Dígits i andròmines
Mèdia 25/03/2023

Per la presència digital del català

Una desena d’entitats que vetllen per la llengua s’alien per impulsar-la en vuit àmbits vinculats a la tecnologia

5 min
Una usuària buscant a Google informació sobre l’escriptora Mercè Rodoreda.

BarcelonaLa marginació que el contingut en català pateix des de fa uns mesos en els resultats de les cerques web ha posat en evidència de manera sobtada que la nostra llengua afronta reptes nombrosos i molt diversos en el món digital. El posicionament web del català és una mostra molt visible perquè representa un empitjorament, encara inexplicable, d’una situació prèvia que ens era relativament favorable. Però hi ha altres àmbits vinculats a la tecnologia en què la presència del català no és satisfactòria, no respon a la quantitat de parlants en comparació amb altres llengües o necessita ser vetllada amb atenció especial.

Inscriu-te a la newsletter Sèries Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

Alguns d’aquests àmbits són les aplicacions mòbils, les xarxes socials, les plataformes audiovisuals, l’automoció, els electrodomèstics, els assistents de veu i els algoritmes d’intel·ligència artificial. En la nostra doble faceta de ciutadans i consumidors, els catalanoparlants estem assumint amb aparent normalitat que els menús del cotxe que conduïm o els del televisor que mirem estiguin en una llengua diferent de la que fem servir per parlar amb la persona que se’ns asseu al costat.

Si aquesta disfunció persisteix, les conseqüències a llarg termini per al català seran demolidores: a diferència del món físic, on els usos lingüístics es mesuren aproximadament per la via de les enquestes, en l’univers digital les empreses que gestionen els dispositius i plataformes saben al detall amb quin grau d’interès –o de resignació– escollim cada idioma, i els seus algoritmes prenen decisions en conseqüència: si faig l’esforç de publicar la meva web en català però hi accediu igualment per la versió en espanyol, quan la renovi potser ja no em prendré la molèstia.

La situació de diglòssia va més enllà de si una web disposa de versió en català o una aplicació web es pot configurar en el nostre idioma. També cal tenir present l’idioma del contingut (¿es pot publicar en català?, ¿es respecten les preferències de l’usuari en els resultats de les cerques web?), el de la participació (¿es pot comentar/valorar/puntuar en català?) i fins i tot el de la publicitat, que afecta l’activitat econòmica de les empreses i els comerços (¿es poden publicar/contractar anuncis en català i/o adreçats a consumidors catalanoparlants?).

Per abordar el problema de manera eficient, aquesta setmana s’ha presentat formalment l’Aliança per la Presència Digital del Català (APDC), formada inicialment per deu entitats de tot l’àmbit lingüístic amb solvència contrastada en la defensa de l’idioma: Acció Cultural del País Valencià, Amical Wikimedia, Fundació.cat, Institut d’Estudis Catalans, Institut Ramon Llull, Obra Cultural Balear, Òmnium Cultural, Plataforma per la Llengua, Softcatalà i WICCAC.

L’APDC, de la qual soc secretari tècnic per encàrrec de les entitats membres, neix per representar conjuntament els drets lingüístics de la societat civil catalanoparlant en l’àmbit digital per tal que siguin respectats per les empreses, plataformes i organitzacions de tot el món en els productes i serveis que ofereixen als ciutadans. Vol ser l’interlocutor amb els actors públics i privats que determinen la presència del català, canalitzant els recursos tècnics i de coneixement i les capacitats de relació, difusió i mobilització de cadascuna de les entitats membres i de les que s’hi puguin anar incorporant.

Igualment, l’APDC requerirà sempre que calgui la col·laboració de les institucions acadèmiques i centres de recerca del país, algunes de les quals ja s’hi han mostrat disposades. L’APDC es coordinarà amb els governs dels territoris de parla catalana sempre que sigui possible. De fet, ja col·labora en un primer projecte amb la Generalitat de Catalunya, que ha convidat a unir-s’hi els seus homòlegs de la resta de territoris.

Quatre línies d’actuació

En cadascun dels vuit àmbits esmentats, l’APDC es proposa intervenir mitjançant quatre línies d’actuació transversals: diagnòstic, interlocució, vigilància i actuació.

La primera línia és diagnosticar la situació partint de dades i no de percepcions. Per començar, l’APDC està elaborant des de mitjans de febrer i per encàrrec del govern de la Generalitat de Catalunya un informe sobre la pèrdua de pes del català en el posicionament web, i ha demanat a desenes d’empreses públiques i privades, organismes oficials, universitats i mitjans de comunicació amb web bilingüe o multilingüe l’historial detallat de trànsit procedent de cercadors en les seves pàgines durant els dos últims anys. D'aquesta manera, es vol determinar la magnitud de la caiguda del català i en quin moment va començar.

L’acollida ha sigut excel·lent: hi estan col·laborant empreses que inicialment no s’esperava que ho fessin, i fins i tot algunes que aporten les dades, però prefereixen mantenir l’anonimat. Actualment, s’està processant la informació rebuda, que és molt heterogènia en format, i en les pròximes setmanes es preveu disposar de resultats preliminars per presentar-los a Google, que els espera amb interès. En el procés també s’han formulat –i descartat, en alguns casos– diverses hipòtesis tècniques que explicarien el problema, per accelerar la intervenció per part dels cercadors.

Aquesta anàlisi tècnica és imprescindible perquè molts internautes han observat que hi ha una anomalia, però n’hi ha que no poden acreditar que tenen el seu entorn de navegació web totalment configurat en català. Per altra banda, hi ha la percepció equivocada que el problema ja s’ha resolt perquè en els mòbils sembla aparèixer en primera posició un resultat en català, però no és de tipus orgànic sinó un quadre d’informació procedent de la Viquipèdia que sí que respecta la preferència lingüística de l’usuari.

La segona línia és identificar quins actors públics i privats determinen la presència del català en cada àmbit i establir-hi un diàleg constructiu per conèixer els motius del dèficit i ajudar-los a corregir-lo, posant a disposició el coneixement i els recursos dels membres de l’APDC, que en alguns casos tenen gran experiència en la catalanització d’aplicacions i plataformes. També s’està demanant als catalanoparlants que treballen en empreses digitals que ajudin a trobar els interlocutors més adequats.

La tercera línia consisteix en crear taulers de comandament i observatoris amb antenes distribuïdes geogràficament per descartar els efectes de la ubicació. Faran un seguiment continuat de la presència digital del català, tant per verificar els efectes de les accions de millora com per detectar com més aviat millor futurs deterioraments.

Finalment, es preveu promoure diferents tipus de campanyes. Unes seran informatives per ajudar a configurar correctament els dispositius i les aplicacions de l’usuari per assegurar la visibilitat digital de la seva condició de catalanoparlant. D’altres seran prescriptives, destacant els productes i serveis que sí que donen al català la presència que li correspon davant els que no ho fan: si TripAdvisor esborra els comentaris escrits en català, convé saber que Booking no ho fa. I si els cotxes Tesla són els únics que ofereixen els menús en català, les altres marques i els seus proveïdors de components han de ser-ne conscients, especialment en el moment actual de transició digital d’aquesta indústria. Com a últim recurs, es preveuen campanyes reivindicatives per reclamar massivament a algun actor la presència del català.

stats