L’experta en multilingüisme d'Europa que ha educat els fills en cinc llengües (i una és el català)

Dossier La generació que va decidir parlar en català als fills 4 articles

• Per què vaig decidir parlar català als fills
• Eduard Sola: “La generació per sobre nostre parla tota en castellà, i la nostra, en català”
• Màriam Ben-Arab, la catalana d'arrels tunisianes que dibuixa a 'Cavall Fort'
• L’experta en multilingüisme d'Europa que ha educat els fills en cinc llengües (i una és el català)

BarcelonaFa 25 anys que Anna Solé Mena viu a Bèlgica i fa gairebé els mateixos que treballa a la Comissió Europea. El 2010 va publicar Multilingües des del bressol (UOC), un llibre en què donava recomanacions per educar els fills en diverses llengües, cosa que ella ha practicat amb la seva pròpia família amb èxit. La llengua, que era un interès paral·lel a la seva carrera professional, finalment hi ha confluït: des de fa tres anys és l’experta en multilingüisme de la direcció general d'Educació, Joventut, Esport i Cultura de la Comissió Europea. En un moment de gran diversitat social i gran complexitat per al català, defensa el manteniment de les llengües maternes i també l'aprenentatge de les llengües de la comunitat.

Quina llengua s’ha de parlar als fills?

— Recomanem que les famílies transmetin la seva llengua materna. Jo he parlat als meus fills català a Brussel·les, i el meu marit, flamenc. Els nous catalans han de ser conscients que els seus fills han d’aprendre català i han de mirar de facilitar-los el contacte amb la llengua, però ells mateixos no són els qui han de fer aquesta feina, perquè potser no la parlen o la parlen malament.

De qui és feina?

— De la comunitat. L'escola és important, però és veritat que depenent d'on visquis de Catalunya el català hi és de manera insuficient, perquè al pati o fora del centre ja no tens prou exposició. Caldria que la comunitat faciliti activitats en català i, sobretot, que siguin accessibles per a tothom. Si els pares es noten benvinguts a la comunitat, també intentaran reforçar els vincles dels nens amb activitats d'aquesta comunitat. El que veiem és que com més aprecies la diversitat lingüística, més reciprocitat hi ha: tu respectes la meva llengua, jo entenc que això és important i respecto la teva.

Quines són les claus per educar en el multilingüisme?

— L'actitud de la família envers qualsevol llengua canviarà la motivació del nen: si dins de la família et diuen que el català és important, que hi faràs amics, que tindràs millors feines, més oportunitats... els nens pujaran donant-li valor. Solem recomanar que les escoles siguin molt inclusives i que, quan hi ha diversitat cultural i de llengües, totes es respectin i trobin un espai. Perquè els nanos que veuen reconeguda la seva cultura normalment tenen millor rendiment acadèmic. L'altre element essencial és l'exposició: fer que necessitin la llengua.

En el seu cas, els fills parlen cinc llengües. D’on surten?

— Jo els he parlat català i hem intentat socialitzar-nos en català al casal de Brussel·les perquè poguessin sentir més català que el meu. El pare i l’escola els han parlat flamenc, llengua majoritària a Bèlgica, però no a Brussel·les, on el francès és molt més important. Per tant, el francès és present a la comunitat –seria com el castellà a Catalunya– i ja l’aprendran sols. De l’anglès també se’n va ocupar molt bé l’escola. La cinquena és potser la que tenen més fluixa, el castellà. El que vaig fer és buscar activitats que puguin fer en aquesta llengua. No saps com era quadrar totes les activitats, en totes les llengües i amb els continguts multimèdia en versió original!

Per què era important tenir tantes llengües?

— Per a mi era important traspassar la meva llengua materna, el català. El castellà és la llengua materna de la meva mare; per tant, també és una llengua de casa. I totes les altres són llengües que estan molt presents en la meva vida. Treballant a la Comissió Europea, tinc amics de tot el món. Esclar, no les pots passar totes al mateix nivell.

