Olimpisme

L'esport olímpic on els indis nord-americans s'enfronten als Estats Units

La nació indígena Haudenosaunee demana tenir equip als Jocs del 2028 per jugar a lacrosse

La selecció femenina de Lacrosse dels Haudenosaunee
Olimpisme
03/11/2025
4 min

BarcelonaUna de les novetats als Jocs Olímpics del 2028 a Los Angeles serà el retorn de l'esport més antic practicat a l'Amèrica del Nord: el lacrosse. Un joc per equips de 10 jugadors en què cal marcar gols en una porteria defensada per un porter. La petita pilota de goma es passa utilitzant un pal amb una xarxa a l’extrem. Un joc elèctric que tenim documentat per primer cop cap a l’any 1100 a la regió de l’actual estat de Nova York, quan el jugaven diferents tribus iroqueses en el marc de rituals i festivitats, fent partits salvatges amb centenars de jugadors involucrats que podien acabar amb ossos trencats o fins i tot morts. El 1904 i el 1908, el lacrosse va formar part del calendari olímpic amb dos triomfs canadencs, però després va anar perdent pes. Seria esport d'exhibició el 1928, el 1932 i el 1948. I després va desaparèixer dels Jocs fins ara.

Aquest joc va ser inventat pels pobles natius nord-americans, però la versió actual és aquella adaptada pels europeus. Quan els missioners francesos van arribar a la zona, van batejar l'esport amb el nom de "lacrosse" ja que el pal els recordava una creu. Els pobles indígenes es refereixen a l'esport com "el joc del creador" perquè una llegenda afirma que va ser inventat per una divinitat i que el primer partit l'haurien jugat els ocells del cel contra els mamífers de la terra. Al Canadà el metge George Beers publicaria una primera versió de normes del joc a Montreal el 1867, on es posava ordre i normes. Beers arribaria a organitzar una gira d’un equip amb indis i blancs plegats, que jugaria el primer partit de lacrosse documentat a Europa davant la reina Victòria a Londres.

Un partit de lacrosse entre la selecció dels indis iroquesos i els Estats Units.

El lacrosse torna al calendari olímpic aprofitant que gaudeix d'una bona salut als Estats Units, tant en l'àmbit masculí com en el femení. És un esport popular entre universitaris, en part perquè, tot i tenir contacte, és menys violent que el futbol americà. Per aquest motiu va ser un dels cinc esports escollits per entrar al calendari dels Jocs de Los Angeles juntament amb el futbol flag (una versió del futbol americà), l'esquaix, el criquet i el beisbol/softbol. El problema és que els creadors del joc no s'ho han acabat de prendre bé i ja senten que els deixen fora. ¿La raó? Dins del lacrosse la selecció nacional de la Confederació Haudenosaunee competeix de forma oficial i s'enfronta amb els Estats Units, quan els jugadors són ciutadans nord-americans.

La Federació Internacional de Lacrosse va decidir permetre l'existència de la selecció nacional de la Confederació Haudenosaunee en senyal de respecte als creadors del Joc. Aquesta confederació iroquesa inclou les tribus Mohawk, Oneida, Tuscarora, Seneca, Onondaga i Cayuga. Als Mundials poden utilitzar la seva bandera i enfrontar-se amb qui sigui. Però als Jocs Olímpics no els deixen participar.

De Biden a Trump

La Federació Haudenosaunee ja fa dos anys que lluita per convèncer el Comitè Olímpic Internacional perquè els permeti competir a Los Angeles de forma independent. I citen el precedent els llunyans Jocs del 1904, quan va participar un equip format per indis Mohawk. Llavors, però, els Jocs no tenien regles fermes i la delegació canadenca va poder enviar dos equips, un format per jugadors d'origen europeu i aquest de mohawks. Jugadors que van demanar participar amb els seus noms indígenes i no aquells amb què havien estat batejats pels occidentals: Veu Totpoderosa, Àguila Negra, Falcó Negre, Mitja Lluna, Menjador de Serps, Cua Tacada, Peu Lleuger, Home Poruc del Sabó, Falcó Nocturn, Pluja a la Cara i Jaqueta Vermella.

Més d'un segle després, el somni per tornar a tenir un equip local segueix viu, tot i que les coses s'han complicat amb l'ascens al poder de Donald Trump, que, a diferència de l'anterior president Joe Biden, no té interès en aquest afer. Una de les últimes accions que va fer Biden abans de deixar la Casa Blanca va ser donar suport a la campanya dels Haudenosaunee per convèncer el Comitè Olímpic Internacional. "Els seus avantpassats van inventar el joc. El van perfeccionar durant mil·lennis. Les seves circumstàncies són úniques. I se'ls hauria de concedir una excepció per presentar el seu propi equip als Jocs Olímpics", va dir Biden.

En un comunicat conjunt del govern dels Estats Units i el Canadà, hi deia: "Si bé la participació en els Jocs Olímpics generalment està reservada a països reconeguts, els Haudenosaunee busquen una excepció especial del COI per presentar el seu propi equip de lacrosse. Tot i que respectem la independència del COI, l'animem a aprofitar aquesta oportunitat històrica. Permetre que els Haudenosaunee competeixin en lacrosse, l'esport que van inventar, promouria els valors més alts dels Jocs Olímpics i enviaria un missatge poderós sobre el respecte i la valoració del patrimoni cultural indígena".

Segons Leo Nolan, directiu de la Federació dels Haudenosaunee, no demanen una bogeria. "Aquest esport és part de la nostra vida, part central del nostre estil de vida. Els Haudenosaunee estem reconeguts com a nació sense govern dins dels Estats Units i hem tingut la possibilitat de signar com a tal tractats internacionals. I el Comitè Olímpic Internacional permet competir nacions i territoris que no són estats reconeguts, com Puerto Rico, Aruba o Guam. Per quina raó no podem fer-ho nosaltres?", es pregunta. El COI es limita a recordar que cal respectar la Carta Olímpica i que sense Comitè Olímpic propi, no es pot competir. I els Haudenosaunee, descendents d'aquella confederació iroquesa que fa quatre segles va ser un estat molt fort, no tenen Comitè Olímpic propi. Només tenen la federació de lacrosse.

No ha ajudat el retorn al poder de Donald Trump, que no destaca per cuidar els drets dels pobles indígenes i ha mostrat indiferència per aquesta petició dels Haudenosaunee, els quals segueixen jugant mundials, tant en estadis com en versió indoor. En honor als creadors del joc, als anys setanta la federació internacional va acceptar que tinguessin una federació oficial, cosa que ha portat els Haudenosaunee a jugar els Mundials i ha creat algun conflicte diplomàtic, perquè els jugadors viatgen amb el passaport iroquès, reconegut pels Estats Units però no vàlid per viatjar a Europa. Si el COI no mou peça i no els accepta, el següent debat serà veure si la federació dels Estats Units convoca jugadors de la selecció dels Haudenosaunee per reforçar el seu equip. Rivals als Mundials, haurien de jugar units el 2028.

stats