Divendres al matí, alguns magazins matinals es feien ressò de l’entrevista de Jordi Basté a Iñaki Urdangarin que s’havia emès la nit abans. Es limitaven a citar el títol del programa en un petit rètol, però obviaven la cadena i pràcticament no donaven cap context de l’emissió.
La primera a fer-hi referència va ser Ana Terradillos a Telecinco, a La mirada crítica: “Siguiendo la estela de su exsuegro, Iñaki Urdangarin rompe su silencio”. Per crear expectatives assegurava que “Habla de todo: desde las lágrimas en prisión a su ruptura con la infanta Cristina”. El titular que destacaven era el d’haver perdut un dels amors de la seva vida a conseqüència del seu pas per la presó. A l’hora d’analitzar l’entrevista una mica més tard, però, les aspiracions es desinflaven. Connectaven amb el periodista Juan Luis Galiacho perquè valorés les declaracions d’Urdangarin. L’home alertava que la poca informació que havia donat radicava, molt possiblement, en el pacte de silenci a canvi de diners vinculat al divorci amb la infanta. Assegurava també que, actualment, “Iñaki Urdangarin es íntimo amigo del rey Juan Carlos”.
A Espejo público, a Antena 3, es van quedar amb un altre titular: “Mi madre y mis hijos saben que es imposible que yo tuviera voluntad de delinquir”, destacaven. Una afirmació de la qual no vam poder tenir més context perquè Basté no va repreguntar. També feien èmfasi en la pèrdua de l’amor de la seva vida, referint-se a la infanta. Aquesta va ser la gran frase lacrimògena que més es va repetir l’endemà. En el programa de Susanna Griso van reproduir moltes frases d’Urdangarin, però, curiosament, no en van emetre cap fragment. El fet que l’entrevista es desenvolupés en català i que l'exgendre de l’emèrit aparegués parlant-lo amb naturalitat devia ser percebut com una interferència que era millor no mostrar. Es van limitar a transcriure en pantalla els titulars traduïts al castellà, sense ensenyar les imatges. A la tertúlia, tot girava al voltant de la perplexitat que provocaven els escassos temes que s’havien abordat. Fins i tot van omplir una pantalla amb els assumptes pendents sota el rètol "De lo que no habló Iñaki" i una llista que incloïa la seva etapa com a duc de Palma, el cas Nóos, l’emèrit i els seus escàndols, les trobades familiars a la presó i la seva nova parella. A la tertúlia, una vegada més, tothom ho atribuïa a una suposada clàusula de confidencialitat a canvi d’una morterada econòmica que garantia el seu silenci. L’anunci de la propera publicació de les seves memòries i la voluntat de guanyar-se la vida com a coach es convertien en indicis per considerar l’entrevista una estratègia per promocionar la seva nova etapa professional.
L’endemà, Urdangarin no era un subjecte entrevistat. La posada en escena del Pla seqüència es va convertir en carnassa de tertúlia, en un simple dispositiu narratiu útil per a l’especulació. Pura buidor que ni tan sols ha aconseguit humanitzar-lo sinó omplir-lo de més sospites.