Com funciona la gradació?

— Cap multilingüe és un multilingüe simètric. Per exemple, si cuines amb ta mare en català, sabràs les paraules de cuina en català. Això tampoc ens ha de preocupar gaire perquè, quan has d'utilitzar una de les llengües que no són principals, de seguida ho agafes si tens una base àmplia. El vocabulari especialitzat s'adquireix molt fàcilment quan hi ha interès o necessitat. Tampoc no vol dir que es mantinguin igual totes les llengües al llarg de la vida, és molt elàstic.

Quantes llengües maternes es poden tenir?

— Com a molt, tres. Els meus fills en tenen dues, la materna i la paterna, perquè cada un els ha parlat sempre una llengua i ells van canviant en funció d'amb qui parlen, perquè tots ho entenem tot. Entre els pares parlem anglès, entre els germans es parlen flamenc. "Un progenitor, una llengua" és una tècnica que funciona molt bé, sobretot quan són petits. Quan ja són grans i ja les parlen força bé, es pot ser més flexible en funció de l’entorn. És veritat que a l'adolescència perds el control, perquè no els hi pots imposar certes activitats. Qualsevol estratègia que tinguin els pares l’han de poder portar, no pot ser molt artificial. Si la família és immigrant i amb una posició econòmica complicada, no els pots demanar coses massa complexes però sí motivació.

Com podem dir a les famílies que, per a la nostra comunitat i la nostra llengua, és important que aprenguin català sense que perdin la seva pròpia llengua familiar?

— És una mica a la inversa del que pensaríem de "com més català a casa, millor". Com més català millor, sí, però això no vindrà del pare urdú. Si el pare urdú fa classes de català i parla català amb els veïns, això és fantàstic perquè el nano veu que és el camí, i l’ha d’aprendre més ràpid i millor que ell, però amb el pare ha de parlar urdú, la llengua de casa. No pots ser un model lingüístic en una llengua que no domines bé i, a més, a nivell emotiu perdries la teva identitat lingüística.

Però en segones i terceres generacions hi ha persones que sí que canvien de llengua, cosa que afavoreix el català, com una llengua minoritzada i en retrocés.

— Sí, la segona generació, si ja té les dues llengües ben apreses, sí que podrà triar. Si tens molta motivació –per motius ideològics, econòmics, emocionals, polítics–, pot ser que prioritzis canviar de llengua. La meva mare era aragonesa, es va casar amb un català i a mi em va criar en català, perquè la mare s’adonava que, per a la família catalana, era molt important que els fills parlessin en català. Una estratègia és parlar a casa la llengua minoritària, perquè l’altra ja la trobaràs al carrer.

El principal problema és que no es trenca la idea del monolingüisme?

— És terrible i ridícul. La majoria d'habitants del planeta són multilingües. El que és estrany és ser monolingüe! Pensa en Àsia, Àfrica i fins i tot Europa... S'ha fet molta recerca en països anglosaxons on diuen "Observarem els bilingües", però són ells als qui s’hauria d’estudiar! No patim, que al cap hi caben moltes llengües: si el teu fill no té cap problema, hauria de saber català, castellà i un parell de llengües més. L’objectiu de la política europea és que els nanos surtin de l'escola secundària parlant la llengua d'escolarització i dues més, i apreciant tota la diversitat lingüística. Qualsevol llengua és part de l'estima que un té per ell mateix. Cada llengua és important.

Dossier La generació que va decidir parlar en català als fills 4 articles

• Per què vaig decidir parlar català als fills
• Eduard Sola: “La generació per sobre nostre parla tota en castellà, i la nostra, en català”
• Màriam Ben-Arab, la catalana d'arrels tunisianes que dibuixa a 'Cavall Fort'
• L’experta en multilingüisme d'Europa que ha educat els fills en cinc llengües (i una és el català)