El 2020 la Fundació ”la Caixa” ha ofert acompanyament emocional i espiritual a 56.730 persones en procés de final de vida i dol
Fins a 24.894 pacients i 31.836 familiars han estat atesos pels 44 equips d’atenció psicosocial a 132 hospitals i 133 unitats domiciliàries de tot l’Estat. A Catalunya, 7.151 pacients i 7.589 familiars
El 2020 ha estat l’any més intens que han viscut els professionals dels EAPS (equips d’atenció psicosocial) que treballen en el marc del Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades de la Fundació ”la Caixa”. Des de principis de gener del 2020 fins a finals de desembre, els EAPS han atès un total de 56.730 persones: 24.894 pacients, 1.161 dels quals afectats per covid-19, i 31.836 familiars, 1.874 dels quals vinculats a pacients amb el virus. A Catalunya han estat ateses 14.740 persones: 7.151 pacients, 49 amb covid-19, i 7.589 familiars, 39 dels quals vinculats a pacients afectats.
El Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades de la Fundació “la Caixa” va néixer el 2009 com un programa pioner en l’atenció emocional i espiritual en les cures pal·liatives i els processos de final de vida i de dol, i des d’aleshores ha atès més de 204.600 pacients i prop de 277.000 familiars d’arreu de l’estat espanyol.
Són 44 els EAPS que actualment actuen a 132 hospitals de tot Espanya, i 133 unitats de suport domiciliari. Els EAPS estan formats per 230 psicòlegs, treballadors socials, infermeres, metges, agents pastorals i més de 1.000 persones voluntàries.
A Catalunya, el programa l’implementen 11 EAPS que actuen en 39 hospitals i centres sociosanitaris i en 42 equips d’atenció domiciliaria.
Fins a l’últim instant
L’atenció al final de la vida i al dol en circumstàncies extremes –com les actuals– ha estat també objecte de treball dels professionals del programa. Amb les circumstàncies derivades de la pandèmia, els EAPS han vist com s’incrementava la seva tasca d’acompanyament, no tan sols a persones en situació de final de vida, sinó també a pacients greus per covid-19, els seus familiars i els professionals que les atenien.
La pandèmia ha fet més visible un tema tabú com la mort. Així ho confirma Montserrat Esquerda, directora de l’Institut Borja de Bioètica i col·laboradora del programa: “La pandèmia ens ha dut moltes morts, sense preparar i no esperades. Ara podem dir que estem més preparats per parlar de la mort i de la feina que es fa a les unitats de cures pal·liatives”.
Verónica Linares, psicòloga de l’EAPS de Tarragona, explica: “Una de les coses que hem detectat és que cal oferir una atenció integral al malalt. S’atén el cos i la salut, i és un repte passar a un paradigma més psicosocial. El covid-19 ho ha evidenciat, així com que la figura del psicòleg ha de tenir més presència en el sistema sanitari. Fins ara s’ha estat treballant amb el dualisme entre cos i ànima, però estem en un moment en què podem tractar-les com un tot”.
En aquest sentit, la tasca dels EAPS ha generat algunes transformacions en l’àmbit sociosanitari, com per exemple l’ús de formats en línia per atendre en la distància, i l’impuls de noves iniciatives per cobrir emergències i noves realitats, i també en el model de col·laboració amb els professionals sanitaris.
El Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades, emmarcat en l’Estratègia de Cures Pal·liatives del Sistema Nacional de Salut, proporciona a persones en situació de final de vida i als seus familiars una atenció càlida i personalitzada que complementa la tasca de les unitats de cures pal·liatives en hospitals i domicilis.
