a les escombraries les peles de patata, i t'asseguro que hi havia molts catalans amb tots els cognoms catalans que també ho feien", diu.

Sola assegura que reivindicar-se com a xarnego no és un retret: "És gairebé el contrari. Em sap greu, de tot cor, que hi hagi un català que pensi que la paraula xarnego és pejorativa per a aquest català. Al contrari, em sembla que reivindicar l’orgull xarnego és agrair als catalans que ja hi eren el seu esforç col·lectiu, que ha fet que avui nosaltres també siguem catalans de tota la vida", diu Solà, que intenta anar amb peus de plom per "no ficar-se en un embolic", conscient que és una paraula carregada d'interpretacions.

Ni Sola ni la seva mare diuen haver-se sentit exclosos pels seus orígens familiars. "Això del xarnego no em va preocupar mai. Vaig estar integrada de seguida –diu la Sebi–. Em van obrir els braços". Però per a Sola val la pena reivindicar el sobreesforç de classe, que té a veure amb l’origen humil. "La nostra classe obrera ha hagut de fer unes coses que altra gent no ha hagut de fer, i això té un preu per a nosaltres, i és legítim que el puguem reivindicar. Per exemple, jo vaig anar a l'Escac, i l'Escac valia molta pasta. Ells [els pares] van fer l'esforç perquè jo pogués anar a l'Escac, però jo, en paral·lel, m'aixecava a les cinc del matí per estudiar per ser becat. Els meus companys que tenien famílies benestants no s'aixecaven a les cinc del matí. Això, al final, crea una espècie de ferida, que hi és i no passa res, no ens fem l’harakiri, però va generant una marca. I quan diem «orgullosament xarnegos» ens referim a aquest esforç, al fet que ens ho hem currat, a l'orgull de l'esforç propi i de l'esforç col·lectiu, perquè sense escola pública no ens n'hauríem sortit, sense una societat que acull, que està per nosaltres. Perquè a mi no em pertocava ser un agent cultural. ¿I d'això en podem dir orgull de classe obrera? Sí. I concretament, el nostre és orgull xarnego, perquè venim d'aquests xarnegos", diu Sola.

Tal com acabava el discurs dels Gaudí, el guionista pensa que ara toca contribuir a integrar els fills de la nova immigració. "En el català, hi ha una forma de resistència: som conscients que som nosaltres o ningú", sentencia. "Quan identifiquem un nouvingut que parla català, l'abracem amb força. I quan identifiquem un nouvingut que no el parla, ens hem d'esforçar perquè el parli. Això és el que ha fet el català de vuit cognoms catalans tota la vida, i ho ha fet molt bé".

Dossier La generació que va decidir parlar en català als fills 4 articles

• Per què vaig decidir parlar català als fills
• Eduard Sola: “La generació per sobre nostre parla tota en castellà, i la nostra, en català”
• Màriam Ben-Arab, la catalana d'arrels tunisianes que dibuixa a 'Cavall Fort'
• L’experta en multilingüisme d'Europa que ha educat els fills en cinc llengües (i una és el català)